La inversió i els resultats no estan intrínsecament relacionats. Un exemple clar és l'Estat espanyol i el seu fracàs en l'aprenentatge de l'anglès. Els ciutadans espanyols gasten de mitjana el doble de diners que la resta del món en aprendre aquesta llengua, segons el baròmetre d'EF English Preficiency Index, recollit per The Objective. Tanmateix, tota aquesta despesa no es tradueix en un bon posicionament mundial de domini de l'anglès respecte altres països. Espanya es troba en la 33a posició del rànquing del mateix baròmetre, el qual analitzava 122 països.
La mitjana d'inversió per ciutadà en aprendre anglès a Espanya és de 1.330 euros, el doble que la mitjana mundial, que se situa al voltant dels 740 euros. Així i tot, no és la mitjana, ja que hi ha casos en què la inversió es dispara. Per exemple, el 9% dels espanyols han invertit més de 5.000 euros en aprendre l'idioma. Tot plegat, per acabar amb resultats mediocres.
Si bé trobar-se en la posició 33 de 122 no és un resultat catastròfic, sinó més aviat mediocre, tot plegat agafa un altre color recordant que per aquest resultat s'ha pagat el doble que la resta del món. Una posició sobre la qual volta dels del 2011, pujant i baixant lleugerament. Al número 1 es troba Bèlgica, i a la cua del rànquing es troba Iemen.
Augment de l'anglès a Europa
El baròmetre d'EF celebra que el coneixement de l'anglès en els països europeus no només es consolida sinó que augmenta. "El nivell d'anglès a Europa continua sent més alt que en qualsevol altra regió i ha augmentat considerablement des del 2011", recull l'informe del baròmetre, que destaca altres aspectes negatius: "La diferència entre el nivell mitjà de França, Espanya i Itàlia, tres de les economies europees més grans, i la mitjana de la UE és notablement estable, tot i una millora significativa en l'última dècada en aquests tres països, cap no està millorant prou ràpidament".
El baròmetre relaciona el coneixement d'angles amb la competitivitat econòmica i reivindica el seu aprenentatge. "Trobem correlacions fortes i consistents entre l'anglès i diverses mesures d'innovació i competitivitat. (...) Els centres de treball anglòfons són capaços d'atreure talents més diversos i d'aprofitar les idees i informació d'un grup més ampli. També és més probable que col·laborin internacionalment amb socis i dins de les mateixes organitzacions", remarquen. A més, s'afirma que els llocs on més es domina l'anglès són més igualitaris i lliures.