Un front de quinze països reclamen a la Comissió Europea que s'explorin noves fórmules per a aturar l'arribada irregular de migrants a Europa, davant l'"augment insostenible" d'aquestes, i aposten per signar pactes migratoris amb tercers països "segurs" fora de la Unió Europea perquè aquests s'encarreguin de l'acollida. En suma, el que seria una externalització de la gestió migratòria, com el polèmic acord que Itàlia treballa amb Albània, que els interessats defensen com a associacions "mútuament beneficioses", "duradores" i "constructives" amb països "clau" que estiguin situats en les rutes migratòries més comunes, segons argumenten els països impulsors en una carta enviada aquest dimecres a l'Executiu europeu, tal com han avançat El País i Euronews aquest dijous i ha pogut comprovar El Nacional.
La proposta l'han presentat Dinamarca, Països Baixos, Itàlia, Finlàndia, Àustria, la República Txeca, Grècia, Polònia, Bulgària, Estònia, Xipre, Letònia, Lituània, Malta i Romania. Aquest grup d'estats membres reclama també accelerar les deportacions de persones arribades que no tinguin reconegut el dret a asil, "revisar el que s'entén per tercer país segur" i que es faci una llista de països considerats segurs fora de la Unió Europea. "La nostra responsabilitat i compromís centrals són defensar l'estabilitat i la cohesió social i evitar el risc de polarització en les societats europees i pèrdua d'unitat en la família dels estats membres de la UE", argumenta el front comú de països en la carta emesa.
Potenciar el model d'Itàlia amb Albània
Els signants de la carta volen potenciar acords com el que el govern de Giorgia Meloni a Itàlia vol practicar amb Albània, és a dir, un acord amb un país considerat "segur" de fora de la UE, perquè aquest habiliti centres d'acollida pels migrants rescatats que arriben al país europeu pel mar. Un model, però, polèmic, que ha estat molt criticat per part d'organitzacions pels drets humans i entitats especialitzades en migracions, en considerar que seran "detencions arbitràries" i contra voluntat, com denúncia Amnistia Internacional, o "contraris al dret d'asil", com sosté Metges sense Fronteres. En aquest sentit, els impulsors de la carta també al·ludeixen a l'exemple dels acords "de cooperació" vigents amb Turquia o Tunísia, que de facto suposa la rebuda de fons europeus a canvi que treballin activament per evitar les sortides cap a Europa.
Enfortir el marc legal davant "l'amenaça d'instrumentalització dels migrants" des de les fronteres exteriors
La Comissió Europea ha assegurat que s'estudiaria la carta, qualificada de "complexa", amb deteniment. Amb tot, l'actual model migratori europeu s'ha concretat en el recentment aprovat Pacte de Migració i Asil, que permet mesures com la reubicació interna entre estats membres, controls d'entrada obligatoris o crear un "fons de solidaritat" per gestionar en comú les arribades Els signants de la carta reclamen "enfortir" aquest marc legal per donar "resposta" a l'"amenaça" de la "instrumentalització dels migrants" des de les fronteres exteriors de la Unió Europea i assegurar "la seguretat" davant possibles "atacs híbrids orquestrats" per règims com el de Rússia. Fora de la Unió Europea, el Regne Unit també vol aplicar mesures polèmiques, com enviar els migrants irregulars cap a Ruanda, a l'Àfrica.