El passat mes de maig el Consell de Ministres va aprovar la coneguda com a llei 'rider'. Avui, passats els tres mesos de marge que se'ls va donar a les empreses del sector de repartiment de menjar a domicili per adaptar-se a la nova normativa, aquesta entra en vigor. El seu principal objectiu és acabar amb l'ús de falsos autònoms com a repartidors i obligar les empreses a contractar-los com assalariats. 

Aquest text va ser consensuat pel Ministeri de Treball i Economia Social, amb Yolanda Díaz (Unidas Podemos) al capdavant, sindicats i patronals. Tot i que es va presentar el març, fins al maig no va ser validada pel Congrés, encara que PP i Vox ja hi han recorregut en contra davant el Tribunal Constitucional.

Sense grans canvis 

La llei, que en realitat és una disposició addicional en l'Estatut dels Treballadors, recull la "presumpció de laboralitat" en l'àmbit de les plataformes digitals de repartiment i segons defensen des del ministeri, aquest canvi adapta la legislació a sentències del Suprem, que ha condemnat a diverses empreses per considerar que han utilitzat a falsos autònoms com a repartidors. De les quatre principals companyies que operen a Espanya, tres han mostrat el seu rebuig a aquesta modificació i cadascuna s'adaptarà de manera diferent a la nova llei, tot i que sense fer grans canvis. 

Mantenir autònoms o subcontractar-los 

Glovo va anunciar que contractaria unes 2.000 persones per adaptar-se a la llei abans que acabi el 2021, una xifra molt llunyana als 12.000 treballadors que es calcula que té l'empresa arreu de l'Estat. Aquest és un canvi menor, ja que mantindrà com autònoms més d'un 80% dels seus repartidors després d'idear "un nou model de relació" que, segons indiquen, respecta la nova normativa. Així, els treballadors podran, per exemple, rebutjar comandes. 

Uber Eats ha optat per una altra opció i deixarà d'emprar autònoms per passar a subcontractar els ciclistes a través d'empreses especialitzades en repartiment d'aliments. En un missatge als seus 'riders', expliquen des d'Efe, la companyia els va dir que "en cas d’estar operant com a repartidor autònom, t'informem que a partir del 12 d'agost no podràs seguir proporcionant serveis de repartiment a través d'aquesta plataforma". 

Deliveroo ha pres una dràstica decisió anunciant que tancarà pròximament les seves operacions a Espanya davant la nova legislació. L'empresa britànica ha arribat a la conclusió que obtenir una posició de mercat de primer nivell requeriria un nivell d'inversió elevat "amb un rendiment potencial molt incert a llarg termini que podria afectar la viabilitat econòmica del mercat".

Conciliar negoci i benestar 

La situació és ben diferent a Just Eat, que és l'única empresa que ha iniciat una negociació col·lectiva amb sindicats per crear el primer convenci de plataformes de repartiment. Justament aquesta empresa, la més antiga del sector a Espanya, no havia fet servir mai autònoms per a repartir les comandes. "Hem de conciliar la creació de nous models de negoci sense sacrificar l'Estat del benestar", ha dit a El País el seu director a Espanya, Patrik Bergareche. 

A favor i en contra 

La nova llei ha creat controvèrsia arreu de l'Estat, més enllà dels recursos al Constitucional de Vox i PP. Durant molts anys, hi ha hagut gent que ha reclamat una normativa com aquesta com a eina per lluitar contra la vulneració de drets dels 'riders', mentre que també hi ha repartidors que defensaven seguir amb el model dels autònoms. Aquests últims han apuntat que la nova regulació implicarà més precarietat per qui treballi com assalariat amb contractes temporals. 

En canvi, l’associació Riders x Derechos, que demanava al Govern que legisles sobre la matèria, ha lamentat que Glovo (la companyia més coneguda i representativa d'aquest model) se salti la llei amb el seu "nou model" i continuï emprant autònoms. A més, també es qüestionen si és legal que UberEats subcontracti al 100% els seus repartidors, com ja han anunciat que faran. 

 

A la imatge principal, 'riders' de Glovo / Efe