Una desena d’entitats de drets humans i de familiars de presos ha denunciat que el Departament de Justícia ha arxivat la investigació que van exigir-li per aclarir responsabilitats davant el bloqueig de les presons catalanes, que van protagonitzar funcionaris dels penals, sense convocar vaga, per denunciar l’assassinat de la seva companya a la presó de Mas d’Enric, entre el març i l’abril passat. En un comunicat, difós aquest dimecres, les entitats, com a denunciants, detallen que Justícia no els ha informat de res, que expressen el seu "estupor i indignació" per l'arxivament del cas que ha implicat "greus incompliments" i que han sabut que es tancava la investigació pels mitjans de comunicació, com va avançar TV3.
Per això, les entitats reclamen que a través de la comissió de Justícia del Parlament s’exigeixi al departament, que encapçala Ramon Espadaler, que aclareixi la investigació i tramitació sobre les protestes a les presons catalanes.
Tancat per l'equip d'Ubasart
Fonts de Justícia han aclarit a ElNacional.cat que va ser l'anterior equip de Justícia, que encapçalava la consellera Gemma Ubasart, que el 4 de juliol passat va tancar la informació reservada que va obrir pels fets, amb la conclusió: "No es constata actuacions de retret disciplinari." Inicialment, l'equip d'Ubasart va deixar la porta oberta fins i tot a descomptar del sou els dies que funcionaris no van anar a treballar per les protestes, ja que era una vaga encoberta i no declarada a l'administració per evitar que dictés serveis mínims.
Després de dues setmanes de protestes, finalment, el Govern d'ERC va tancar un acord amb els sindicats (la UGT, el majoritari), que van implicar millores en la seguretat i millores salarials, que ja es negociaven.
Vulneració de drets fonamentals, segons la síndica
Les entitats recorden que la síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, en resolució, dictada el juliol passat, sobre les protestes funcionarials consistents en bloquejos de les entrades de les presons, crema de pneumàtics, accions de vaga no declarada i piquets, entre altres, "van causar la vulneració massiva de drets fonamentals de més de 4.000 presos i preses.
Hi afegeixen que la síndica va comprovar que es van afectar els drets a sortir de les cel·les (ja que es va confinar i es va aïllar a milers de persones preses sense cap causa legal), els drets a acudir a diligències judicials, a comunicar amb els seus lletrats, a rebre assistència mèdica i psiquiàtrica. I asseguren que va resultar "especialment greu" la impossibilitat de mantenir comunicacions amb els seus familiars a centenars de famílies que es van desplaçar en els dies que tenien dret a visites. "Ningú s'imaginaria utilitzar a nens en escoles ni a pacients malalts en hospitals per a executar accions semblants", manifesten.
Les entitats denunciants són: Associació Justícia i Pau; Associació de Famílies de Presxs de Catalunya; Institut de Drets Humans de Catalunya; Alerta Solidària; l'Observatori del Sistema penal i els Drets humans de la Universitat de Barcelona; Irídia, Centre per a la defensa dels drets humans ; Xarxa anti-repressió de familiars de detingudes, i Observa, associació pel monitoratge del sistema penal.