En els últims cinc anys, a la ciutat de Carcaixent (al país València), han aparegut més de 700 pintades de símbols nazis i missatges de caràcter feixista. Tot i que l'autor ja havia estat identificat gràcies al testimoni de diversos veïns, ara ha estat enxampat mentre gargotejava una esvàstica a plena llum del dia.
Pintades feixistes a una paret de Carcaixent / TV3
La Fiscalia podria demanar fins a 4 anys de presó
Es tracta d'un jove per a qui la Fiscalia podria arribar a demanar fins a 4 anys de presó per delictes d'odi amb reincidència. El conegut activista relacionat amb l'extrema dreta havia estat relacionat amb l'aparició pels carrers de la localitat d'esvàstiques, creus celtes o frases com Heil Hitler, Arriba España, Rojos al paredón i Holocausto mentira en els últims anys.
Gràcies a la col·laboració ciutadana, l'Ajuntament compta ara amb unes imatges difoses per Levante-EMV, on es pot identificar el jove, acompanyat de dues persones més.
Pintades feixistes a una paret de Carcaixent / TV3
Els veïns van organitzar per a netejar-les
Els veïns, després de veure com les parets de casa seva, entre altres establiments com naus industrials o parets a la vora de la caserna de la Guàrdia Civil, es van organitzar en una plataforma, Carcaixent Neta d'Odi, amb l'objectiu de netejar-les.
Insults a Guillem Agulló
El jove havia pintat també insults dirigits a Guillem Agulló, el jove de l'esquerra independentista i antifeixista valenciana, que l'11 d'abril del 1993 va morir assassinat en mans d'un grup neonazi. Uns fets que, així com els dies posteriors, es narren a la pel·lícula La mort d’en Guillem, que ha coproduït À Punt i TV3 i que va impulsar les productores de catalanes Lastor Media i SomBatabat Produccions, i la valenciana Suica Films.
A més, la direcció de la pel·lícula, que es va finançar amb un Verkami i que té una durada de 90 minuts, recau en mans del reconegut Carlos Marqués-Marcet, que també ha estat al capdavant d'altres produccions de renom com Els dies que vindran, '10.000 KM' i 'Tierra firme.
Pintades dedicades a Guillem Agulló / TV3
Agulló, un referent de la lluita contra el feixisme
D'altra banda, els guionistes del film, Alfred Pérez Fargas i Roger Danès, han centrat el relat en el dol de la família d'Agulló alhora que mostra com aquest procés xoca “amb la conversió del fill en una causa i en un personatge”. D'aquesta manera, més enllà de la mort d'Aguló també es relata l'onada d'indignació social que va provocar la mort de l'independentista davant la resposta de la justícia.
Un cop acabada la dictadura, les dues dècades següents, en el País Valencià persones d’ideologia catalanista, esquerrana, sindicalista o a homosexuals van ser víctimes de brutals atacs per part de grups organitzats que operaven impunement.
Ara bé, el que va incrementar la seva indignació va ser que el jutge es va negar a acceptar els agreujants de crim d’odi per motivació ideològica. Per això, Ventosa, l'àlies de l'únic imputat, va ser condemnat a catorze anys de presó per una baralla amb el resultat d'un mort. A més, només va complir quatre anys de condemna, ja que la justícia li va concedir la llibertat condicional.
La figura de Guillem Agulló s'ha convertit en un referent mític tant de l'independentisme com de la lluita contra el feixisme.
Imatge principal, el jove autor de les pintades nazis / TV3