L'estricte protocol i el gran nombre de líders mundial congregats al Vaticà han marcat la cerimònia funerària del papa Francesc, quelcom que dista molt del seu papat, sovint marcat per l'espontaneïtat i la proximitat amb els més pobres. Tot i les obligacions institucionals, el caràcter i els ideals del difunt pontífex han traspuat durant tota la cerimònia. Especialment, durant l'homilia, llegida pel cardenal Giovanni Battista Re. El cardenal no ha perdut l'oportunitat de destacar que Francesc I "no va parar d'alçar la veu implorant la pau" i va dedicar-se als "últims de la Terra", és a dir, els pobres i els migrants.
🔴 Funeral papa Francesc, DIRECTE | Última hora de l'acte a la Basílica de Sant Pere del Vaticà
"Va conservar el seu temperament i la seva forma de lideratge pastoral i de seguida va donar l'empremta de la seva forta personalitat al govern de l'Església, establint un contacte directe amb les persones i el pobles, desitjós d'estar a prop de tots, amb una marcada atenció a les persones en dificultat, gastant-se sense mesura, especialment pels darrers de la terra, els marginats", ha remarcat Re, qui actualment té 91 anys i no podrà participar en el conclave.
A més, seguint l'estil de difunt pontífex, ha aprofitat l'escenari plagat de líders mundials per remarcar el compromís de Francesc I amb la pau. "Davant l'esclat de tantes guerres aquests anys, amb horrors inhumans i innombrables morts i destruccions", el papa Francesc no ha parat d'alçar la veu implorant la pau i convidant el seny, la negociació honesta per trobar possibles solucions", ha sentenciat Re. Durant aquestes paraules del cardenal Re, els ulls (i les càmeres) s'han bolcat sobre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, els quals es trobaven a la llotja d'autoritats. Tots dos s'han trobat abans de la cerimònia per parlar del conflicte a Ucraïna.
Re ha subratllat també el compromís que va demostrar el papa Francesc amb el seu propi càrrec. Ha assenyalat que la seva última aparició el Diumenge de Resurrecció com a exemple d'aquest compromís, ja que fins i tot "malgrat greus problemes de salut, va voler impartir-nos la seva benedicció des del balcó de la basílica de Sant Pere i després va baixar a aquesta plaça per saludar des del papamòbil". Pel cardenal això mostra una de les grans prioritats del pontífex: estar a prop de la gent. "Va establir contacte directe amb la gent, desitjós de ser-hi per a tothom, amb una marcada atenció als qui tenien dificultats, dedicant-se a pensar en tot, fins i tot en els últims habitants de la Terra i en els marginats. Va ser un papa entre el poble, amb un cor obert a tothom", ha sentenciat.
La mà del papa Francesc al seu comiat
Les prioritats del papa Francesc no s'ha deixat veure només a través de les paraules del cardenal Re, sinó en altres detalls de la cerimònia. Per exemple, s'han recitat diverses oracions en idiomes diferents, però per primer cop, una d'aquestes llengües ha estat la xinesa. Durant el seu pontificat, Francesc es va apropar als fidels xinesos i, per extensió, a Pequín, de qui cercava una millor relació amb una institució com l'Església catòlica. Durant la cerimònia s'han fet oracions i pregàries en llatí, italià, espanyol, portuguès, àrab, entre altres.
Milers de fidels omplen els carrers de gom a gom
A la plaça de Sant Pere, unes 50.000 persones han seguit la cerimònia. A aquestes se'ls ha de sumar les altres 200.000 a la via de la Conciliazione i als carrers limítrofes han hagut de seguir la cerimònia per les pantalles gegants que han estat instal·lades, segons les dades que ha proporcionat el Vaticà. Moltes de les persones a la plaça i els voltants del Vaticà han pres posició des de la matinada, decidits a no quedar enrere en aquest moment històric. Una part dels assistents ja tenien el viatge planificat abans que moris el Papa i han aprofitat per ser testimoni d'aquesta cerimònia. El silenci i la solemnitat ha marcat la cerimònia entre els presents, que en comptades ocasions han arrancat a aplaudir, per exemple, quan el cardenal Re ha mencionat el compromís de Francesc I amb la pau.