L'estrena de 'Joy' a Netflix, pel·lícula que posa el focus en la història de l'equip de Robert Edwards i Patrick Steptoe, recorda com un petit grup de visionaris va canviar per sempre el destí de milions de persones. Algunes entitats apunten que amb el naixement de Louise Brown el 1978, el primer nadó concebut mitjançant Fecundació In Vitro (FIV), es va iniciar una revolució que no només va permetre fer realitat els somnis de moltes famílies, sinó que també va establir les bases per a l'avenç i la innovació en medicina reproductiva.

A més de quatre dècades d'aquella fita, hi ha els qui consideren que el seu llegat no només ha permès millorar les taxes de fertilitat, sinó també mitigar els efectes d'un "hivern demogràfic" cada vegada més real que amenaça a societats com l'espanyola. Les xifres sobre natalitat a Espanya dibuixen un panorama que alguns experts consideren preocupant.

El doctor Juan José Espinós, president de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), explica que "tenim la pitjor taxa de fecunditat i natalitat d'Europa, i només ens guanya Malta". La taxa de naixements continua caient, assolint mínims històrics, la qual cosa pot posar en risc la sostenibilitat demogràfica i econòmica del país.

Segons dades de la Societat Espanyola de Fertilitat, el 12% dels naixements a Espanya el 2022 van ser fruit de tècniques de reproducció assistida, la qual cosa subratlla el paper que està tenint la innovació en medicina reproductiva per mitigar les conseqüències d'aquesta situació.

El 2022, Espanya va registrar 39.500 naixements, 1.000 menys que l'any anterior, segons informes de la SEF i del Ministeri de Sanitat. Un descens que reflecteix una tendència marcada pel retard en l'edat mitjana de les mares en tenir el seu primer fill, que se situa en els 32,6 anys. Factors econòmics, laborals i socials expliquen aquesta demora, que ha portat a un augment del 38% en el nombre de naixements de dones majors de 40 anys en l'última dècada, d'acord amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La disminució de naixements, combinada amb l'envelliment de la població, genera una pressió creixent sobre el sistema de pensions, la sostenibilitat del mercat laboral i les prestacions socials. En aquest context, algunes opinions indiquen que les tècniques de reproducció assistida, iniciades per Edwards, s'han convertit en un pilar fonamental no només per a les famílies que desitgen tenir fills, sinó també per al futur demogràfic del país.

Segons Nicolás Naranjo, CEO d'IVI RMA per a Iberia i Llatinoamèrica, "l'hivern demogràfic ja no és un concepte sociològic, sinó una realitat social. La medicina reproductiva s'ha convertit en una eina vital, no només per complir els somnis dels qui desitgen formar una família, sinó també per a l'estabilitat demogràfica del país."

Considera que, en cas de no ser pels avenços en aquest camp, les dades de natalitat serien encara més alarmants. La innovació en tècniques de preservació de la fertilitat, com la vitrificació d'òvuls, ha permès a moltes dones retardar la maternitat sense renunciar als seus projectes. Permetent, a més, que els beneficis de la reproducció assistida tinguin també un impacte econòmic significatiu; segons estimacions del sector, cada naixement gràcies a aquestes tècniques suposa una contribució a llarg termini al mercat laboral i al sistema de pensions, esmorteint les conseqüències econòmiques de l'envelliment poblacional.

Aquestes entitats apunten que el descens de la natalitat no és només un problema demogràfic, sinó també econòmic, ja que en una societat on cada vegada hi ha més persones jubilades i menys població activa, la capacitat de sostenir el sistema de pensions es veu seriosament compromesa, segons alerten. A aquest panorama se sumen les dificultats per garantir una adequada atenció sanitària i social a una població envellida.

Assenyalen que una força laboral reduïda limita la capacitat d'innovació i creixement econòmic, dificultant l'adaptació als desafiaments globals. En aquest context, insisteixen que invertir en innovació en reproducció assistida es converteix en una estratègia clau no només per revertir la caiguda dels naixements, sinó també per enfortir l'economia.

"La realitat és aclaparadora: la natalitat cau, la societat evoluciona i exigeix adaptacions. Creiem que els esforços seran més efectius en tres àrees: reforçar l'educació sobre la pèrdua de fertilitat des de l'atenció primària, fomentar la preservació d'òvuls i desestigmatitzar la reproducció assistida, de la mateixa manera que s'ha avançat en salut mental," conclou Naranjo.

Afegeix que Espanya pot revertir la tendència i afrontar amb garanties els reptes d'una societat en constant evolució perquè "el futur de la societat està íntimament lligat a la nostra capacitat d'adaptar-nos i respondre amb audàcia als desafiaments demogràfics".