Un estudi ha trobat microplàstics a tots els testicles humans analitzats, cosa que podria estar relacionada amb la disminució del nombre d'espermatozous. Concretament, l'estudi publicat aquest dilluns a la revista Toxicologic Sciences explica que es van analitzar 23 testicles humans i 47 de gossos. Tots estaven contaminats.
Els testicles humans s'havien conservat de tal manera que no es van poder mesurar els espermatozous, però sí que es va poder fer amb els dels gossos. El recompte era inferior en les mostres amb una contaminació de PVC, de manera que l'estudi demostra una primera correlació. Tanmateix, reconeix que calen més recerques per demostrar que els microplàstics fan que la xifra d'espermatozous baixi. La cosa és que ja fa dècades que el recompte d'espermatozous disminueix, en part per la contaminació química de pesticides —i sembla que també pels microplàstics.
Microplàstics als nostres organismes, un problema
La presència de microplàstics s'estén a tots els àmbits de la vida, des del cim de l'Everest fins als oceans més profunds. I, òbviament, al nostre organisme. Recentment, una recerca va advertir d'efectes potencialment mortals després de detectar un elevat risc d'ictus, atac cardíac i mort anterior en persones amb els vasos sanguinis contaminats de microplàstics. Ara, l'estudi ha detectat que hi ha microplàstics en els sistemes reproductors. El professor Xiaozhong Yu, de la Universitat de Nou Mèxic (EUA), ha dit a The Guardian que "al principi dubtava que els microplàstics poguessin penetrar en el sistema reproductor". "Quan vaig rebre per primera vegada els resultats per a gossos em va sorprendre. Em va sorprendre encara més quan vaig rebre els resultats per als humans", ha afegit.
Els testicles humans analitzats es van obtenir a partir d'autòpsies del 2016, d'homes d'entre 16 i 88 anys. "L'impacte sobre la generació més jove podria ser més preocupant", ha assenyalat Yu, atès que ara hi ha més plàstic que mai al medi ambient. Es van dissoldre mostres de teixit i després es va analitzar el plàstic restant, de manera que es va veure com els testicles humans tenien una concentració de plàstic gairebé tres vegades superior a la dels gossos: 330 micrograms per gram, en comparació amb 123 micrograms. Els plàstics més comuns van ser el polietilè (fet servir en ampolles i bosses) i el PVC. "El PVC pot alliberar moltes substàncies químiques que interfereixen amb l'espermatogènesi i conté substàncies químiques que causen alteracions endocrines", ha advertit el professor.