Quants eren: 150.000 o 700.000 manifestants? El nombre de gent que participa any rere any a la manifestació de l'11 de Setembre sempre és qüestió de debat. Manifestacions massives a Barcelona per la Diada Nacional de Catalunya, concentracions a Madrid i altres capitals europees obren informatius i portades de diaris. I amb elles, al marge de qüestions polítiques, s'obre el ball de xifres d'assistents a les manifestacions. Això planteja la qüestió de com calcular quantes persones hi ha presents en un lloc específic i en un moment concret.
Per què es produeixen diferències en les dades d'assistència tant a mitjans de comunicació com a agències de demoscòpia? Com s'estableixen les xifres de participants en manifestacions? Per què segons qui ofereixi les dades de participació la diferència es pot moure en centenars de milers de persones? Què s'està fent malament i qui en té la culpa? Comptar aquesta quantitat de gent que, en molts casos està en moviment, en manifestacions tan multitudinàries, resulta impossible per a l'ésser humà. Ningú no s'imagina una desena o vintena de persones dedicades a comptar un per un, a peu de carrer, a cada manifestant. Perquè, encara que a l'ésser humà té facilitat per a comptar gent, per exemple, en una fotografia, ja que el cervell permet aquest patró, li resulta impossible fer-ho en grans quantitats. És aleshores quan s'estableixen diferents eines per dur a terme el recompte de persones reunides. I és aquí on entra la ciència.
Com es compten manifestants
Fins a mitjan anys noranta hi havia un barem pel qual es deia que en un metre quadrat hi cabien perfectament quatre persones. Encara que això en teoria és així, físicament hi caben quatre persones en una quadrícula d'un metre quadrat, en realitat no ho és tant. Perquè les manifestacions solen ser aglomeracions en moviment, perquè la manifestació camina o perquè la gent s'hi mou. D'aquesta manera, quatre persones caminant o movent els braços no hi caben en un metre quadrat, per la qual cosa es va passar a comptabilitzar una persona per metre quadrat.
Actualment, i a l'espera d'avenços tecnològics que ja estan en marxa, com la intel·ligència artificial, capaç de generar patrons i establir dades acurades, segons comenten els experts hi ha dos mètodes per comptar persones en una manifestació: segons la velocitat mitjana dels manifestants i segons la densitat de manifestants per metre quadrat. És obvi que aquesta segona és més fàcil de dur a terme que la primera.
Segons la densitat de manifestants per metre quadrat
Per calcular el nombre de persones a través de l'índex de densitat de manifestants, en primer lloc, es fan fotografies des d'un punt alt, normalment des de l'helicòpter de la policia o balcons alts des de diversos punts de la manifestació i després s'hi treballa. Es prenen com a punts de referència el principi i el final de la manifestació, es calcula el llarg i l'amplada del carrer o lloc on es troba la manifestació i s'hi afegeix un altre punt, el marge d'error: es considera que sota de cada arbre hi pot haver una persona, així com sota cada paraigua. I es resten els metres quadrats que poden ocupar cotxes o altres tipus d'obstacles.
Després simplement es fan els comptes. Fins a sis persones per metre quadrat, on els experts consideren una massificació d'alt risc, es poden comptabilitzar en un d'aquests esdeveniments, però el més normal és considerar que són quatre persones per metre quadrat, una densitat força alta segons assenyalen els experts. De fet, aquest és el sistema que va fer servir la Directa, que ha xifrat la manifestació de la Diada d'enguany en 272.000 persones, en un espai de 150.000 metres quadrats que ocupava tota la marxa. Una xifra que supera amb escreix la de la Guàrdia Urbana -150.000- i queda bastant per sota de la dels organitzadors, l'ANC -700.000-.
Un exemple és mapchecking.com
Mitjançant un lloc web com mapchecking.com, el nombre de metres quadrats d'un mapa es pot calcular aplicant paràmetres geogràfics amb simples clics del ratolí. A la pràctica, però, la mida d'una àrea de demostració és molt més difícil de calcular. No només la longitud i l'amplada de la ubicació poden ser poc clares (en part a causa de la forma de la ubicació), també la ubicació d'una demostració sovint és dinàmica. En altres paraules, els manifestants es barregen regularment i es mouen a altres llocs.