L'Erik Cedeño (1994) va arribar a Catalunya fa poc més d'un any, provinent de l'Equador. Nascut a Chones, un petit poble a la vora de l'oceà Pacífic, va estudiar ciència política i va treballar de professor en un institut a Quito. Allà va conèixer la seva dona, catalana de Sabadell. Es van enamorar i després d'un temps vivint allà, la delicada situació econòmica del país llatinoamericà els va empènyer a emigrar a Catalunya a principis de 2024. Ara tots dos viuen i treballen a Rubí (Vallès Occidental). L'Erik ha après un català molt correcte en temps rècord i ara participa com a voluntari en Vincles, un projecte d'Òmnium Cultural on fa de mentor per integrar persones nouvingudes i ensenyar-los la llengua en grups de conversa informal. Coneixedor de primera mà de l'experiència migrant a Catalunya, atén El Nacional en una conversa també informal on parla de llengua, d'integració, d'empatia i fins i tot de política i de Bola de Drac.
Per què aquest canvi vital, des de l’Equador fins a Rubí?
Vaig conèixer la meva dona a Quito fa cinc anys, vam coincidir fent un màster. Ella és nascuda a Sabadell i el primer dia es va presentar dient que era de Barcelona. Vaig pensar que parlaria català i em vaig apropar a xerrar en català. Les paraules soltes que coneixia, molt bàsic. Va flipar una mica. Des de llavors vam començar a tenir relació, primer d'amistat i després la cosa va anar agafant força. El 2021 ja vaig venir de viatge uns tres mesos, per conèixer la seva família i la terra. Tot i que no és l'habitual, perquè sol ser que una persona del Tercer Món ve aquí, va ser ella qui va venir a l'Equador a establir-se. Allà, però, la cosa no s'estava posant bé, al cap i a la fi el país no té una bona economia, i vam decidir instal·lar-nos a Catalunya. Ella es va avançar primer, l'agost del 2023, i jo vaig arribar el gener del 2024. En resum, una història d'amor.
Com és que ja sabia algunes paraules en català llavors?
El primer apropament a Catalunya, a la seva història i la seva política, va ser el 2014. Estava estudiant ciències polítiques al meu país. Tenia un professor, antropòleg, que havia viscut aquí i treballat amb persones sense papers en la frontera. Tenia el diccionari de llengua catalana de Pompeu Fabra i l'hi vaig demanar per aprendre. Només tenia un coneixement dispers.
Tenia alguna idea preconcebuda, o algun prejudici inclús, abans de venir?
Una mica sí, sobre la independència i la relació entre Catalunya i Espanya, o sobre la llengua. Em vaig començar a informar, per interès personal. Tenia a veure amb el que estudiava.
Si parles català i t'interesses per aprendre i integrar-te, els catalans són de braços molt oberts
I com ha estat la rebuda i l’adaptació?
Molt bona. La família de la meva dona em va facilitar les coses. Ens vam fer parella de fet pel tema legal. I estem a Rubí, primer en un pis on no pagàvem lloguer, que ens van deixar perquè poguéssim instal·lar-nos un temps i tenir els recursos per llogar. Uns ajuts econòmics i legals ens van facilitar molt les coses. Ara estem de lloguer, també a Rubí.
Alguna cosa que l'hagi sorprès de Catalunya?
Més enllà de la qüestió política, el menjar. El tracte de la gent també, són molt oberts. Aquí hi ha també una motivació personal, i fins i tot política, que és que si parles català i t'interesses almenys una mica per aprendre i integrar-te, són de braços molt oberts.
Parlant de la llengua, tenia present que hauria d’aprendre català per moure’s per aquí i treballar?
Clar, per a moltes feines te'l demanen. No només per això, també per integració, per llegir els cartells o per estudiar. Ara estic fent una Formació Professional en integració social i tot el contingut és en català.
Ha estat un obstacle que li ho ha dificultat tot una mica?
No ha estat un problema, sinó una oportunitat. D'integració, d'ampliació dels meus coneixements de la llengua i la cultura. Aprens a viure i conviure en un lloc mitjançant, entre altres aspectes, la llengua. Ha estat un vehicle interessant i subtil de fer vida i arrels aquí.
I el procés per aprendre l'idioma, ha estat difícil?
Abans de venir aquí ja el parlava una mica. Conec altres llengües romàniques, i la meva llengua materna és el castellà, així que se'm va fer fàcil iniciar-me. Una vegada aquí, ara m'estic traient el C1 i ja va d'aprendre'l d'una manera més estructurada i aprofundint en els aspectes lingüístics. Si vols aprendre català de zero, ho trobaràs fàcil.
Alguna paraula o expressió que l'hagi semblat curiosa?
'Vatua l'olla!' Encara no l'entenc. La vaig sentir a Bola de Drac, la fan servir per denotar sorpresa.
Bola de Drac ha estat tot un fenomen a Catalunya. Va aproximar el català a diverses generacions, sembla que encara és així tants anys després
A Llatinoamèrica també ho és. Veure la sèrie de nou en català ha estat molt interessant. Les sèries, la publicitat, els dibuixos animats, tenen aquest poder, en qualsevol llengua. Vehiculen l'aprenentatge dels més petits i els no tan petits.
El català no ha estat un problema, sinó una oportunitat d'integració
També li dic que Bola de Drac utilitza unes expressions molt curioses i que inclús molts catalans no coneixem
Jo sempre li pregunto a la meva dona què signifiquen o intento rumiar-m'ho.
Ha pogut apuntar-se a algun curs de català? Sempre rebrota la polèmica per les places insuficients...
En arribar vaig posar-me en contacte amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i em van dir que no hi havia lloc i que m'havia d'esperar uns quatre o cinc mesos, fins al maig o juny. Així que em vaig posar a aprendre per mi mateix amb la plataforma Parla.cat, molt bona, per cert. És una qüestió de recursos, però també de voluntat política i institucional. I també ho és augmentar les places no només dels cursos més bàsics, ja que s'han d'oferir cursos fins al B2 o inclús el C1 per a qui els vulgui o els necessiti. A vegades pensem que ja n'hi ha prou amb saber com expressar-te, dir 'bon dia' i 'gràcies'; i no.
Ara que l’entén i el parla amb prou domini, com ha canviat la seva vida aquí?
Ara estic estudiant, en català. I sobretot, han canviat les meves expectatives. Una llengua sempre et dona oportunitats, en el món laboral o acadèmic. Et dona l'oportunitat de fer més coses de cara al futur, com ara fer més estudis o entrar en l'administració. I m'ha donat aquesta bona sensació que és expressar-me lliurement i fer-ho en català.
L'usa en la seva vida quotidiana
Sobretot en la feina. Ara per ara treballo en un supermercat, a l'Esclat de Rubí. M'han anomenat allà simbòlicament l'ambaixador del català. Els meus companys la majoria són d'aquí i parlen català evidentment, però a vegades no el fan servir entre ells i quan els sento els hi dic 'en català si us plau' [Riu]. Jo que no soc d'aquí és la meva tasca, i em sento molt orgullós de fer-ho.
En arribar vaig posar-me en contacte amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i em van dir que no hi havia lloc i que m'havia d'esperar uns quatre o cinc mesos
Pel carrer li parlen habitualment en castellà perquè veuen que és llatinoamericà?
Això li passa a tothom que no és d'aquí o que té un aspecte no occidental. Se't dirigeixen en castellà. Però bé, habitualment canvio al català quan veig evidentment que són persones que el parlen o el poden parlar.
No només ha estat un aprenentatge en temps rècord de l'idioma, sinó que també fa de "mentor" a altres persones nouvingudes. Expliqui una mica què fa a Vincles amb Òmnium
Em vaig apuntar l'octubre de l'any passat com a voluntari. És un espai d'aprenentatge informal, per promocionar l'ús social de la llengua catalana. Fem sessions d'una hora una o dues vegades a la setmana. Persones d'aquí o que parlen el català l'ensenyem a persones nouvingudes que el volen aprendre o volen millorar. Són sobretot mares d'altres països que tenen aquí els seus fills i volen ajudar-los a fer els deures o intervenir en les reunions a les escoles i relacionar-se amb els altres pares i els professors. Em va interessar des d'un primer moment el projecte.
Sap que Òmnium té una entitat política determinada molt marcada, entén que pot semblar curiós que donat el seu perfil hi estigui ficat
Sí, segueixo les notícies i les publicacions que fan. Em sembla molt interessant que entitats de la societat civil i l'àmbit privat facin coses per promoure la llengua. Comparteixo moltes de les idees que tenen.
Vostè és politòleg de formació. Em faria una anàlisi del conflicte polític a Catalunya?
És complicat, hi ha molts punts de vista [Riu]. A mi la independència em sembla clau perquè instaurar un Estat català seria molt útil. Et dona eines per reforçar cultura, llengua i nació. Crec que la dependència o lligam forçat amb l'Estat espanyol afebleix Catalunya.
Com sent ara la seva identitat, equatorianocatalà?
Sempre tindré els trets propis que ja portava, em consideraré equatorià, d'esquerres... Però al llarg de la vida vas incorporant coses noves i ara puc dir que em sento català. Si més no, m'agrada la cultura catalana, em sento molt d'aquí i vull continuar fent vida aquí.
Em deia que la rebuda ha estat bona, amb els braços oberts. L'inquieten certs discursos que darrerament bufen de Ripoll?
És complicat, crec que tothom s'hauria d'integrar. I la gent s'integra. Les meves aprenentes [al programa Vincles] són totes del Marroc. Fa temps que són aquí i no han tingut l'oportunitat d'aprendre el català abans, però ara ho estan fent. Això denota integració. Hi ha voluntat, de molta gent dels països àrabs, d'Amèrica Llatina o de tot arreu. El que hi hauria d'haver són més oportunitats, més eines institucionals que facilitin la integració. En un sentit cultural i laboral. Com ara més cursos de català. No només és una qüestió de voluntat; la voluntat pròpia de la gent i el sistema han d'anar juntes.
Hi ha voluntat d'integració de molta gent dels països àrabs o d'Amèrica Llatina, però calen més eines institucionals que ho facilitin
Hi ha manca d'empatia amb el nouvingut?
Això passa a tot arreu, quan arriba gent de fora que potser no comparteix els mateixos valors i idees. Respon a una qüestió de por i d'ignorància envers el que en un principi no es coneix. La seva història, la seva trajectòria, que moltes vegades pateixen... No venen aquí a molestar la gent. Hi ha històries tristes, molt dures. L'únic que necessiten és una oportunitat per desenvolupar-se. I quina millor manera de fer-ho que facilitant la seva integració.
Quins plans de futur té, es veu vivint a Catalunya molts anys?
Això espero. M'agradaria fer vida, cultura i fins i tot política en el futur. Li deia l'altre dia al meu cap que vull contribuir a 'catalanitzar' els llatinoamericans que vinguin. Ja em poso, de fet, a disposició d'alguns companys.
Es veu en política, doncs? Des de la societat civil o en algun partit?
Sí, per un costat en entitats. A més de Vincles, també participo amb el projecte de mentoria de la Fundació Bofill. I en el pla més polític, no sé si puc dir aquí això...
Pot dir el que vulgui
Personalment comparteixo els valors i les idees de Junts. És el partit polític que em sembla més interessant, per la independència. Altres formacions també tenen les seves coses positives.
Algun missatge que vulgui enviar per acabar?
Defensar el català i la cultura, amb els braços oberts, amb tolerància i amb empatia.