Entre el 30 i el 50 per cent dels homes en edat fèrtil té un semen de baixa qualitat, de fet en els últims cinquanta anys s'ha observat una disminució de la qualitat del semen; ha minvat d'una mitjana de 99 milions d'espermatozoides per mil·lilitre a 47 milions per mil·lilitre. Si bé s'han proposat diversos factors ambientals i d'estil de vida per explicar aquesta disminució. Es creu que aquest fenomen és el resultat d'una combinació de factors ambientals (disruptors endocrins, pesticides, radiació) i hàbits de vida (dieta, alcohol, estrès, tabaquisme). L'estrès, alguns medicaments o la pràctica d'esports d'alta intensitat també alguns dels agents que se sap que perjudiquen la qualitat espermàtica. Però, què passa amb els mòbils? Fa anys que s'assenyala la radiació electromagnètica emesa per aquests telèfons com un risc per a la qualitat del semen.

La qualitat del semen està determinada per l'avaluació de paràmetres com la concentració, el recompte total, la motilitat i la morfologia dels espermatozoides. Segons els valors establerts per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el més probable és que un home trigui més d'un any en concebre un fill si la seva concentració d'espermatozoides és inferior a 15 milions per mil·lilitre. A més, el percentatge de possibilitats d'embaràs disminuirà si la concentració d'espermatozoides és inferior a 40 milions per mil·lilitre.

El mòbil pot tenir la culpa? Un equip de la Universitat de Ginebra (UNIGE), en col·laboració amb l'Institut Suís de Salut Pública i Tropical (Swiss TPH), ha publicat un important estudi transversal sobre el tema, arribant a la conclusió que l'ús freqüent de telèfons mòbils s'associa amb una menor concentració d'espermatozoides i un recompte total d'espermatozoides. L'estudi es basa en dades de 2.886 homes suïssos d'entre 18 i 22 anys, recollits entre 2005 i 2018 en sis centres militars de reclutament. Els científics van estudiar l'associació entre els paràmetres del semen d'aquests homes i el seu ús de telèfons mòbils.

La concentració mitjana d'espermatozoides va ser significativament més gran en el grup d'homes que no van utilitzar el seu telèfon més d'una vegada a la setmana (56,5 milions/mL) en comparació amb els homes que van utilitzar el seu telèfon més de 20 vegades al dia (44,5 milions/mL). Aquesta diferència correspon a una disminució del 21% en la concentració d'esperma per als usuaris freqüents (>20 vegades/dia) en comparació amb els usuaris poc freqüents (<1 vegada).

"Els homes van completar un qüestionari detallat relacionat amb els seus hàbits de vida, el seu estat de salut general i, més específicament, la freqüència amb què utilitzaven els seus telèfons, així com on els col·locaven quan no estaven en ús", explica Serge Nef, professor titular del Departament de Medicina Genètica i Desenvolupament de la Facultat de Medicina d'UNIGE i del SCAHT - Centre Suís de Toxicologia Humana Aplicada, que van codirigir l'estudi. Tanmateix, els resultats de l'estudi, publicat a 'Fertility and sterility', mostra que els investigadors no van trobar cap associació entre l'ús de telèfons mòbils i la baixa motilitat i morfologia dels espermatozoides.

És dolent portar-lo als pantalons?

Els investigadors van observar que aquesta associació inversa era més pronunciada en el primer període d'estudi (2005-2007) i va disminuir gradualment amb el temps (2008-2011 i 2012-2018). "Aquesta tendència correspon a la transició de 2G a 3G i després de 3G a 4G, que ha provocat una reducció de la potència de transmissió dels telèfons," explica Martin Röösli, professor associat de la TPH suïssa.

L'anàlisi de les dades també sembla mostrar que la posició del telèfon (per exemple, a la butxaca dels pantalons) no es va associar amb paràmetres més baixos del semen. "Tanmateix, el nombre de persones del grup que va indicar que no portaven el telèfon a prop del cos era massa petit per treure una conclusió realment sòlida sobre aquest punt específic", afegeix Rita Rahban, investigadora principal i assistent docent en el Departament de Medicina Genètica i Desenvolupament de la Facultat de Medicina de l'UNIGE i del SCAHT, primera autora i codirectora de l'estudi.

Aquest estudi, com la majoria dels estudis epidemiològics que investiguen els efectes de l'ús de telèfons mòbils en la qualitat del semen, es va basar en dades autoinformades, la qual cosa és una limitació. En fer-ho, es va assumir que la freqüència d'ús reportada per l'individu era una estimació precisa de l'exposició a la radiació electromagnètica. Per abordar aquesta limitació, el 2023 es va posar en marxa un estudi finançat per l'Oficina Federal de Medi Ambient (FOEN), del qual s'esperen resultats més concloents.

L'objectiu també és descriure millor el mecanisme d'acció darrere d'aquestes observacions. "Les microones que emeten els telèfons mòbils tenen un efecte directe o indirecte? Provoquen un augment significatiu de la temperatura als testicles? Afecten la regulació hormonal de la producció d'espermatozoides? Tot això està per descobrir", conclou Rita Rahban.