Un nou estudi publicat a la revista Current Biology ha aportat llum sobre un debat que fa dècades que divideix la comunitat paleontològica: els dinosaures estaven en declivi abans de l’impacte de l’asteroide que va provocar la seva extinció fa 66 milions d’anys, o l’impacte va ser l’única causa de la seva desaparició? Segons aquesta recerca, liderada per Chris Dean, investigador en paleontologia a la University College de Londres, els dinosaures podrien haver estat prosperant fins al moment de l’impacte. L’equip d’investigadors ha analitzat més de 8.000 fòssils d’Amèrica del Nord, centrant-se en els 18 milions d’anys previs a l’extinció massiva al final del període Cretaci. Tot i que el registre fòssil sembla indicar una disminució en el nombre d’espècies de dinosaures en els 9 milions d’anys anteriors a l’impacte, els científics assenyalen que aquest descens podria ser un reflex esbiaixat del registre fòssil, que no és precís.
“Només en anys molt recents hem començat a veure l’abast total del problema del biaix quan s’utilitzen aquestes grans bases de dades d’ocurrències de fòssils”, ha assegurat Dean. Per entendre millor què estava passant en el moment de la desaparició dels dinosaures, els investigadors han adoptat un enfocament estadístic anomenat model d’ocupació, que estima la probabilitat que un dinosaure estigués present en un lloc determinat. Aquest model, utilitzat en l’ecologia i la conservació actuals, pretén tenir en compte el fet que una espècie pot passar per alt o no detectar-se fins i tot quan està present en una àrea determinada. L’estudi ha suposat la primera vegada que s'usa aquest enfocament per analitzar dinosaures a gran escala.
Els investigadors han analitzat quatre famílies de dinosaures principals: Ankylosauridae (dinosaures que mengen plantes), Ceratopsidae (grans herbívors de tres banyes, com el Triceratops), Hadrosauridae (dinosaures de bec d’ànec) i Tyrannosauridae (carnívors com el Tyrannosaurus rex). També han agrupat Amèrica del Nord en una gran quadrícula espacial i han determinat els llocs on es poden trobar fòssils. Tota aquesta informació l’han introduït en un model informàtic i els investigadors han comparat el registre fòssil físic amb el proposat pel model, trobant un desajust. El model ha suggerit que, durant el període de 18 milions d’anys que s’ha estudiat, la proporció de terra que probablement ocupaven les quatre espècies de dinosaures es va mantenir constant en general, cosa que suggereix que la seva àrea d’hàbitat potencial era estable i el risc d’extinció baix.
Un dels factors que podria haver amagat parcialment la presència d’aquests dinosaures va ser la manca de roca exposada a la superfície de la Terra durant aquesta finestra de temps i, per tant, disponible per als investigadors. “En aquest estudi, mostrem que aquest descens aparent és més probable que sigui el resultat d’una finestra de mostreig reduïda, causada per canvis geològics en aquestes capes terminals de fòssils del Mesozoic, impulsats per processos com la tectònica, l’elevació de les muntanyes i la retirada del nivell del mar, en lloc de les fluctuacions genuïnes en la biodiversitat”, ha dit el coautor de l’estudi Alessandro Chiarenza.
Aquest estudi aporta una nova perspectiva sobre la diversitat dels dinosaures abans de l’extinció massiva, suggerint que podrien haver estat prosperant fins al moment de l’impacte de l’asteroide. Tot i això, com assenyala Dean, “aplicar una tècnica nova és molt difícil” i “no crec que sigui l’última paraula. Estic segur que hi ha molt més a dir”.