Un estudi pioner revela l'origen de la Lleona de Girona, un dels símbols més emblemàtics de la ciutat. La recerca, obra de l'historiador de l'art Miquel Àngel Fumanal, analitza detalladament tot el que es coneix sobre l'escultura i aporta dades tan curioses com inèdites. Segons la investigació recollida per l'ACN, l'escultura data de finals del segle XIII i s'hauria esculpit per a una casa benestant —en comptes de la imatge que n'ha quedat, que va crear-se per identificar un hostal.
La Lleona de Girona. Noves aproximacions des de la història de l'art, impulsat pel Museu d'Art de Girona, és el primer estudi monogràfic sobre la peça més turística de la ciutat —de la qual la llegenda diu que només podran tornar a la capital gironina aquells que li facin un petó al cul, cosa que ara no es pot fer—. Si bé se la coneix com a la Lleona, és en realitat un lleó. S'ubica a un costat de la plaça de Sant Feliu i és un dels elements més fotografiats del municipi. La que hi ha a la plaça és una reproducció del 1995, que va substituir una primera rèplica del 1985. L'original es conserva al museu, està tallada en pedra calcària nummulítica de Girona, mesura 366 x 46 x 38 centímetres i està dividida en nou fragments.
La història de la Lleona de Girona
Al seu voltant encara hi ha molts enigmes, que Fumanal ha intentat abordar en aquest estudi sense precedents. Es tracta d'una revisió exhaustiva de totes les dades que se'n coneixen, cosa que ha permès situar l'escultura en un context artístic, precisar-ne la cronologia, la naturalesa material i les vicissituds que ha viscut durant el segle XX. L'historiador de l'art se centra en la seva història, remuntant-se fins a l'època medieval per analitzar totes les mencions a lleons i hostals gironins. I això que les dades documentals més antigues són de mitjans del segle XIX i l'associen a un antic hostal del carrer Calderers.
Mitjançant una anàlisi comparativa amb altres columnes de grans dimensions i escultures similars, l'autor situa la Lleona original a finals del segle XIII. També revela que el segle XIX estava ubicada a l'extrem oposat del carrer Calderers i que acompanyava la façana del Mesón Hostal de la Lleona. "No va ser creada per a aquest establiment, sinó molt possiblement per a l'espai exterior d'una casa benestant, idea que queda reforçada amb el gest del cap de la lleona, que es gira cap a l'espectador en actitud de vigilància", precisa el Museu d'Art.
A més, l'estudi aporta altres dades curioses com que la figura s'ha identificat de diferents maneres al llarg de la història: per exemple, durant el segle XIX se la descrivia com una mona. També s'han identificat fins a una dotzena de coloracions diferents a la pedra, fruit de successives repintades fetes en època moderna. De la mateixa manera, els resultats han evidenciat que la base i el capitell de la columna són posteriors al fust i a l'escultura de la Lleona, potser com a part d'una restauració o reconstrucció posterior.
La recerca no s'acaba aquí, ja que també fa referència a la considerable trencadissa que l'escultura i la columna van patir a finals del segle XIX: l'any 1866, un carro que entrava a Girona va estavellar-se accidentalment contra la columna i la va fer caure. Va ser aleshores quan un particular va fer donació de la peça al Museu Provincial i l'obra va entrar a formar-ne part del seu fons arqueològic, al claustre del monestir de Sant Pere de Galligants —entre marededeus, capitells, escuts, mènsules i finestral—. El 1979 va entrar a formar part del Museu d'Art, on s'exposa actualment.
"Malgrat els nombrosos interrogants que encara queden pendents, l'estudi en profunditat de la Lleona ha aportat dades i informació rellevant que permeten revisar els coneixements que, d'aquesta peça escultòrica, hem assumit tenir fins ara", conclou Fumanal a l'estudi, que té una seixantena de pàgines. Així doncs, el seu objectiu és també obrir camins i hipòtesis perquè la peça es continuï estudiant en un futur. Nascut el 1976, Fumanal és doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona amb la tesi La pedra de Girona, 1300-1350. L'esclat de l'escultura arquitectònica i cultural. La seva línia d'investigació principal és l'art medieval a la Corona d'Aragó, sobretot escultura i vitrall. Des del 2019, és president del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) i col·labora des de fa anys amb el Museu d'Art de Girona.
Per la seva banda, la directora del Museu d'Art, Carme Clusellas, assegura que la recerca "no només aporta llum sobre un dels símbols més estimats de Girona, sinó que també reivindica el paper del museu com a custodi del patrimoni cultural de la ciutat". El llibre es presentarà aquest dissabte al migdia al museu, en un acte que conduirà el cronista de la ciutat, Joan Boadas. Una hora abans, per als més curiosos, es farà un itinerari previ, guiat pel mateix historiador, que sortirà de la plaça de Sant Feliu.