Aquest estiu han mort 24 persones a les platges catalanes. És el tercer estiu més mortal dels últims 9 anys, però les víctimes són les habituals que fan el bany diari a la platja, i la gran majoria eren homes de nacionalitat espanyola i de més de 70 anys. Són els ofegats silenciosos.
La campanya de bany ha durat 3 mesos clavats, del 15 de juny al 15 de setembre, i l'ha marcat, com tot, la Covid-19. Tot i les restriccions, "la gent tenia ganes de sortir a espais a l'aire lliure", explica a El Nacional Montse Font, cap del servei de gestió d'emergències. Però també remarca que els ofegaments d'aquest estiu no han estat "imprudències", sinó que "és la gent de tota la vida" que va fer un bany diari i on hi ha un "volum més important de persones grans". No han estat imprudències, la gran majoria han mort ofegats per "causes físiques" i mentre es banyaven amb la bandera verda.
L’any en què hi va haver més ofegaments a les platges catalanes va ser l’estiu del 2019, amb un total de 29 morts; seguit del 2012 amb 25. La d’enguany és, doncs, la tercera xifra més elevada dels últims 9 anys. La resta d’estius les xifres van estar al voltant dels 20 morts de mitjana.
Les víctimes
Pel que fa al perfil de la víctima d’aquest 2020, la gran majoria han estat homes d'entre els 19 i els 24 anys. En relació a l’edat, un 54% dels ofegats tenien més de 70 anys, en total 13; un 25%, 6, entre 60 i 70 anys; 4 dels morts, un 16%, tenia menys de 20 anys i només un, que representa el 4% tenia 35 anys.
Aquest estiu 2020, en el qual pràcticament no hi ha hagut turisme estranger a les platges catalanes, s’ha caracteritzat per una disminució molt notable de les víctimes de nacionalitat estrangera i pràcticament el total de persones ofegades ha estat de nacionalitat espanyola. Així, i amb les dades disponible, només hi ha hagut constància de tres víctimes mortals d’origen estranger.
Un 66% de les víctimes que han mort aquest estiu a les platges de Catalunya ho han fet mentre hi havia el servei de vigilància actiu i amb bandera verda, 16 en total, per la qual cosa se’ls acostuma a anomenar ‘ofegats silenciosos’, ja que són persones que sovint es desmaien a l’aigua tot i que les condicions pel bany són favorables, i són molt difícils de detectar. La resta d’ofegats d’enguany, un 29%, han mort en platges on, o bé no hi ha servei de vigilància o bé el servei encara no havia començat o ja havia finalitzat. Només hi ha hagut aquest estiu una víctima mortal en una platja on onejava la bandera groga.
El mes d’agost ha estat el que hi ha hagut més ofegaments mortals, 12 en total, seguit del juliol amb 8, el juny amb 3 i el setembre amb 1. Pel que fa a la zona on han passat aquests ofegaments, 10 persones, un 41%, han mort a les platges de la Costa Brava; 7, un 29% a la Costa Daurada; 4 més, un 16,6% al Garraf; 2, un 8,3% al Barcelonès i 1, només un 4%, al Maresme.
Els menors, la preocupació a les piscines
Aquest estiu han mort 7 persones a les piscines. 3 són menors d'edat. Els altres quatre tenien entre 71 i 79 anys.
La dada que més preocupa, però, és la dels ofegaments greus no mortals. Aquest estiu n'hi hagut 16 en total a piscines, tant municipals com privades, de càmpings, hotels i comunitàries. D'aquest 16 ofegaments, 10 són de menors d'edat entre els 2 i els 4 anys. Els últims 5 anys han mort
"Ens hem de preocupar", diu Montse Font. En aquests casos, la gran majoria d'accidents són per descuits dels cuidadors de les criatures i tot i que a les piscines públiques hi ha socorristes, Font alerta que "cal anar amb mil ulls".