Des del segle XVII, la matinada de dijous a Divendres Sant se celebra a Verges la Processó i la Dansa de la Mort, una tradició ancestral que sobreviu al pas del temps gràcies a la devoció i l’orgull dels vergelitans, que han convertit aquesta manifestació cultural d’origen medieval en una de les atraccions més singulars de la Setmana Santa a Catalunya. Més de 8.000 persones van tornar a omplir els carrers del petit poble del Baix Empordà, que ha fet de la seva processó, amb l’emblemàtica Dansa de la Mort, una cita anual imprescindible en aquesta època de l’any..
Verges es bolca amb la seva professó, una de les representacions de la Passió de Crist més singulars de Catalunya. Dels poc més d’un miler d’habitants, gairebé la meitat participa en els diferents actes, que combinen teatre, processó i rituals ancestrals. La desfilada dels Manages (soldats romans) que recorren els carrers de la vila, la representació del Misteri de la Passió, a la plaça Major i la Dansa de la mort, el punt culminant de la nit. Una de les novetats d’enguany és que la Dansa s’ha representat dues vegades a l’escenari, en comptes d’una com ha estat habitual, “per intentar cada any afegir algun element nou, i així combinem la tradició i la innovació", explica a l’ACN el secretari de l’Associació de la Processó, Ignasi Sabater.
La Dansa de la Mort es balla a Verges des de 1666 cada Dijous Sant, com a culminació de la processó d’esquelets amb torxes que recorren la vila després de la representació de la Passió de Jesús. És l’única processó que es conserva a Europa des de l’edat mitjana, sobretot de l’època de la Pesta Negra (1347-48), on la temàtica de la mort va prendre un paper protagonista en la vida i la societat del moment. Aquestes danses macabres, comunes a tot Europa occidental durant l'edat mitjana, van sorgir com una manera de recordar la igualtat de tots els éssers humans davant la mort, independentment del seu estatus social, riquesa o l’edat.
El ball dels cinc esquelets
Aquesta festa patrimonial d’interès nacional, una joia única de la cultura popular, incorpora elements antropològics, simbòlics i històrics que formen part del bagatge cultural de tota Europa. La processó comença a les dotze de la nit, quan ja és Divendres Sant, i el camí que escenifica el recorregut de Jesús carregant la creu cap a la crucifixió s’acompanya amb projeccions audiovisuals sobre les muralles i les torres de fortificació de la vila. El clímax de la processó arriba amb la Dansa de la Mort, interpretada per deu persones, cinc esquelets (habitualment tres nens i dos adults) i altres cinc que vesteixen túniques negres que avancen seguint el ritme. Els cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu, i portant uns símbols a través del qual comunica d’una manera repetitiva i constant les màximes sobre la mort. Així, la Dansa de la Mort de Verges ens avisa que la mort ens sega la vida, amb el capdanser que obre el ball i porta amb la dalla amb la inscripció Nemini Parco (no perdono ningú); ens diu que el temps és limitat amb el banderer que porta una bandera negra amb la inscripció (Lo temps és breu); també ens recorda que pot arribar a qualsevol hora (un esquelet porta un rellotge sense broques) i que acabarem convertint-nos en pols, amb l’esquelet que porta un platet amb cendra. El ball és solemne, rítmic i es realitza en absolut silenci, excepte pel tambor, accentuant el caràcter inevitable i universal de la mort.
Candidatura a patrimoni de la humanitat
Només la Guerra Civil i la pandèmia de la Covid-19 en el 2020 i 2021 va poder interrompre aquesta processó que en el 2010 va ser declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, i des de fa un parell d’anys l’organització treballa per impulsar la seva candidatura com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO. “El Dijous Sant és el dia gran del poble, és un dia que no ens fa res arremangar-nos per tirar endavant aquesta tradició que té un caire tan simbòlic i de la qual n’estem tan orgullosos", afirma Sabater, que admet que la possibilitat d’aconseguir aquest reconeixement és molt il·lusionant. Un equip de vídeo ha enregistrat la processó d’aquest Dijous Sant per presentar la candidatura i “s’han creat molts grups de treball i estem esperançats a tirar-la endavant. Tant de bo vegi la llum”, anhela Sabater.