Les primeres denúncies, les que van servir als Mossos d’Esquadra per judicialitzar la investigació que ha permès, després de quatre anys, desarticular l’organització d’estafes amb falses inversions més gran mai localitzada a Europa demostren la capacitat dels cibercriminals. En el moment que els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil van explicar l’explotació del cas es va conèixer el cas d’una dona gran de Puigcerdà que havia perdut 800.000 euros —560.000 € en falses inversions i 240.000 € en honoraris a uns falsos advocats per recuperar les falses inversions— però n’hi ha més. Molts més. I darrere de cada un d'ells hi ha una història.
La primera estimació és de 17.000 persones víctimes a Espanya d’aquestes estafes durant el darrer tram de la investigació, l’any 2021, quan els Mossos van aconseguir posar-se entremig dels correus entre els estafadors i les víctimes. Amb tot, però, aquesta estimació està feta, detallen els investigadors dels Mossos a ElNacional.cat, només fent un buidatge dels correus amb domini “.es”, per tant, el potencial de víctimes pot ser molt més elevat tenint en compte que la majoria de persones tenen correus amb dominis “.com”. Ningú s'atreveix a predir quantes víctimes hi poden haver només a Espanya. 100.000? 500.000?
Mai es podrà arribar a saber. Els Mossos compten amb rebre denúncies durant els pròxims mesos, però també saben que la xifra negra serà elevada. Alguns "només" van invertir 250 euros i no ho denunciaran. Altres evitaran la denúncia per no quedar en ridícul. Manuel Fernández, un dels agents dels Mossos amb més coneixement en cibercrim explica, però, que hi ha víctimes de tot tipus: gent sense experiència en inversions i gent molt preparada. La policia necessita que totes les víctimes denunciïn.
Un jubilat de Tarragona perd 200.000 euros
Entre les víctimes que els Mossos tenen controlades i que va servir, també, per judicialitzar el cas al jutjat de la Seu d’Urgell hi ha un home jubilat de Tarragona que va començar invertint 250 euros, que és la quantitat inicial que demanaven a tots els estafats, i va anar invertint fins a 200.000 euros, que els va arribar a perdre tots. El modus operandi era el mateix que amb totes les víctimes.
Els estafadors, amb una entrenada enginyeria social, aconsegueixen saber moltes coses de les víctimes, ja sigui per les converses que tenen amb ells o colant-se al seu ordinador, amb un programari maliciós que els permet controlar tots els moviments que fan. Saben amb qui parlen, quin fons de pantalla i també quines inquietuds tenen, segons les seves cerques a Google. Poden perfilar amb claredat gairebé què vol sentir i escoltar la víctima.
Aquest home de Tarragona, que a poc a poc, amb les trucades i missatges a WhatsApp d’un dels falsos brokers que operaven des d’alguns d’aquests call centers que han desmantellat els Mossos d’Esquadra a Albània, va anar fent imposicions de diners veient com es multiplicaven les seves inversions, ja fossin en criptomonedes com en altres valors que, en comú, tenien que no existien. En el cas de la víctima de Tarragona, el jubilat, quan veia que els estafadors ja no li contestaven, i resignat a perdre una part molt important del seu capital, va decidir buscar alguna adreça física a la web des d’on operava.
Viatja a Anglaterra buscant l'empresa
Va trobar una adreça a Anglaterra. Va agafar un avió i s’hi va presentar. La sorpresa, i la constatació que era una estafa, la va tenir quan va arribar davant del gran edifici on creia que hi havia d’haver l’empresa que estava gestionant la seva fortuna en inversions Forex. Ni empresa, ni gran edifici. Es va trobar una casa gairebé enderrocada i ningú sabia de què els parlava. En tornar a Catalunya va presentar la denúncia als Mossos d’Esquadra, una més d’aquestes desenes que ja s’han presentat i de les milers que els Mossos esperen rebre durant els pròxims dies, quan posin en marxa una pàgina web on consultar les webs i empreses per saber si són d’aquestes milers que durant els darrers quatre anys els estafadors han posat en marxa i que encara tenen actives.