L'estat de salut del papa Francesc ha sacsejat el Vaticà, on planeja l'ombra de la seva renúncia. Després d'una setmana ingressat amb una pneumònia bilateral, el cardenal Gianfranco Ravasi ha reconegut que el pontífex podria renunciar "si tingués dificultats greus per complir el seu servei". "Crec que sí. Si tingués serioses dificultats per complir el seu servei, prendrà la seva pròpia decisió. Serà ell qui decideixi, per descomptat, tal vegada demana consell, però l'última paraula l'avaluarà per ell mateix, en consciència", ha assenyalat Ravasi al Corriere della Sera aquesta setmana, recordant que el mateix Francesc ja havia signat una carta de renúncia al principi del seu pontificat. Així, queda clar que és inevitable que a la Santa Seu els cardenals parlin de la possibilitat que el Papa (de 88 anys) hagi de plegar, i per això sorgeix la pregunta: qui és el favorit per succeir-lo?
Sigui com sigui, no s'espera que la renúncia sigui aviat. Ravasi ha insistit que "el seu gran desig és complir almenys el Jubileu, l'any sant dedicat a l'esperança que ell sent com el seu gran moment". Després, qui sap. "Tot és possible, però no en sé res al respecte", ha assegurat l'arquebisbe de Marsella, el cardenal francès Jean-Marc Aveline. L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella ha comentat: "No soc profeta ni endeví. A l'Església està tot previst, la mort i la renúncia. Ja ho va fer Benet. Jo no en sé res, no he parlat amb ell. (...) No sé el que farà el Papa, però convido a viure el present, acollir el que vingui, i mai sentirem por".
Un Papa progressista o conservador?
"No és respectuós transmetre aquests rumors. Que dimiteixi o no dependrà de com es recuperi el Papa de la seva malaltia. Ell ja ha dit que si deixa d'estar en condicions, plegarà. La decisió li correspon només a Francesc", ha assenyalat l'arquebisbe de Luxemburg, el cardenal Jean-Claude Hollerich, un dels més estrets col·laboradors de Jorge Mario Bergoglio. I ha afegit: "Confio que es recuperi, està en bones mans. Tanmateix, espero que, un cop rebi l'alta, pugui dedicar-se més temps a ell mateix. S'ha descuidat. Tots necessitem cuidar-nos una mica més". Però el cardenal Giovanni Battista Re ha negat qualsevol hipòtesi de dimissió: "El Papa s'està recuperant bé, no ens estem inventant coses. No s'ha de parlar de dimissió, d'aquí a uns dies tornarà al Vaticà".
Parlar-ne, se'n parla, de la seva renúncia. I és per això que en els últims dies ja han sortit un bon grapat de noms per succeir-lo. Malgrat la sospita que després d'un papa tan progressista com Francesc en vindrà un de més conservador com Benet, la realitat és que la premsa especialitzada preveu continuïtat al capdavant del Vaticà. Per què? Perquè la majoria dels cardenals, que són qui elegiran el futur pontífex, han estat nomenats per Francesc. Tanmateix, també és veritat que entre aquests cardenals n'hi ha de ben conservadors.
Candidats progressistes
Entre els candidats progressistes, n'apuntem tres. Un d'ells surt a totes les travesses: el cardenal filipí Luis Antonio Tagle (67 anys). Seria el primer Papa asiàtic de la història. Nomenat cardenal per Benet, va ser arquebisbe de Manila fins al 2019, quan Francesc el va nomenar prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles. El seu enfocament pastoral és molt proper a la comunitat i el seu missatge s'enfoca a la misericòrdia, la inclusió i la justícia social, cosa que el fan una de les figures més rellevants del sector progressista.
D'altra banda, també destaca el cardenal italià Matteo Zuppi (69 anys), arquebisbe de Bolonya i president de la Conferència Episcopal Italiana des del 2022. Està vinculat a la Comunitat de Sant'Egidio, coneguda per la seva tasca en la mediació de conflictes, en els processos de pau i el compromís amb els més pobres. El seu perfil encaixa amb les reformes de Francesc, fomentant una Església oberta i dialogant.
Finalment, hi ha el cardenal ghanès Peter Turkson (75 anys), que seria el primer Papa africà. De perfil més moderat, va ser president del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral i és una de les figures africanes més influents en el Vaticà. Té un enfocament social i amb disposició per abordar qüestions com la justícia econòmica i el medi ambient.
Candidats conservadors
La llista de conservadors és el doble de llarga. Comencem pel cardenal italià Pietro Parolin (70 anys), més aviat moderat o pragmàtic —és a dir, institucionalista, combinant elements de Francesc i de Benet—. És el secretari d'Estat del Vaticà, cosa que el converteix en un cardenal influent a la Cúria. Diplomàtic de carrera, ha estat en negociacions importants, com els nomenaments de bisbes a la Xina.
Seguim amb el cardenal neerlandès Willem Eijk (71 anys), arquebisbe d'Utrecht i teòleg tradicionalista. S'ha mostrat rotundament contrari a les reformes de Francesc en qüestions de moral sexual i la comunió per a divorciats tornats a casar, alineant-se més amb la postura conservadora de Benet.
A la llista també hi ha el cardenal estatunidenc Raymond Leo Burke (76 anys), un dels cardenals més crítics amb el papa Francesc. En el seu rol anterior com a prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, es va oposar a diverses reformes —com la de permetre la comunió als divorciats tornats a casar—. Alineat clarament amb Benet, representa el sector ultraconservador de l'Església.
El següent és el cardenal singalès Malcom Ranjith (77 anys), arquebisbe de Colombo (Sri Lanka). Se'l considera conservador, amb èmfasi en la litúrgia tradicional i la doctrina moral, així com crític amb algunes reformes de Francesc i més afí a la línia de Benet. Va ocupar el càrrec de secretari de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.
Cal no oblidar el cardenal hongarès Peter Erdö (72), arquebisbe d'Esztergom-Budapest, primat d'Hongria i expresident del Consell de Conferències Episcopals d'Europa. Ha estat una de les veus més conservadores de l'Església, participant en sínodes sobre la família i la bioètica.
I per acabar, el cardenal alemany Gerhard Ludwig Müller (76 anys), que va ocupar el càrrec de prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe —tot i que Francesc va decidir no ampliar el seu mandat el 2017—. Al principi semblava ser moderat, fins i tot pròxim al Papa, però amb el temps es va convertir en un dels seus principals crítics i es va oposar a les seves reformes més progressistes.
Els nou cardenals recollits aquí figuren a la majoria de travesses de la premsa especialitzada, fins i tot en el llibre del periodista Edward Pentin The Next Pope: The Leading Cardinal Candidates (2020). Però hi ha molts més noms i és possible que en surtin més fins que Francesc deixi de ser Papa. Alguns d'aquests noms són el de l'esmentat Hollerich, el del portuguès José Tolentino de Mendoça, el del guineà Robert Sarah, el del suís Kurt Koch i el de l'italià Angelo Begnasco, mentre que alguns (ben pocs) arriben a apostar per Omella. Només la fumata blanca ens traurà de dubtes.