Despertar-se, dutxar-se, fer-se el cafè i endinsar-se al subsol de Barcelona, és una rutina que segueixen diàriament milers de persones que utilitzen el metro com a mitjà de transport habitual en els seus desplaçaments, al llarg de tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Segons dades de TMB, la xifra anterior a la pandèmia se situava entorn dels 1,3 milions de validacions diàries els dies feiners.
Uns usuaris que es desplacen pels 123 km de longitud que té el metro de la capital catalana, pels quals circulen 161 trens en hora punta al llarg de les 8 línies que l’integren. En tota la xarxa, es troben 161 estacions obertes al públic, un recompte que no té present el nombre d’estacions tancades, en procés de construcció o projectes de parades que els passatgers mai han arribat a trepitjar.
‘Gaudí’ és una de les estacions tancades que mai s’ha obert al públic | Font: Manuel Marina
La Barcelona subterrània
Manuel Marina (Sòria, 1966) és guia oficial de CultRuta i responsable de les visites que es fan al subsòl de Barcelona. “Les estacions ‘fantasma’ són les que generen més curiositat perquè estan sota terra, i tot el que està al subsol ens genera una curiositat innata”, explica el guia. En fer les visites, tothom li pregunta per les estacions ‘fantasma’ i la seva resposta sempre és la mateixa: “De fantasma no en tenen res, estan tancades i ja està”.
“Si cada dia al metro el fan servir al voltant d’un milió de persones, hi ha un milió d’històries per explicar”
Marina recorda que l’interès per aquests túnels i ‘carrers’ subterranis li prové del seu avi, quan de petit li explicava com funcionava tot l’entramat de túnels, estacions i vies que tenia la ciutat de Barcelona subterranis. “De petit anava de Rocafort a Sant Andreu al capdavant del comboi, tenien una finestra al davant i em coneixia de memòria tot el túnel”, recorda amb il·lusió.
Manuel Marina a l'entrada del metro del carrer Numància, Sants / Foto: Sergi Alcàzar
“Els orígens del metro de Barcelona són els túnels que es van construir a Via Laietana el 1910”. Uns túnels que es van fer sense cap projecte de metro aprovat i que van resultar no ser vàlids perquè no eren prou grans per encabir-hi els cotxes. “La primera estació que es va fer i que avui dia encara es troba en funcionament és la d’Espanya, de la L1”.
Amb l’ajuda de Marina, ens endinsem i coneixem les estacions que es troben tancades o en desús al llarg de tota la xarxa ferroviària del metro de Barcelona. Les més palpables són tres:
1. Correus
La més coneguda. Situada sota la plaça d’Antoni López, entre les parades de Jaume I i la Barceloneta, aquesta és l’única estació de les que us detallem a continuació que va estar en funcionament, del 1934 al 1972, i es va tancar per la proximitat entre ambdues parades.
Alguns dels cartells publicitaris que es troben a ‘Correus' | Font: Manuel Marina i arxiu TMB
“Aquí encara s’hi poden trobar cartells publicitaris de l’època: cartells electorals, un anunci de Danone, de mobles Asturias o La Fàbrica i encara hi és present el rètol de CORREOS”. Marina es lamenta de l’estat en què es troba la parada i explica que, de les dues andanes que hi havia, una d’elles es va enderrocar per construir una altra via, d’aquí que només en quedi visible una.
2. Gaudí
Aquesta és una estació construïda però tancada al públic. Es troba sota l’avinguda Gaudí, i la parada no ha entrat mai en funcionament. “Es va construir als anys seixanta i, si t’hi fixes, al cap de 10 segons de sortir de Sagrada Família per la L5 direcció Sant Pau, es veu un eixamplament del túnel, les andanes i les escales mecàniques”. Fa un temps, recorda Marina, la parada s’havia utilitzat per incorporar-hi publicitat i anuncis, ja que disposa de sortida a l’exterior, fet que la fa més accessible que la resta.
A ‘Gaudí’ a vegades hi ha publicitat que els passatgers poden veure des del comboi | Font: Arxiu TMB
3. Banco
Banco és una parada que va construir l’Ajuntament, però que mai va entrar en servei. Es troba sota la plaça d’Antoni Maura, al costat de l’avinguda Catedral amb Francesc Cambó, just davant de l’edifici del BBVA, l’antiga Catalunya Caixa.
La llegenda explica que en aquest projecte d’estació hi havia un túnel que connectava amb la cambra cuirassada de l’antic Banc d’Espanya i, a la nit, hi arribava un tren carregat amb diners. Uns diners que s’havien recollit a la resta d’estacions de metro i que per aquest túnel —que no existeix— s’emportaven els diners fins al banc.
Marina detalla que al llarg de la xarxa de metro de Barcelona existeixen altres parades tancades o que no són visibles perquè no van passar del paper, de la fase de projecte. Travessera n’és un exemple, “es va projectar, però no es va arribar a construir”. Fernando n’és una altra, però aquesta es va obrir el 1948 i va estar operativa fins al 1968. “Va ser l’única estació de metro que va donar servei durant el franquisme, però ja no en queda res”. I per últim, Bordeta, una estació a l’aire lliure situada entre Mercat Nou i Santa Eulàlia.
Localització de les tres estacions 'fantasmes' | Font: Maria López
Una estació envoltada de misteris i llegendes
Preguntant a Marina per conèixer més llegendes que s’amaguen al metro de Barcelona, el guia fa un especial èmfasi en una en concret: la parada de Rocafort. “Aquesta va ser una estació que es va fer servir de refugi durant la Guerra Civil, molts hi van salvar la vida, però molts altres van morir a dalt”, detalla el guia. I afegeix: “Durant els anys seixanta, s’hi van produir un seguit de suïcidis, persones que es llançaven a la via. Als anys setanta, quan van fer la seu de l’ONCE al carrer Calàbria, hi baixaven molts cecs, i alguns d’ells van caure a la via...”.
Des del monitor veien ombres, com si algú esperés el metro
Però això no és tot, “els caps d’estació que hi van estar fins als vuitanta havien d’esperar que passés el darrer vagó escombra a la nit, i deien que veien coses rares”. Quines coses? “Des del monitor, veien ombres, com si algú esperés el metro”. Marina coneix una treballadora que li va dir: "Yo no quiero oír nada, pero ahí hay algo raro", ell ho explica i a la gent li encanta.
Malgrat tot, el guia sembla que no s'ho acaba de creure, i recorda el que li va dir un operari que portava fent el manteniment nocturn, el primer cop que va baixar al túnel de Via Laietana per visitar Correus: “Yo aquí lo único que he visto son fantasmadas, gente que se inventa historias. Aquí hay algún ratoncillo asustado, algún gatillo que se cuela, pero no hay nada más".
Imatge de l’estació de Rocafort, anys 30 | Font: Arxiu TMB
Unes rutes per a petits i grans
A quin públic li interessen aquestes rutes, Manuel? “A vegades m’he trobat amb l’avi, amb el fill i amb el net, tres generacions juntes. Hi ha coses que explico i veig a l’avi com somriu —perquè ho recorda—, al fill li sona alguna cosa i el net adolescent diu: ‘què?!’”. Amb el metro, explica Marina, aprofiten per fer un recorregut al llarg de la història, mostrant els canvis que ha percebut la societat al llarg d’aquest temps.
“La gent que ve a fer les rutes ens demana que per què no es conserven les decoracions originals”, explica Marina. “A Madrid han restaurat Chamberí, una estació original de l’any 1919 que es va tancar el 1966”, una parada, assegura el guia, que “s’ha restaurat tal com estava, una joia que genera cues per accedir-hi”.
Estació de ‘Chamberí’ | Font: Museos Metro de Madrid
Marina es lamenta de la falta de conservació de la xarxa de metro catalana. Li agradaria que es pogués disposar d’un espai o museu on visitar els cotxes antics. De cara a un futur, amb el centenari del metro de Barcelona el 2024, el guia espera que es pugui celebrar l’efemèride d’alguna manera especial, recuperant per exemple algun dels elements de l’època que es conserven i que no són visibles per a la ciutadania.