Investigadors de l'Hospital de Bellvitge de Barcelona han comprovat, amb dades d'1,9 milions d'habitants, que els dies en què augmenta la contaminació de l'aire es recepten més antibiòtics. La contaminació de l'aire i la resistència als antibiòtics són dos dels reptes més grans de salut pública global, ja que causen més de 10 milions de morts anuals. Un grup de recerca de l'institut IDIBELL, l'Hospital de Bellvitge i el centre CIBERINFEC ha publicat a JAMA Network Open el primer estudi on es relacionen els dos fenòmens.
Per a aquest estudi, els investigadors han recopilat dades diàries sobre els indicadors de contaminació de l'aire PM10, PM2.5 i NO2, i les prescripcions d'antibiòtics per afeccions respiratòries als centres d'assistència primària de les 11 ciutats catalanes més poblades. A partir d'una anàlisi estadística completa, els investigadors han comprovat que els dies en què la contaminació de l'aire augmenta més es recepten més antibiòtics.
La irritació de les vies respiratòries
Segons el líder de l'estudi, Jordi Carratalà, aquesta relació "podria ser causada perquè la pol·lució irrita les vies respiratòries i provoca símptomes semblants als d'una infecció, a més de facilitar una infecció bacteriana secundària que es produeix mentre el sistema immunitari està lluitant contra les partícules contaminants". El motiu principal de prescripció d'antibiòtics en atenció primària són les infeccions respiratòries agudes, encara que en alguns casos el diagnòstic és erroni perquè realment es tracta d'infeccions víriques o d'altres afeccions que no requeririen antibiòtics.
L'ús excessiu o incorrecte dels antibiòtics acaba provocant l'aparició de bacteris resistents que causen infeccions que no es poden tractar. Per part seva, la contaminació de l'aire per partícules PM10, PM2.5 i NO2 és un factor de risc per a malalties com la demència, certs càncers i afeccions respiratòries.
Aquest estudi, que ha inclòs uns 1,9 milions d'habitants i més de 8 milions de prescripcions d'antibiòtics en atenció primària, representa un pas endavant cap a la comprensió dels efectes de la contaminació d'aire a la salut pública. Els resultats se sumen a la resta d'evidències sobre la necessitat d'implantar polítiques mediambientals més ambicioses destinades a millorar la qualitat de l'aire i reduir la càrrega de malalties respiratòries, així com l'ús excessiu d'antibiòtics, asseguren els investigadors de l'estudi.