Espanya continua sent un dels països amb majors índexs de pobresa infantil entre els estats membres de la Unió Europea (UE) i de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), i se situa en el lloc 36 de 39, segons denuncia UNICEF. Tal com indica un informe publicat aquest dimecres per Innocenti, l'oficina de recerca d'UNICEF en matèria d'infància, en la forqueta de 2014 a 2021 Espanya es manté "estable" en el 28% de pobresa infantil, la qual cosa la deixa en el lloc 36 de 39, només per davant del Regne Unit, Turquia i Colòmbia. Entre 2019 i 2021 se situa també en el lloc 36, només per davant de Romania dins de la UE, i en 2021 és el país europeu amb la taxa de pobresa infantil més alta.
El document, que examina l'evolució de la pobresa infantil entre aquests dos anys als països més rics, revela que la taxa de pobresa entre els nens de l'Estat ha augmentat àmpliament des de 2014 fins a 2021 en comparació amb la resta de països de la UE. Es tracta d'una taxa de pobresa infantil "inacceptable" per a un país com Espanya, en paraules de Gustavo Suárez Pertierra, president d'UNICEF Espanya, segons recull l'agència de Nacions Unides en un comunicat.
"Darrere d'aquestes xifres hi ha nens, nenes i adolescents que no poden permetre's menjar carn o peix almenys una vegada cada dos dies, ni fruita i verdura diàriament, que viuen en cases sense una temperatura adequada, que no compten amb roba, calçat o llibres adequats, o que no poden participar en activitats d'oci o anar-se'n de vacances una vegada a l'any", ha incidit. Alhora, el tècnic d'UNICEF urgeix a no "girar la vista a un altre costat" davant qualsevol menor que no gaudeixi d'unes "condicions de vida dignes".
Un 20% dels infants no poden permetre's roba nova, llibres, viatges escolars o una bona alimentació
A Espanya, el percentatge de nens i nenes en pobresa persistent (dos o més anys en situació de pobresa) és el quart més alt dels països europeus analitzats, per sobre del 20% en el període de 2017 a 2019. També preocupen la taxa de privació material i social severa, que en 2022 era del 10,3% i situa a Espanya en el sisè lloc de la UE, i la de privació material infantil, amb el mateix lloc entre els països europeus i un 19,7% de nens i nenes que no poden permetre's almenys tres productes o serveis com a roba nova, dos parells de sabates, fruita i verdura diàriament, viatges escolars o llibres adequats.
Encara que Espanya millora lleugerament les seves xifres respecte al punt de partida en 2012-2014, ocupa el lloc 22 de 39 en el progrés de la pobresa infantil, amb una reducció de solo el 4% entre 2014 i 2021, enfront de la mitjana del 8% de la resta de països. UNICEF subratlla que la pobresa infantil no depèn en excés dels nivells de renda dels països, i cita com a exemple Eslovènia, que té un nivell de renda similar a Espanya i, no obstant això, presenta la menor taxa de pobresa infantil, del 10%.
"Enormes desigualtats" en famílies migrants, monoparentals, comunitat gitana i persones discapacitades
L'anàlisi també posa de manifest "enormes desigualtats" en els riscos de pobresa: les famílies migrants, la comunitat gitana, els que tenen una discapacitat o els que viuen en llars amb un sol adult —especialment una dona— estan particularment exposats a la pobresa. "El problema de la pobresa infantil a Espanya és estructural, i ha de ser abordat com a tal. La seva reducció és possible, però és una decisió política", ha afegit Suárez Pertierra, que ha exigit un "esforç més gran" per a això.
Per a UNICEF Espanya, la nova legislatura i la creació del Ministeri de Joventut i Infància són una "oportunitat" per a acabar amb la pobresa infantil després que, en la seva opinió, algunes de les polítiques i ajudes socials posades en marxa pel darrer govern espanyol, com l'increment del salari mínim o l'ingrés mínim vital, no funcionen del tot per "estar limitades a rendes molt baixes" o "tenir una cobertura limitada i un alt nivell de 'no accés' a les ajudes".