El Tribunal Constitucional iniciarà la setmana que ve la deliberació sobre l'anomenada Llei trans, impulsada pel Ministeri d'Igualtat d'Irene Montero en l'anterior legislatura, i, de moment, l'esborrany de sentència avala totalment la norma. Si l'esmentat projecte de sentència finalment tira endavant, quedaria totalment emparada constitucionalment l'anomenada autodeterminació de gènere a partir dels 16 anys en el Registre Civil, sense necessitat d'avaluacions mèdiques ni tractaments hormonals obligatoris. Amb tot, s'espera un debat "difícil de tancar" que podria allargar-se més d'una jornada.
El ple del TC aborda a partir d'aquest dimarts el recurs del PP contra la llei "per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI", aprovada el 2023. L'esborrany de sentència l'ha elaborat el magistrat Juan Carlos Campo, de la branca progressista i, de fet, exministre de Justícia del govern de Pedro Sánchez durant un breu període de temps (2020-2021). El plantejament de Campo avala en línies generals la norma, inclosos els aspectes que més polèmica han suscitat.
Tanmateix, fonts del Constitucional han explicat a EFE que el text de Campo és "només una proposta" i avisen que "existeix molta discussió" sobre el tema, en tractar-se d'una "qüestió complexa i polèmica", per les definicions que fa la llei sobre el sexe i el gènere i el plantejament que fa pels drets de les persones trans i intersexuals. Per això, s'espera que la carpeta sigui "difícil de tancar". En aquest sentit, es pot assenyalar com a factor clau no només la bretxa que hi pugui haver entre magistrats conservadors i progressistes, sinó també l'enorme divisió que hi ha dins del moviment feminista entorn de la transsexualitat. De fet, les mateixes fonts assenyalen que existeix "tensió" entre la majoria progressista del tribunal sobre aquest tema de debat.
Un debat intern a l'ala progressista: el feminisme, dividit
Aquesta tensió, de fet, ja es va poder advertir al si de l'Executiu de Pedro Sánchez quan es va presentar la llei, entre el PSOE i Podemos i amb un debat intern important dels socialistes. Una branca important del PSOE, llavors encapçalada per la vicepresidenta Carmen Calvo, és procliu a un feminisme que no reconeix les dones transsexuals com a dones. Aquest conflicte amb els socis de coalició va poder ser un dels factors que van precipitar la seva sortida del govern espanyol. En els últims anys, el debat ha estat candent i, des de 2022 la marxa feminista del 8-M ha tingut dues manifestacions separades en moltes ocasions, una pro trans i una altra contra les dones trans, evidenciant la ruptura.
El PP avisa d'un "nou sí és sí"
En el seu recurs, els populars adverteixen de conseqüències lesives de la llei, sobretot posant el focus en els menors, i denuncien que la normativa pot ser un "nou sí és sí", amb referència a la llei del Ministeri d'Igualtat sobre consentiment el qual redactat va permetre moltes reduccions de condemna i posades en llibertat d'agressors sexuals. Des del PP també asseguren que hi ha països fent marxa enrere a aquest tipus de normatives que reconeixen l'autodeterminació de gènere i argumenten que l'autodeterminació de gènere tan sols amb un tràmit administratiu pot generar inseguretat jurídica. Vox, per la seva part, també va presentar recurs contra la llei.