Les onades de calor de les darreres setmanes estan deixant un panorama desolador a tota Espanya. En el que va de 2022, les imatges per satèl·lit demostren la destrucció de 200.000 hectàrees. L'onada de calor de juny va ser devastadora, així ho demostra l'estadística de Transició Ecològica que va passar de 25.000 a 73 hectàrees, és a dir, gairebé el triple. Aquestes dades esgarrifadores les confirma el Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS) que assenyala que el 2022 ja està sent la temporada de focs més devastadora des de l'any 2000, quan es va engegar aquest sistema. En aquest càlcul només s'incorporen els incendis de més de 30 hectàrees que identifica el satèl·lit, revelant així que mai s'havien detectat tantes zones calcinades des de l'espai com en el que portem de 2022.
El canvi climàtic i l'efecte hivernacle són els principals culpables de la proliferació de grans incendis forestals, que alguns són impossibles d'extingir. L'incendi més important que s'ha patit a Espanya en aquest mes de juliol, ha estat a la comarca de Tábara, a Zamora, que ja és el més destructiu de tota la història de Castellà i Lleó. Pel que fa a Galícia els que s'han viscut a Courel i Valdeorras són els més destructius d'ençà que hi ha registres en aquesta comunitat.
El 2022, l'any amb més incendis
El 2022 serà no només l'any més devastador del segle XXI, sinó també es convertirà en la pitjor temporada en zones calcinades des d'almenys 1994, on es van cremar milers d'hectàrees en un infern de fum i flames que va castigar especialment les províncies del mediterrani. La dada la revela la comparativa de les dades de Copernicus (Sistema Europeu d'Incendis Forestals) amb les xifres de superfície cremada del Ministeri de Transició Ecològica. La majoria dels incendis que s'han vist tant a Espanya com a Catalunya han coincidit amb les onades de calor. Durant el primer episodi d'alerta per onada de calor, que es va donar al mes de juny, es van iniciar 34 incendis que van calcinar prop de 50.000 hectàrees. Pitjors encara ha estat la de juliol, que s'ha allargat durant 9 dies, i ha deixat 54 incendis, i han cremat més del doble d'hectàrees, 107.000, segons les dades provisionals del Sistema Europeu d'Incendis Forestals (EFFIS).
Incendi a Zamora
La província de Zamora ha viscut aquest estiu dos dels pitjors incendis de la seva història. El primer va començar el 16 de juny a la Serra de Colobra i va cremar almenys 28.000 hectàrees, segons les dades de Copernicus. Només un mes després, va iniciar un incendi a Losacio, que ja està estabilitzat i ha calcinat 36.000 hectàrees. De moment, dues persones han mort i hi ha una desena de ferits.
Incendi a Galícia
A Galícia es mantenen actius dos incendis que es van iniciar el 14 de juliol a A Pobra do Brollón, a Lugo, i Carballeda, a Orense. Entre els dos ja han calcinat un total de 24.000 hectàrees. Aquests també s'han convertit en els pitjors incendis que ha patit la comunitat al llarg de la seva història. La lluita contra el foc continua en les parròquies de Vilamor, en Folgoso do Courel, i Saa, en A Pobra do Brollón, on un dels majors incendis registrats a Galícia ha calcinat ja unes 10.000 hectàrees de superfície en una zona de gran valor ecològic, dins del Geoparque de la Unesco Montañas do Courel. Segons la informació facilitada per la Conselleria do Medio rural, es manté el nivell dos d'alerta per la proximitat del foc als nuclis de Parada dos Montes i Carballal, en Folgoso, i Bust, en A Pobra do Brollón.
Incendi a Aragó
L'incendi a la població aragonesa d'Ateca es va estabilitzar aquest dijous i ha afectat unes 14.000 hectàrees i el perímetre que tractaven d'estabilitzar les brigades i els bombers mesurava 72 quilòmetres de longitud. Per això, des de Chunta Aragonesista han anunciat que presentaran una iniciativa al Senat a través de Carles Mulet, senador de Compromís, per sol·licitar la declaració de zona catastròfica per als municipis afectats.
Incendis a Catalunya
Per altra banda, Catalunya també està vivint una temporada molt complicada d'incendis a conseqüència de les altes temperatures. Aquest cap de setmana, es manté la suspensió d'activitats en el lleure com acampades en les zones en nivell 3 del pla Alfa. Els dos grans incendis de la temporada s'han donat en menys d'un mes, el primer provocat per la primera onada de calor va ser a Artesa de Segre. És l'incendi més gran a la història de Catalunya per la quantitat d'hectàrees cremades. El dimecres 15 de juny, començava a cremar a Baldomar (Artesa de Segre) un foc que, en poc més d'una setmana, va calcinar 2.683,31 hectàrees, de les quals 2.243,98 són dins l'Espai d'Interès Natural (EIN) de la Serra del Montsec, segons les dades dels Agents Rurals.
Un altre dels incendis més potents de l'estiu ha estat el del Pont de Vilomara, el passat cap de setmana que ha cremat unes 1.750 hectàrees de superfície forestal, així com una cinquantena de cases. Una vintena d'aquestes cases han quedat totalment calcinades. En aquest cas, els Agents Rurals no tenen cap dubte que l'incendi va ser provocat i així ho han fet saber al jutge de guàrdia que tutela la investigació des dels jutjats de Manresa.
