Espanya s'ha enfonsat en l'índex de qualitat democràtica (democracy index) publicat pel diari britànic The Economist i ha retrocedit sis punts respecte a l'any passat. Després de la investidura del govern de PSOE i Unidas Podemos, i quan s'esperava que Espanya recuperés posicions, el país ha passat d'una puntuació del 8,29 al 8,12. 

El democracy index valora el nivell de democràcia que existeix en 167 països del món basant-se en cinc criteris (el procés electoral i el pluralisme, el funcionament del govern, la participació política, la cultura política i les llibertats civils).

Un cop analitzada la qualitat democràtica, els països s'agrupen en diferents grups: països amb democràcia plena (amb un total de 23 en l'últim estudi), països amb democràcia imperfecta (52), països amb règims híbrids (35) i països amb règims autoritaris (57).

Espanya passa de la posició número 16 a la 22

El gener del 2020, Espanya ocupava la posició número 16, amb una puntuació de 8,29. Un any després, ha obtingut 8,12 punts, la qual cosa ha posicionat el país en el lloc 22 de la classificació.

Tanmateix, es continua considerant una democràcia plena, per sobre de països com els Estats Units, Itàlia, Portugal o França.

Descens en participació política

Destaca el descens de la xifra en participació política (d'un 7,78 l'any passat a un 7,22). També ha baixat en les llibertats civils, d'un 8,82 a un 8,53. La xifra coincideix amb el context de confinament domiciliari decretat pel govern espanyol per la crisi de la Covid-19.

D'altra banda, Espanya ha obtingut un 9,58 en processos electorals i pluralisme, un 8,13 en cultura política i un 7,14 en funcionament de govern.

Caiguda generalitzada

Aquest any, la puntuació mitjana ha caigut del 5,44 al 5,37 sobre un màxim de 10. Es tracta de la pitjor dada des que es va començar a fer el càlcul l'any 2006. No obstant això, The Economist ha assegurat que aquest deteriorament s'ha produït no només per les restriccions imposades pels governs sobre les llibertats individuals i les llibertats civils en la lluita contra el virus.

Encapçalant la classificació trobem Noruega, Islàndia i Suècia, els quals han mantingut les seves respectives posicions de fa un any. Tanquen la llista la República Centreafricana (amb la posició número 165), República Democràtica de Congo (166) i Corea del Nord (167).

Tal com declaren a l'estudi, "aquest any no ha tingut un començament prometedor, amb una insurrecció al Capitoli dels Estats Units i un cop militar a Myanmar". "Amb la relaxació gradual de les restriccions de la Covid-19, els demòcrates esperen tenir més motius per celebrar", han afegit. 

Es tracta d'una xifra només equiparable a les dades de l'índex de l'any 2010, quan es va patir la crisi financera del 2008 i 2009 a escala internacional (espacialment a Europa).

En aquell moment, 91 països dels 167 analitzats van obtenir una puntuació inferior que en l'any 2008.

En el cas d'Espanya, es va passar d'un 8,45 a un 8,15 a causa de l'esclat de la bombolla immobiliària. 

 

Imatge principal: Pedro Sánchez i Pablo Iglesias / EFE