El govern espanyol torna a passar la pilota als tribunals pel que fa a la política lingüística de Catalunya. L’Advocacia de l’Estat no aprova la petició de l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) executi de forma forçosa la seva resolució, que imposa un 25% de castellà a tots els centres educatius del país. Abans, proposa al tribunal que valori les dues mesures normatives (legal i reglamentària) i una de control que el Departament d’Educació  va informar que estava ultimant per donar compliment al seu mandat i garantir que  el castellà sigui llengua vehicular com el català. Un cop valorat, el tribunal pot resoldre si cal  ordenar l’execució, precisa el representant de l’Estat espanyol, que en contra de l’opinió del Govern “no es qüestiona que AEB pugui ser una entitat afectada”  per l’acció  de la Generalitat. En els litigis contenciosos administratius, és la part demandant qui ha de demanar l’execució d’una resolució, i en aquest cas és l’Advocacia de l’Estat, a qui l’alt tribunal català li va donar la raó  sobre le castellà en la sentència del desembre de 2020,   que és ferma des del novembre passat en ser ratificada pel Tribunal Suprem.

Fa unes setmanes, el Departament d’Educació, dirigit per  Josep González Cambray, va sol·licitar al TSJC que refusés la demanda d'execució forçosa de la sentència del 25% de castellà en tots els centres educatius presentada per part de l'Assemblea por una Escola Bilingüe. En l’escrit, la Generalitat al·lega que ja està tramitant iniciatives legislatives per "garantir normativament la utilització de les dues llengües oficials" i, a més, l'AEB no està legitimada per promoure l'execució forçosa de la sentència perquè no té la condició de persona afectada i tampoc ha acreditat que representi a alumnes o pares afectats directament. I, l'entitat no va comparèixer abans en el procediment, tot i que va tenir l'ocasió de fer-ho, recorda la Generalitat.

 

 

Raonament

En el seu escrit de resposta,  presentat el 29 d’abril i conegut avui, l’Advocacia de l’Estat proposa a la secció 5a de la sala contenciós administratiu que  “primer hauria d’apreciar el grau de compliment que impliquen les mesures comunicades per la Generalitat”, especialment -precisa- tenint en compte els fonaments jurídics 2 i 3 de l’executòria. Hi afegeix que “la valoració serà essencial per poder-se pronunciar sobre si concorren o no el pressupost que justifica l’execució forçosa que es reclama o les qüestions que es puguin plantejar en l’execució i els terminis o mesures més adequades per dur-les a terme”.

 A més, l’advocat de l’Estat exposa que la mateixa sentència executòria “ha reconegut a l’Administració demandada una llibertat en l’elecció de les mesures adoptar”. Detalla que en el fonament jurídic tercer, el TSJC afirma  que  “aquesta sentència no ha d’entrar en els aspectes sotmesos a un grau d’apreciació, aspectes en els quals els òrgans jurisdiccionals no poden substituir a l’administració”.  També recorda que el TSJC, a  banda d’ordenar un nivell mínim castellà a les escoles,  afirma que “la resta haurà de ser determinat per la mateixa Administració o pels centres docents”.  Per això, el govern espanyol, a través de l’Advocacia de l’Estat, demana a l’alt tribunal català que valori si les mesures anunciades per la Generalitat són suficients.