De cara enfora, la principal virtut de Juan Ignacio Zoido és que és un home més endreçat i obedient que el seu antecessor en el Ministeri de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. El seu nomenament no sortia en les travesses que es van fer els dies abans que Rajoy anunciés la composició del darrer govern. 

Nascut a Sevilla el 1956, va començar la carrera política en la primera legislatura d’Aznar. El 1996 va ser nomenat director general de relacions amb l’Administració de Justícia i, des de llavors, ha anat encadenant càrrecs dins l’estructura del PP cada cop més rellevants. 

Zoido va arribar al PP de la mà de Javier Arenas, però les principals fites de la seva trajectòria política les deu a la relació que té amb Dolores de Cospedal. Jutge de carrera, va fer amistat amb l’actual ministra de Defensa a finals dels anys 90, quan era assessora d’Arenas en el Ministeri de Treball i d’Assumptes Socials.

Entre 2000 i 2004, va ser delegat del govern espanyol a Castella-La Manxa i a Andalusia, on va autoritzar manifestacions de caire racista contra la immigració. Mentre Zapatero era a la Moncloa, i Rajoy lluitava per sobreviure a les conspiracions internes, va ser secretari general del PP andalús i cap de l’oposició a l’Ajuntament de Sevilla.

Quan va esclatar l’enfrontament entre Arenas i Cospedal, va prendre partit a favor de l'actual secretària general del PP. Cospedal li va donar suport perquè pogués assaltar l’alcaldia de Sevilla i, en les municipals del 2011, va escombrar el PSOE, que feia 12 anys que governava la ciutat. 

Un any més tard, era proclamat president del PP andalús i es consolidava com un dels homes clau de Cospedal. El moment dolç va durar poc. Incapaç de posar pau dins del partit, el 2014 Juan Manuel Moreno Bonilla, candidat de Javier Arenas, li va arrabassar la presidència amb el suport de Rajoy, que durant la travessia pel desert havia salvat el cap gràcies al pare del centredreta andalús. 

El 2015, Zoido va perdre l’alcaldia davant dels socialistes sense haver complert la major part del seu programa i va passar a l’oposició. Tot i així, en les eleccions del 2016, Cospedal va aconseguir que anés de cap de llista per Sevilla, en detriment d’Arenas, que no va poder ser diputat, però continua dominant una part del PP d’Andalusia.

Si Fernández Díaz tenia massa idees pròpies i va esvalotar la policia intentant canviar les coses a la seva manera, Zoido és un home funcionarial i poc polititzat. Cospedal va demanar la seva incorporació al govern per compensar el poder de Sáenz de Santamaria i es limitarà a fer el que li ordenin.

Home fidel i pintoresc com un Sancho Panza, ha pres nota de les queixes del marit de Cospedal, que ha demanat una rectificació pública dels informes de la UDEF que el relacionen amb la família Pujol. Quan Sáenz de Santamaria lluitava per donar gruix a l’Operació Diàleg, Zoido va escampar rumors sobre una possible aplicació de l’article 155, per rebentar-la. 

Sevillà folklòric, que saluda les noies fent-los petons a la mà, controla el ministeri de l’Estat que paga més nòmines. També controla una part del CNI, el gruix del qual està en mans de Sáenz de Santamaria. En una sessió de control al Senat va negar que el PP hagués jugat brut “com fèiem abans”, lapsus que va generar tuits i rialles.

Segons va explicar Ignacio González en una conversa intervinguda per la policia, els primers dies d'ésser nomenat Zoido va fer canvis en la policia per obstaculitzar el cas Lezo. Aquesta setmana, el seu número dos, José Antonio Nieto, va ser reprovat pel Congrés per haver advertit al germà de l’expresident madrileny empresonat de la investigació que estava en marxa. 

Orfe de molt jove, va perdre un fill de 17 anys en un accident de trànsit. És catòlic amb ostentació, a la manera franquista. Una de les primeres mesures que va prendre com a alcalde de Sevilla va ser canviar el nom del carrer Pilar Bardem per dedicar-lo a la Verge de les Mercès. En un atac de patriotisme local va assegurar que les naus de Colom havien sortit de la seva ciutat, que queda una mica lluny del mar. 

Durant mesos, el conseller Jané l’ha perseguit per convocar la Junta de Seguretat. Tot i que la possibilitat d’un atemptat a Catalunya es troba en un nivell de risc quatre, Zoido ni tan sols li ha respost els missatges. La Junta de Seguretat del País Basc, en canvi, es va reunir fa uns dies i va validar dues noves convocatòries de 300 agents de l'Ertzainza per a aquest 2017.