El Tribunal Europeu de Drets Humans ha desestimat els dos primers recursos per les càrregues policials durant el referèndum de l'1 d'octubre. Després d'esgotar la via judicial interna, dos ciutadans del Bages van denunciar Espanya al tribunal d'Estrasburg l'agost del 2020 per vulnerar el seu dret a un judici just amb una investigació "molt escassa" de les càrregues. També consideraven que s'havien vulnerat altres drets fonamentals com el dret a reunió, a la lliure expressió i a no ser sotmès a un tractament inhumà o degradant. Segons ha pogut saber l'ACN, el 25 de maig del 2021 el TEDH va declarar inadmissibles aquests dos recursos perquè que les queixes són "infundades" i no veu indicis de vulneracions de drets fonamentals.

Els dos denunciats son els primers dels centenars de ferits que han portat les càrregues de l'1-O a Europa.

Una sala formada per un únic jutge ha estudiat el cas, però "a la vista de les proves aportades, no sembla que s'hagi produït una vulneració dels drets i llibertats" de la Convenció Europea de Drets Humans, segons consta en la notificació del tribunal. La decisió és definitiva i no es pot recórrer, si bé això no impedeix altres afectats per les càrregues de l'1-O apel·lar a Estrasburg quan acabin el procediment judicial a l'estat espanyol.

Dos dels 16 ferits en les càrregues van portar la denúncia fins a Europa. A l'Escola Sant Miquel de Castellgalí, un poble d'uns 2.000 habitants prop de Manresa, es va desplegar un fort efectiu per desallotjar el col·legi electoral. A Castellgalí, on votaven aproximadament 1.000 persones, la Guàrdia Civil es va obrir pas entre els veïns i veïnes, va tallar la tanca del pati i van accedir al recinte per la força.

 

 

La policia també va entrar per la força dins el col·legi electoral on hi havia les urnes i els ordinadors amb el cens. 

 

 

Segons un dels advocats que han portat el cas a Europa, el seu client va ser apartat de la porta del centre de votació "a cops" i "puntades de peu", mentrestant la Guàrdia Civil entrava per un altre lloc, obrint una tanca. Assegura que "la intervenció no era necessària perquè no hi havia prou gent i per tant va ser una actuació desproporcionada, van anar a fer mal". L'altre advocat de la denunciant, David Casellas, es lamenta: "A la meva clienta ni tan sols li van prendre declaració. Tant la Fiscalia com la defensa vam demanar allargar les diligències, però la jutgessa s'hi va negar".

Un judici just

Els denunciants van recórrer l'arxivament per part dels jutjats de Manresa i el van dur a l'Audiència de Barcelona, que tampoc va apreciar cap delicte. També van dur el cas al Tribunal Constitucional, que va desestimar el recurs d'empara. Un cop finalitzat el recorregut judicial a Espanya, els advocats dels votants han presentat una demanda contra l'estat espanyol a Estrasburg. Al·leguen una vulneració del dret a un judici just davant d'una investigació "molt escassa".

Casellas assegura que la Justícia espanyola es va "guiar molt per l'escassa gravetat de les lesions" quan l'advocat creu que la importància resideix en "l'acció denigrant" i "innecessària" de la Guàrdia Civil per "reprimir una protesta pacífica". L'advocat sosté que s'han vulnerat diversos drets fonamentals com el dret a reunió, a la lliure expressió i a no ser sotmès a un tractament degradant.