Aquest dilluns entra en vigor el polèmic nou registre de dades a l'hostaleria i alguns serveis. A partir d'avui, establiments hotelers, apartaments turístics i agències de lloguer de vehicles hauran de recollir obligatòriament un seguit de dades dels seus clients per motius de seguretat. Es tracta d'una mesura controvertida, a la qual s'oposa bona part del sector turístic i l'hostaleria en considerar que és "desproporcionat", que els afegeix càrregues burocràtiques difícils de gestionar i que desincentiva el turisme.
L'entrada en funcionament del registre ja s'ha ajornat tres vegades i els empresaris del sector fa mesos que reclamen una nova moratòria. El Ministeri de l'Interior rebutja una nova pròrroga aquest cop i en defensa la utilitat com a instrument policial de prevenció i lluita contra el crim organitzat i el terrorisme, per als quals la logística de l'allotjament i dels vehicles "és determinant". Estan obligats a registrar les dades dels clients hotels, hostals, pensions, cases de turisme rural, càmpings, establiments d'autocaravanes, agències de viatge i plataformes de lloguer de pisos turístics, empreses de lloguer de vehicles i llocs web per reservar cotxes.
Les dades s'hauran de recollir en una plataforma informàtica. Es tracta d'informació del client com ara el nom, el sexe, el DNI, la nacionalitat, la data de naixement, el lloc de residència habitual, la direcció completa, el telèfon, el correu electrònic, el nombre de viatgers que acompanyen el client i la relació de parentesc si hi ha un menor. A més, es demana informació sobre la transacció —data, hores d'entrada i sortida, número de referència—, l'immoble —si hi ha connexió a internet o no i el nombre d'habitacions—, i el pagament —titular, data de caducitat de la targeta i data de pagament—.
"Modernització" de les mesures de seguretat
A banda del rebuig del sector, la mesura també ha tingut ressò polític. El Partit Popular va presentar una moció al Senat, aprovada amb els vots de PNB i Junts, que insta l'Executiu a prorrogar-ne la suspensió de l'entrada en vigor. El govern espanyol, però, ho descarta i veu en el registre un instrument policial per millorar la seguretat ciutadana. "Cobren especial rellevància en el 'modus operandi' dels delinqüents la logística dels allotjaments i l'adquisició o ús de vehicles de motor, la contractació dels quals es realitza avui en dia per infinitat de vies, incloent-hi la telemàtica, que proporciona més privacitat a aquestes transaccions", apunta el reial decret 933/2021.
El ministeri que dirigeix Fernando Grande-Marlaska argumenta que els registres vigents fins ara es basen en regulacions "obsoletes" que no recullen les noves modalitats de negoci telemàtiques i defensa que la nova normativa suposa una "modernització" dels mecanismes que s'han fet servir fins ara, basats en llibres-registre. A més, fonts del ministeri argumenten que els clients no hauran d'aportar més documents dels que ja presentaven i "només s'haurà d'indicar el parentesc amb els menors que els acompanyen". També remarquen que les empreses no hauran de realitzar "cap comprovació addicional", ja que la veracitat de la informació requerida és responsabilitat dels usuaris.
L'equip de Grande-Marlaska assegura que sotmetrà a consulta pública una ordre ministerial els dies vinents per "establir el procediment per incorporar" la nova informació. La plataforma digital 'Ses.hospedajes, que recollirà les dades, està plenament operativa, i a finals de novembre ja s'hi havien registrat de manera voluntària 4,8 milions de dades d'usuaris, que van permetre localitzar 18.500 persones contra les quals constava una ordre de detenció estatal o internacional. En total, s'hi han registrat 61.500 hotels, 1.100 agències de viatges, 222 plataformes digitals i 1.700 empreses de lloguer de vehicles.
Hostalers en peu de guerra
Hotels i agències de viatges preparen una ofensiva judicial per aturar el nou registre. La Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics considera que la normativa és "confusa i desproporcionada" i suposa un "greu perjudici" pelr as clients i per al sector. Segons diuen, la nova normativa situarà el país en "desavantatge" respecte d’altres destinacions que "prioritzen la privacitat i la simplicitat administrativa" i "desincentivarà" l’arribada de turistes. Al seu torn, la Confederació Espanyola d'Agències de Viatges afirma que "continuarà amb els plantejaments jurídics" i argumenta que la "no exoneració de les agències de viatges pot anar en contra de l'efecte que es persegueix —millorar la seguretat—, en donar-se situacions contínues de trasllat d'informació duplicada o triplicada, cosa que pot saturar les forces i cossos de seguretat de l'Estat".
Les agències de viatges —representades per Fetave, Acave i Unav— rebutgen el que veuen com "una normativa d'impossible aplicació" perquè s’exigeixen dades que les agències de protecció de dades europees impedeixen sol·licitar, com les corresponents a les targetes de crèdit; argument que Interior rebutja. A més, afirmen que han estat "injustament inclosos" en la normativa, que en un inici anava adreçada a allotjaments turístics i empreses de lloguer de vehicles. A banda dels empresaris turístics, el Consell de l'Advocacia Catalana també alerta que la nova regulació pot suposar una vulneració de la privacitat de les persones i una possible infracció del dret a la protecció de les dades personals.