Mor el papa. I bé? No es pot estar en Seu Vacant indefinidament, així que la reunió de cardenals per l'elecció del nou pontífex no es fa esperar. El conclave, terme provinent del llatí "cum clave" ('sota clau'), és el meticulós i tradicional procés mitjançant el qual l'Església catòlica escull el nou papa. Aquest ritual, que es manté gairebé inalterat al llarg dels segles, es desenvolupa a la Capella Sixtina del Vaticà i està marcat per un estricte aïllament i un protocol detallat. Aquestes són les fases de l'ortodox procés:
L'inici de la cerimònia
-
Sopar d'aïllament
La vigília de l’inici del conclave, els cardenals electors —que enguany seran 133, després de dues baixeses— es traslladen a la Casa de Santa Marta, dins el Vaticà, on sopen junts i queden totalment incomunicats fins al final del procés per tal de mantenir la privacitat i llibertat de la seva decisió.
-
Missa inaugural
L’endemà al matí, se celebra la missa "Pro Eligendo Pontifice" a la Basílica de Sant Pere, oberta a tots els fidels.
-
Processó a la Capella Sixtina i Extra omnes
A la tarda, els cardenals, en processó solemne i entonant el "Veni Creator" per invocar l’Esperit Sant, es dirigeixen a la Capella Sixtina. Un cop dins, cada cardenal ocuparà el seu lloc assignat i el mestre de les Celebracions Litúrgiques (en aquest cas Diego Ravelli) proclama el tradicional Extra omnes ('tothom fora'), moment en què les portes es tanquen i només els cardenals electors romanen a l’interior.
-
Jurament i primera votació
Els cardenals presten jurament solemne sobre els Evangelis, prometent mantenir el secret i votar d'acord amb la seva consciència, guiats per l'Esperit Sant. Després, comença la primera votació i s'inicia el procediment que es repetirà fins que hi hagi una decisió.
El programa diari fins a l'elecció
-
Missa i pregària
Cada matí, els cardenals celebren una missa i posteriorment es traslladen a la Capella Sixtina. Allà, resen els 'laudes' i comencen la votació.
-
La votació
Tots 133 cardenals amb dret a vot (menors de 80 anys) poden ser escollits si reben majoria de vots (en aquest cas, 88). Cada dia es duen a terme quatre votacions: dues al matí (després dels 'laudes') i dues a la tarda.
-
La "fumatta"
Cada dues votacions, les paperetes en què els cardenals han escrit el seu candidat es cremen dins de la Capella Sixtina. El fum que neix surt per la xemeneia situada a la teulada de la Capella Sixtina: fum negre indica que no s’ha arribat a un acord, mentre que fum blanc (acompanyat de les sis campanes de Sant Pere) significa que s’ha elegit un nou papa.
-
La "sala de les llàgrimes"
Un cop escollit, el nou papa es retira a la sagristia de la Capella Sixtina, a la coneguda com a “sala de les llàgrimes”, on es prepara amb les vestidures papals. L'espai rep aquest nom perquè és on el nou pontífex té el moment d'expressar l’emoció continguda durant tot el procés abans de sortir a saludar i impartir la seva primera benedicció urbi et orbi.
El procediment de votació
El procediment de les votacions és tan rigorós com la cerimònia general, i segueix unes fases precises que es poden resumir en sis passos:
-
El darrer cardenal diaca (l'últim membre incorporat i el menor rang en la jerarquia cardenalícia) tria tres escrutadors, tres auditors i tres col·laboradors, que seran els encarregats de recollir, comptar, llegir i anotar els vots.
-
Els mestres de cerimònies lliuren a cada elector dues o tres paperetes en blanc i després surten de la Capella Sixtina. Seguidament, cada cardenal escriu en secret, amb lletra clara, el nom del candidat. A continuació, aquest dobla la papereta i, sustentant-la en alt, es dirigeix a l’altar on són els escrutadors.
-
El cardenal jura: "Invoco a Crist el Senyor, que em jutjarà, per testimoni que el meu vot es dona a qui, segons Déu, crec que ha de ser elegit", diposita la papereta en un plat i la fa caure dins un calze que fa d’urna. Després s’inclina davant l’altar i torna al seu seient.
-
Acabada la votació, el primer escrutador sacseja l’urna per barrejar les paperetes i el tercer les transfereix, una a una, a un altre calze. Si el nombre de paperetes coincideix amb el nombre d’electors, es procedeix al recompte.
-
Els escrutadors s’asseuen davant l’altar: el primer obre i llegeix cada papereta; el segon repeteix la lectura; el tercer anota els noms, els llegeix en veu alta, cus les paperetes amb una agulla i les uneix amb un fil.
-
El camarlenc (la figura administrativa clau durant la Seu Vacant, que en aquest cas és Kevin Farrell) recull les notes i redacta l’acta amb el resultat. Totes les paperetes es cremen a l’estufa amb un additiu químic que determina el color del fum.
No ens feu esperar massa
Tot i que històricament alguns conclaves es van allargar molt (fins i tot anys, com el de Viterbo al segle XIII), les normes actuals estableixen mesures per evitar-ho i limiten la durada del procés. Actualment, la temporalitat estableix que el conclave ha de començar entre 15 i 20 dies després de la mort o renúncia del papa, i el protocol de les votacions es repeteix fins que s'escull papa. Tanmateix, si el procés es repeteix fins a 33 o 34 vegades (aproximadament 13 dies) i no s'ha arribat a un acord, es pot canviar la norma i escollir entre els dos candidats més votats, ara només amb majoria simple en lloc de la majoria qualificada de dos terços (és a dir, que n'hi hauria prou amb 67 vots). Això vol dir que, tot i que no hi ha una data límit estricta, el sistema impedeix que el procés s’allargui indefinidament. En les últimes ocasions, malgrat això, el conclave rarament ha durat més de dues setmanes.