Un recent estudi al Regne Unit ha revelat, per primera vegada, la transmissió accidental de la proteïna causant de l'Alzheimer a través d'un tractament mèdic. Fins ara, aquesta malaltia estava associada principalment a la vellesa o, en casos menys freqüents, a factors genètics. Els resultats de la investigació, publicats a la revista Nature Medicine, destaquen la necessitat d'incrementar les precaucions en procediments mèdics. La recerca es va centrar en cinc pacients tractats amb una hormona del creixement contaminada coneguda com a 'c-hGH'. Aquesta hormona, derivada de teixits cerebrals de cadàvers, es va administrar a nens al Regne Unit entre 1959 i 1985 per abordar problemes d'alçada. L'estudi va revelar que l'hormona estava contaminada amb la proteïna beta amiloide, associada a l'Alzheimer.

Tot i que la 'c-hGH' es va retirar el 1985 a causa de la presència de proteïnes infeccioses vinculades a una altra malaltia cerebral, els investigadors van analitzar mostres emmagatzemades el 2017-2018 i van descobrir la persistència de la contaminació amb beta amiloide. En administrar aquestes mostres a ratolins, es va observar que desenvolupaven Alzheimer, portant els científics a qüestionar l'evolució dels qui van rebre el tractament dècades enrere.

El neurocirurgià John Collinge, afiliat a la University College de Londres i un dels autors de l'estudi, explica que la sospita era que aquelles persones que van estar exposades a l'hormona podrien desenvolupar Alzheimer si no sucumbien a la malaltia de Creutzfeldt-Jakob en el seu moment. L'anàlisi de vuit casos va revelar que cinc pacients van presentar símptomes de demència entre els 38 i els 55 anys, una edat inusualment primerenca per desenvolupar l'Alzheimer associat a la vellesa. A més, es va descartar l'herència genètica en aquests casos.

Tot i aquests descobriments, els experts destaquen que no hi ha indicis que l'Alzheimer es transmeti en la vida diària o durant l'atenció mèdica rutinària. Tara Spires-Jones, presidenta de la Societat Britànica de Neurociència, assenyala que no és motiu de preocupació per la població, i Andrew Doig, catedràtic de Bioquímica de la Universitat de Manchester, insta a la prudència, destacant que l'estudi es basa en un petit nombre de pacients i que la forma de transmissió es va aturar fa més de 40 anys. Tot i que els riscos actuals semblen mínims, els resultats de l'estudi suggereixen la importància de revisar i reforçar les mesures preventives en procediments mèdics i quirúrgics per evitar possibles transmissions accidentals en el futur.