És el primer cop en aquest segle. Sindicats, patronals i confederacions d’associacions de pares i mares de l’ensenyament concertat de Catalunya s’aplegaran el 28 de juny a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per a “reivindicar-nos com un actiu necessari del sistema educatiu, així com fer un crit d’atenció sobre la situació en què ens trobem”. Fa mesos que la concertada està inquieta i vol que aquest acte unitari palesi els seus “problemes estructurals” i demanar al Govern que s’impliqui en la solució. D’una banda, “seguretat i respecte als drets de les famílies, els titulars i els treballadors/es” de les escoles, segons la nota signada pels convocants. D’altra, “la millora del finançament, que permeti arribar de forma progressiva a la gratuïtat de la plaça escolar”. Finalment, “rebaixa de les ràtios (d’alumnes per aula), en consonància amb la natalitat actual” per garantir el manteniment de l’ocupació i aportar qualitat al sistema”.

A l’escola concertada catalana hi estudien 350.000 alumnes. Representa el 33% del servei educatiu públic i és especialment forta a Barcelona ciutat, on és gairebé el 60% del servei. Les queixes s’adrecen sobretot a “l’infrafinançament crònic” dels centres. Una plaça escolar a l’ensenyament concertat costa a l’erari públic una mica més de la meitat que una plaça a l’educació pública, cosa que obliga als centres concertats a fer pagar la diferència a les famílies. La Generalitat, diuen a la concertada, no paga el 100% de l’escolarització als seus centres com estableix la Llei d’Ensenyament de Catalunya (LEC). El Departament d’Educació ha reconegut aquesta situació a la memòria econòmica del decret de concerts educatius del 2020 i admet “la necessitat d’incrementar la dotació dels mòduls dels concerts educatius”.

Davallada de la natalitat

Els convocants de la concentració recorden també “els perjudicials efectes de la pandèmia de covid-19 sobre les economies familiars, que dificulten que es puguin fer càrrec del finançament complementari del cost  de la plaça escolar, que hauria d’assumir l’Administració”. Per això demanen el desplegament de la LEC, aprovada el 2009, que preveu un finançament suficient per garantir la gratuïtat de l’escola concertada.

La davallada de la natalitat afecta molt directament a les escoles. Educació va notificar fa deu dies la cancel·lació del concert a uns 200 grups (aules) que seran finalment entre 100 i 110, un cop escoltades les al·legacions dels centres. Algunes decisions del Departament “no ajuden i tenen un efecte contrari, com el canvi de criteri en la concertació d’unitats de P3 respecte el curs actual, amb la consegüent afectació de les plantilles i el mòdul de despeses, o la indefinició dels ajuts a l’escolarització de l’alumnat amb necessitats de suport educatiu”, diu l’esmentada nota. Segons els sindicats, cal establir fórmules de recol·locació dels professors.

Pel curs que ve, 107.383 alumnes han sol·licitat plaça en un centre públic per l'educació obligatòria, un 5,9% menys que el curs passat, segons dades d'Educació, informa l’ACN. Aquesta davallada és menor a la concertada, que ha rebut 33.763 sol·licituds, un 1,9% menys. Educació ha validat 141.146 sol·licituds en el procés de preinscripció, un 5% menys que el curs anterior (148.553). La proporció de sol·licituds a la pública baixa respecte al curs passat però puja en comparació amb fa dos, mentre que a la concertada baixa. Així, les preinscripcions a la pública són el 76,1% del total, quan fa dos cursos representaven el 75,3% i les de la concertada són el 23,9%, mentre que el curs 2019-2020 eren el 24,7% del total.