Han passat 50 anys. El 1971, a la mateixa illa de La Palma, tenia lloc la darrera erupció volcànica de l'estat que va durar 21 dies. Ara, 50 anys més tard, el passat diumenge a les 15.12 hora local, es produïa una erupció que en aquests moments segueix activa, generant diferents rius de lava i emissions de gasos que sorgeixen de diferents fissures del volcà de la Cumbre Vieja.

Per saber-ne tots els detalls, quan encara no fa ni 48 hores de l'inici de l'erupció, connectem i parlem amb el vulcanòleg Joan Martí, director del Centre de Geociència del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) que ens respon a totes aquelles preguntes que en aquests moments ens volten pel cap.  

Moment de l’explosió inicial retransmès en directe

Moment en què els companys de RTVC emetien en directe l'explosió inicial del Cumbre Vieja

Canàries és una zona volcànica activa, d’aquí el seu origen. Martí apunta que “hi ha hagut 16 o 17 erupcions històriques i aquesta no ha estat cap sorpresa”. L’expert en vulcanisme assenyala que era una erupció prevista degut a tres indicadors que apuntaven que el Cumbre Vieja acabaria en erupció: la sismicitat, la deformació del sòl i l’aparició de gasos que, combinats amb aquests elements, són un senyal clar i evident que aquell magma que es troba sota terra acabarà sortint en forma de lava.  

Com s’ha originat l’erupció?  

L’erupció del Cumbre Vieja és del tipus estromboliana. Aquestes erupcions es caracteritzen per tenir un volum relativament petit de magma que sorgeix dels cràters, amb una petita proporció d’explosivitat, segons apunta l’expert. “Són magmes pobres en gasos, però en contenen, com derivats de sofre o CO2, que oprimits, en pujar el magma, generen una sobrepressió que al final provoca l’esquerda que ajuda a trencar la roca per on s’inicia l’erupció”, explica Martí.

El director del Centre de Geociència detalla que cal anar amb compte amb els compostos de sofre quan la lava arriba al mar i reacciona amb l’aigua, “es pot arribar a formar un núvol que pot ser irritant i molest per a la salut”. El mateix expert diu que la quantitat que es té previst que arribi al mar no és molt elevada, per tant, a priori no hauria de ser un problema significatiu. “El problema més greu moltes vegades és el CO2, que al ser més dens que l’aire de l’atmosfera, el desplaça i s’acumula en zones baixes o deprimides generant problemes respiratoris sense que ens n’adonem”.
 

EuropaPress eurpció volcà LA PALMARius de lava del volcà que es troba en erupció a La Palma / Font: Europa Press

Lava a 1.150 ºC que es mou a una velocitat d'1 km/h

En aquests moments, hi ha dues fractures actives amb uns punts determinats que s’obren en cada fractura, que seran els que aniran acumulant el material volcànic al seu voltant i formant el que coneixem com a con o edifici volcànic.

El magma que surt és de composició basàltica - basanítica, un magma relativament primitiu, típic de les illes Canàries, que es converteix en “una lava que se situa a una temperatura de l’ordre de 1.100 - 1.150  ºC que actua com a una paret calenta que tot el que toca ho destrossa”. Això sí, es mou a una velocitat molt lenta, a 1 km/h, amb la qual cosa permet escapar i protegir la població de la zona.

Quant de temps durarà l’erupció?

“D’acord amb el que han durat les erupcions anteriors registrades i del mateix estil a l'illa de La Palma, entre dues setmanes i dos mesos”, apunta Martí. L’expert apunta que la durada de les erupcions depèn del volum de la quantitat de magma que es trobi disponible per sortir i de la forma com es trenca la roca. Per això, el temps és molt difícil de predir. “L’exactitud al 100% no es pot arribar a tenir”.  

Poden entrar en erupció els volcans de la Garrotxa?

Aprofitant la connexió amb l’expert en volcans, la companya Alba Domingo ha aprofitat per preguntar-li si un fenomen natural com aquest, que està passant a La Palma, pot produir-se als volcans que trobem a la Garrotxa. Aquí la resposta


I com s’ha d’actuar davant un fenomen natural com aquest? “Amb tranquil·litat”. L’expert en vulcanisme recorda que cal ser conscients de quines són les zones on es troben volcans actius i, per tant, cal ser educats per saber-hi conviure. Martí acaba fent una crida a les administracions, que han de ser conscients que si aquestes zones presenten risc de laves, potser no són el lloc més idoni on construir-hi habitatges. Unes llars que en aquests moments sumen ja el centenar que s'han vist engolides per la lava del volcà.