Un important i extens informe sobre l'estat de salut de la Gran Barrera de Corall ha estat publicat pel govern australià de forma discreta i sense cap promoció, ni explicació, ni roda de premsa. Aquesta publicació discreta d'una feina minuciosa que ha desembocat en un document de 600 pàgines ha fet saltar les alarmes entre els activistes climàtics. La secció australiana de l'ONG WWF ha denunciat que l'Executiu d'Austràlia ha volgut "enterrar les males notícies", segons informa The Guardian.
L'informe de l'Autoritat del Parc Marí de la Gran Barrera de Corall adverteix que la "finestra d'oportunitat per assegurar un futur positiu" per a l'escull s'estava "tancant ràpidament" i les perspectives per a l'ecosistema eren "molt pobres". És a dir, s'han publicat de forma molt discreta dades que apunten a la sentència de mort que serà l'avenç de l'escalfament global. "Això crea l'aparença que el govern estava intentant amagar les conclusions de l'informe per enterrar les males notícies. Aquest és un enfocament cínic per gestionar la Gran Barrera de Corall", ha denunciat al diari britànic Richard Leck, cap dels oceans de WWF Austràlia.
Inversió milionària
Si bé la gestió d'aquest informe ha estat àmpliament criticada, això no vol dir que l'actual govern australià es desentengui de la Gran Barrera de Corall. L'executiu ha anunciat la inversió de 192 milions de dolars per millorar la qualitat de l'aigua i protegir la Gran Barrera de Coral, que pateix blanquejament al 73 % de la seva extensió.
En un comunicat, el Ministeri de Medi Ambient i Aigua va assenyalar que l'aigua contaminada és una de les amenaces més grans que afecten la Gran Barrera, l'escull de corall més gran del món, cosa que afecta els manglars i les plantes aquàtiques i alenteix la recuperació del blanquejament. "La contaminació de sediments és una de les amenaces més grans per a la Gran Barrera de Coral. La mala qualitat de l'aigua impedeix que el corall torni a créixer, mata les plantes marines i bloqueja la llum solar necessària per a un escull sa", va dir la ministra de Medi Ambient, Tanya Plibersek. La ministra va precisar que les comunitats locals, la indústria i el medi ambient depenen de l'aigua neta per a la supervivència.
En cooperació amb les comunitats locals, la inversió comptarà amb programes per reduir els pesticides i l'excés de nutrients procedents de les explotacions grangeres i altres indústries a la zona, al nord-est d'Austràlia.