El mes de juny segueix portant pluges i les reserves dels embassaments de Catalunya continuen pujant cada dia. Si fa una setmana, es feia evident el creixement que havia experimentat el pantà de Sau, considerat la icona de la sequera extrema que ha patit el país durant els darrers tres anys, ara ha estat la Baells qui ha estat notícia, perquè les seves reserves d’aigua han superat el 50% de la seva capacitat, un llindar que no traspassava des de feia pràcticament dos anys, des del dia de Sant Joan del 2022. En aquests moments, l’embassament de la Baells, situat al terme municipal de Cercs, es troba al 50,292% (54,74 hm³), d’un nivell màxim de 109,43 hm³.
El tercer pantà de les conques internes
La Baells pertany al sistema Ter-Llobregat, que abasteix d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i les comarques de Girona. Aquest pantà inaugurat el 1976, s'estén pels municipis de Cercs i Vilada, a la comarca del Berguedà, i és amb els seus 109,43 hm³ de capacitat, el tercer embassament més gran de les conques internes de Catalunya, per darrere de Susqueda (233 hm³) i Sau (165 hm³). Els seus usos es destinen a l’abastament d’aigua a l’àrea metropolitana, la regulació d’avingudes d’aigua per reduir el risc de desbordaments, la producció d’energia hidroelèctrica, el reg i les activitats recreatives, com el rem, la vela i la navegació a motor. A les seves aigües es poden pescar carpes, lluços, lucioperca, silurs i alguna truita.
Però com tots els embassaments de les conques internes catalanes, la Baells va patir les conseqüències de la greu sequera que ha assolit Catalunya i va tocar fons durant el passat mes de març, quan el dia 8 va marcar el 19,18% de capacitat, tot i que es va quedar a cinc punts del seu nivell mínim, que es remunta al 15,19%, enregistrat l'abril del 1987. El pantà de la Baells, l’únic embassament de la conca del riu Llobregat, és l’únic pantà del sistema que abasteix Barcelona i la seva àrea metropolitana, que no pot traspassar aigües i, per tant, no es pot regular amb cap altre embassament. Per això, el seu nivell d'aigua depèn més de l’evolució de les precipitacions al Prepirineu oriental. En aquest sentit, la Baells s'ha vist afavorida per les pluges de la primera quinzena de juny, el que podria fer que les reserves continuessin pujant, i d'aquesta manera, també augmentaria el cabal del riu Llobregat, tot i que per la seva morfologia, a l'estiu el pantà acostuma a perdre aigua.
La Baells també ha estat notícia aquest dijous en el marc de les XIII Jornades Espanyoles de Preses que ha coorganitzat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), juntament el Comitè Nacional Espanyol de Grans Preses (SPANCOLD), la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i amb la col·laboració del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria (CIMNE), que s'han celebrat a Barcelona. Aquest dijous dins de les activitats de les jornades, s'ha fet una visita tècnica a la presa de la Baells, per conèixer el seu funcionament i comprovar sobre el terreny les darreres actuacions dutes a terme per millorar la seva seguretat i l'adequació d'alguns òrgans de desaigüe. La presa de contenció de l'aigua és un mur imponent de formigó de 112 m d'altura i 22 m d'amplada, amb una curvatura de 302 m, que conté 115 hm³ d'aigua. Prop de la presa es va construir, a finals dels anys 80, una central hidroelèctrica que aprofita l'aigua de la Baells per a la producció d'energia elèctrica.
Dels 19 embassaments situats al territori català, 9 s'ubiquen en conques internes, amb una capacitat de 694 hm³ (generats per preses). L'ACA gestiona 7 d'aquestes preses: Darnius, Boadella, Sau, Siurana, Foix, Llosa del Cavall, Sant Ponç i la Baells. Les dues restants (Susqueda i Riudecanyes) no pertanyen a l'ACA, però sí que es regeixen per les directrius que l'administració de conca estableix. Les preses que hi ha als embassaments serveixen per reduir i minimitzar possibles riscos d'inundació, a més d'esdevenir un reservori d'aigua per garantir les diferents demandes d'abastament.