Amb la llei a la mà, ningú pot difondre missatges privats, de cap format, sense el consentiment dels interlocutors. Però la llei és interpretable i, també, incorpora excepcions quan es tracta d'informació rellevant d'interès i de càrrecs públics.

Per tant, si Carles Puigdemont i Toni Comín presenten una querella contra Tele 5 per la difusió de la conversa que van mantenir ahir al vespre per telèfon mòbil, és molt probable que es trobin amb obstacles i que els denunciats s'acullin a la Llei del 1982 de protecció civil del dret a l'honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge, i recorrin a les excepcions d'aquesta llei.

En el cas de Puigdemont i Comín i els missatges de mòbil a través de l'aplicació Signal, cal mirar la legislació belga i la de la Unió Europea, perquè els fets han passat en aquest territori. Amb tot, l'advocat de Comín ja ha anunciat aquest matí que la denúncia es presentaria tant a Bèlgica com a Espanya.

Actualment, tots els Estats membres de la Unió Europea tenen normes sobre protecció de dades personals que venen de l'adaptació a la Directiva 95/46 / CE sobre protecció de dades personals, i compliment del Conveni 108 sobre protecció de dades del Consell d'Europa. Per això, la regulació del tractament de dades personals als Estats membres de la Unió Europea és força homogènia. 

Amb tot, cada Estat membre té un marge de maniobra i que es mou en funció dels diferents factors polítics, culturals i sociològics a nivell intern.

El que està clar és que els missatges no es poden difondre sense permís de qui els ha fet.

Però la llei de protecció de dades preserva l'interès general a l'hora de donar a conèixer certes informacions. En aquest fet s'han basat grans secrets revelats al llarg de la història. Els més coneguts, centre de guions de cinema, passen per la lluita del Washington Post, per exemple, a l'hora de publicar els papers del Pentàgon sobre la guerra del Vietnam.

Dues vies: penal i civil

El cas dels missatges de Puigdemont i Comín inclou tots els requisits que preveu la llei:

- Descobrir un secret
- Apropiació d'aquest secret
- Intercepció del missatge
- Difusió i cessió del missatge a tercers

Si Comín tria el camí penal, s'haurà d'acollir al Codi penal i al seu article 197, que estableix una pena de presó entre 2 i 5 anys per al descobridor de secrets i per difondre'ls. Però el camí no és fàcil si vol presentar la querella als jutjats espanyols, perquè cal que doni els poders als seus advocats i també als procuradors.

Si es tria la via civil, la denúncia es farà segons la Llei del 1982 de protecció civil del dret a l'honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge. L'Article 7 d'aquesta llei explicita que no es poden divulgar "fets relatius a la vida privada d'una persona o família que afectin la seva reputació i bon nom, així com la revelació o publicació del contingut de cartes, memòries o altres escrits personals de caràcter íntim", que seria el cas dels missatges de Comín.

Amb tot, aquesta llei té excepcions: "La seva captació, reproducció o publicació per qualsevol mitjà quan es tracti de persones que exerceixin un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública i la imatge es capti durant un acte públic o en llocs oberts al públic" i "No es consideren, amb caràcter general, intromissions il·legítimes les actuacions autoritzades o acordades per l'autoritat competent d'acord amb la llei, ni quan hi predomini un interès històric, científic o cultural rellevant".

El "caràcter històric" dels missatges i el context polític actual pot ser clau perquè el jutge avali la difusió de les imatges per part de Tele 5.

De moment, però, no s'ha presentat cap denúncia ni querella.

I la resta de mitjans?

Si altres mitjans de comunicació es fan ressò d'aquesta informació, com ha estat el cas, la llei preveu, en el seu article 33, el dret a la seva reproducció sempre que se citi la font i el mitjà del qual s'ha extret la informació.

Aquesta reproducció queda avalada per una "finalitat informativa important", que seria també l'altre argument amb què els mitjans de comunicació defensarien la difusió dels missatges que ha destapat el Programa de Ana Rosa Quintana.

Hi ha antecedents?

Sobre antecedents legals, no hi ha jurisprudència. Sobre la difusió d'activitat en mòbils per part de persones públiques, l'any 2009 la publicació d'un SMS de Daniel Sirera on afirmava que el PP "és una merda", en ple debat de política general, va quedar en no-res tot i que van argumentar que s'havia vulnerat la intimitat dels parlamentaris i que la difusió del missatge no estava justificada pel fet que el diputat es trobés en un lloc públic. Només un cop d'atenció als fotògrafs que van captar la imatge, a qui els van demanar sentit comú.

A l'Estat espanyol, el que sí que va acabar als tribunals va ser el cas de Celia Villalobos a qui les càmeres van enganxar jugant al Candy Crush en un ple del Congrés dels Diputats. Però ni es van difondre missatges personals, ni informació rellevant. Només, això sí, es va destapar l'activitat parlamentària de Villalobos al seu escó del Congrés.