En moments excepcionals, decisions excepcionals. La ja famosa dita s'ha repetit en incomptables ocasions i en un munt de circumstàncies variades. Ara, la invasió d'Ucraïna per part de Rússia ha fet aplicar aquest principi. Un exemple clar és la decisió de la històricament neutral Suïssa, que ha anunciat que se suma a les sancions dels Estats Units i la Unió Europea, per la qual cosa congelarà els actius de Vladímir Putin i altres membres del seu equip. Però no per ser menys sonades deixen algunes decisions de ser absolutament excepcionals i atrevides. És el cas de l'Ostap i el Mykola, dos joves de 31 i 29 anys respectivament i vinguts d'Ucraïna, que han pres una determinació: iniciar una vaga de fam per tal de mostrar el seu rebuig frontal a la guerra i reclamar la defensa del seu país.
Tots dos s'han instal·lat, juntament amb alguns altres ucraïnesos, al ben mig de la plaça Catalunya, a Barcelona. Hi són des del divendres: quan va arrencar l'agressió militar russa, un grup de persones va acudir a la plaça a manifestar-se; un cop acabada, van decidir quedar-se, envoltant-se de desenes de cartells col·locats a terra que informen sobre les seves reivindicacions a l'onada de curiosos que s'apropen al lloc. La vaga de fam va començar l'endemà. "Hi havia una altra persona que ens havia comentat que podria ser una bona idea. A mi i al Myko ens va semblar molt bé, tot i que no ens coneixíem abans", explica l'Ostap. Des d'aleshores no han menjat res, però asseguren que, de moment, no tenen pensat plegar. "Estem bé, ho controlem, tenim un metge que vindrà i ens revisarà. Cansa, fa mal, però de moment la motivació ho supera tot".
Els cartells davant l'acampada a la plaça Catalunya / Foto: Sergi Alcàzar
Les demandes: UE i OTAN
I és que la causa per la qual lluiten no és menor. Tenen moltes demandes, tot i que reconeixen que és impossible complir-les totes. "Un dels nostres objectius és aconseguir tot el suport possible militarment, econòmicament i humanitàriament per a Ucraïna. Ens encantaria que Espanya hi enviés armament militar i trenqués relacions diplomàtiques amb Rússia", afirmen. En aquesta mateixa línia, fan sentir el seu principal reclam: que Ucraïna entri a la Unió Europea i a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. "Sense això no estarem mai segurs, i no ens podrem desenvolupar com un país normal, perquè cap inversor vol entrar a Ucraïna si sempre tens la possibilitat d'una guerra o un conflicte", diu el Mykola. "Si Ucraïna entra a l'OTAN, deixo la vaga de fam, però sabem que això no passarà. Així que intentarem aguantar, i si es compleixen alguns objectius més em plantejaré deixar-ho", afirma l'Ostap.
Més enllà, la defensa de la causa ucraïnesa també es fa obligada per motius ideològics, consideren els dos joves. "Hem mostrat que estem lluitant pels valors democràtics i el món lliure. Només per això ens mereixem la participació en la Unió Europea i l'OTAN", reivindiquen. De fet, en aquest sentit, la invasió russa ha tingut el resultat contrari del que hauria desitjat Putin, perquè ha acabat "unint moltíssim la societat" a favor de l'apropament cap a Occident i el refredament de les relacions amb els russos. "Amb tota la valentia i dignitat que hem mostrat, tothom ja creu en la causa", opina el Mykola.
El Mykola s'abraça amb una simpatitzant que li ofereix el seu suport / Foto: Sergi Alcàzar
El cost de la fam
Tots dos han estat fent vida a la plaça des del dissabte. Han tingut la sort que les empreses on treballen s'han mostrat solidàries amb la causa i els han permès agafar-se uns dies de baixa per tal de poder impulsar la seva protesta. També dormen a les tendes de campanya que hi instal·len cada nit, tot i que l'ordenança els obliga a desmuntar-les a les sis del matí i les condicions només els permeten dormir dues o tres hores. Però persisteixen. "Em sento a gust ara mateix, estem aconseguint coses", diu l'Ostap. El Mykola pensa igual: "Si estic a casa, tinc el dolor del cos. Estem patint menys aquí, fent la vaga, que si fóssim a casa". La seva situació no ha deixat indiferent a la seva família, que viu al país en guerra. "El meu pare em dona força suport. En canvi, la meva mare sí que està més preocupada, però li dic que he d'estar jo més preocupat per ella, que ella per mi", detalla l'Ostap.
A milers de quilòmetres de l'epicentre del conflicte, qualsevol es pensaria que no hi pot aportar res. Ara bé, els dos joves no ho veuen així. "Si anés allà, entre el que trigaria i després hagués de buscar-me una arma, de poca utilitat seria. Estant aquí, crec que és l'ajuda més gran que puc fer, la difusió més gran que puc donar, parlant de les nostres exigències i explicant què està passant allà", diu l'Ostap. És, alhora, una manera d'aconseguir una mena de pau interna. "M'ajuda a estar tranquil amb mi mateix". El Mykola està en completa consonància: "En el teu cor notes que et correspon, que és allò que has de fer".
Alguns dels cartells que reivindiquen Ucraïna i critiquen Vladímir Putin / Foto: Sergi Alcàzar