Núria López-Bigas és la guanyadora del XI Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica pel seu estudi sobre el genoma del càncer. Humil, treballadora i partidària de la bona feina en equip. Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona, va donar els seus primers passos al laboratori del Doctor Estivill i va continuar investigant a Cambridge. Un talent a cavall entre la biologia i la informàtica que va marxar per veure món i tornar a Barcelona amb la lliçó ben apresa. Ara, és professora d'investigació d'ICREA a la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix un laboratori pioner a desenvolupar mètodes computacionals per identificar alteracions genòmiques del càncer.
En aquesta entrevista a El Nacional, López-Bigas assegura que "no hi haurà un tractament contra el càncer, n'hi haurà molts". Pacient a pacient, la medicina personalitzada i de precisió és el millor tractament. Defineix el càncer com un conjunt de malalties i la interpretació, com un coll d'ampolla. Encara hi ha molt camí per recórrer però la tecnologia farà les coses més fàcils en una societat que té ganes i pot implicar-s'hi cada vegada més. Catalunya està en una situació privilegiada i és puntera en recerca. La doctora prefereix no donar cap consell però sí un vot de confiança en la recerca que acabarà salvant vides. En paraules de les autoritats que van assistir a l'entrega del prestigiós premi, Núria López Bigas és "una inspiració i un exemple per a la societat".
Quina ha estat la seva contribució a la investigació del genoma del càncer?
Dirigeixo un grup de recerca bioinformàtica on treballem en genòmica computacional. L’objectiu és estudiar les mutacions dels tumors i intentar entendre millor quines són les causes del càncer. I partint de la base que els tumors tenen milers de mutacions, una de les nostres tasques més importants és identificar quina d’aquestes mutacions és la causant del tumor. Poden ser dos, tres o quatre. Des del nostre laboratori, hem desenvolupat uns algoritmes informàtics que ens permeten analitzar i identificar quins són aquestes gens que es codifiquen per proteïnes i s’impliquen directament amb el desenvolupament de la malaltia.
Cada càncer és diferent perquè té unes causes moleculars diferents i una combinació de mutacions diferents que és causant d’aquell tumor. Encara que un càncer pugui assemblar-se a un altre perquè s’origina en el mateix teixit o comparteix algunes característiques similars, a nivell molecular són diferents i s’han de tractar de manera diferent. Per això, necessitem la medicina personalitzada o la medicina de precisió del càncer. I malgrat que no podem desenvolupar un tractament únic per a cada pacient, sí que es pot mirar què és el que caracteritza aquest tumor i prendre la decisió de quin és el tractament més adequat depenent d’aquestes alteracions.
Necessitem la medicina personalitzada o la medicina de precisió del càncer
Es tenen els recursos per aplicar aquesta medicina personalitzada?
Es tenen alguns recursos però encara falta avançar i desenvolupar-ne més. Ara mateix, hi ha bastantes teràpies dirigides que van a atacar la proteïna i que no estan funcionant correctament. Algunes ja estan provades i altres encara es troben en assajos clínics.
Tots els recursos són igual d'importants?
Una part dels recursos és que les teràpies determinin de manera molt precisa les causes. Una altra és garantir els sistemes que et permetin prendre aquestes decisions de quin és el tractament més adequat per a cada pacient.
I això com es fa?
S’ha d’agafar una mostra del tumor, s’ha de seqüenciar i un cop es troben les mutacions, s’han de saber interpretar. Estem desenvolupant un programa que ens permet saber quines notacions del tumor són importants i quines no per tal de trobar una teràpia que sigui útil per al pacient.
La complexitat està en la interpretació.
Sí, ara mateix és com un coll d’ampolla. La dificultat està en la interpretació però s’han d’acabar de desenvolupar totes les teràpies.
S’arribarà a trobar un tractament definitiu contra el càncer?
No hi haurà un tractament contra el càncer, n’hi haurà molts. Cada càncer necessita un tractament, ja que no és una sola malaltia, són moltes malalties diferents que les agrupem perquè tenen una característica en comú: cèl·lules que proliferen de forma descontrolada i acaben formant una massa tumoral. S’ha avançat molt i encara s’anirà avançant molt més, però no amb l’objectiu de poder dir que un dia ja no hi haurà càncer.
No hi haurà un tractament contra el càncer, n’hi haurà molts
Si no hi ha un tractament, això ho fa encara més complex.
El càncer és complex. No és fàcil però jo crec que ja ningú espera trobar un tractament per al càncer sinó una combinació de tractaments. Els avenços hi són i ara sobreviuen molts més pacients que fa uns anys.
En quina posició es troba Catalunya?
Estem en una situació privilegiada en assistència i som punters en recerca. Hi ha grups molt bons equiparables a qualsevol altre grup d'àmbit internacional. No som els millors com a país però sí que hi ha grups concrets de gran qualitat.
Estem en una situació privilegiada i som punters en recerca
L’administració ha estat una barrera o un suport en la seva investigació?
He tingut sort amb els recursos per fer el que he fet i per seguir fent el que faig. Malgrat això, és cert que no estem en les mateixes condicions econòmiques que Alemanya, Anglaterra o els Estats Units. A vegades també ens frena la burocràcia del ministeri o d’algun tipus de finançament i això és evitable.
Com s’evita?
No és només posar-hi més diners sinó agilitzar les estructures perquè els científics no hagin de perdre el temps. Un bon exemple és ICREA: simple, fàcil i poc burocràtic. Ens avaluen d’una manera estricta i ben feta sense fer-nos perdre més temps del necessari amb formularis, regles o condicions innecessàries.
La tecnologia sí que posa les coses fàcils.
Les tecnologies de seqüenciació massiva són clau per a la nostra feina. Han suposat una revolució en l’estudi i els avanços del càncer. Paral·lelament, els ordinadors ens permeten desenvolupar programes i algoritmes per estudiar el genoma del tumor.
Quin consell donaria com a experta a una persona que pateix càncer?
Això és molt complicat. No sóc metge i no veig pacients però sí el resultat de seqüenciar el genoma d’aquestes mostres. Estic més en la teoria i no estic en la posició de donar un consell. Algú que ha patit càncer pot donar un consell molt més útil del que puc donar jo.
Algú que ha patit càncer pot donar un consell molt més útil del que puc donar jo
Sovint es diu que el millor tractament són les ganes de viure i seguir endavant. La recerca és esperança.
Algú que pateix càncer té molts problemes i mal de caps però el missatge que se’ls podria donar és que estem fent recerca perquè aquesta malaltia tingui uns resultats millors. Els pacients són part d’aquesta investigació i que la solució vagi avançant. Tant ells com els investigadors i els oncòlegs, treballem conjuntament per trobar el millor tractament.
La societat es podria implicar més?
Jo crec que sí. Estic contenta perquè el premi fa que els periodistes vinguin i expliquin a la societat la importància que té i per què fem recerca a llarg termini. El que fem no tindrà repercussió la setmana vinent en cap pacient però sí dintre d’uns anys. S’ha de saber, entendre-ho i prendre’n consciència perquè a tots ens toca de prop.
Què més podem fer?
Podem ser passius i esperar que els altres facin descobriments per després comprar-los la teràpia o la patent o podem ser actius i desenvolupar tot allò que necessitem. La societat ha de ser participativa reclamant el suport econòmic i impulsant la recerca. Això es fa per a tothom.
La societat ha de ser participativa reclamant el suport econòmic i impulsant la recerca
Què és allò que l'omple més de la seva feina?
Em fa sentir molt orgullosa que tinguem finançament de la Fundació La Marató. Les persones participen i això ens fa ser molt responsables amb els diners. Cada euro que gastem el fem servir de la millor manera possible. La resta de diners vénen de les institucions. La gent s’ha de seguir implicant en la mesura que pugui per seguir tirant endavant aquestes iniciatives.