Un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) determina que l'orina humana pot ser reutilitzada com a fertilitzant sostenible per a l'agricultura humana. L'orina, doncs, esdevé una font alternativa als fertilitzants més estandarditzats, que depenen en bona part de fonts d'energia no renovable, com el gas natural, el petroli i el carbó, i representa un consum energètic significatiu i emissions de CO2 elevades. En aquest context, l'orina humana o 'aigua groga' és una font rica en nutrients, en particular nitrogen, essencial per a la producció agrícola. A més dels seus beneficis com a fertilitzant, permet reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com les emissions.
L'estudi de la UAB ha analitzat l'impacte ambiental de la recuperació de nitrogen a partir de les aigües grogues dels edificis i obre la porta a reduir la dependència de fonts no renovables, afavorint així a la reducció de les emissions de CO₂ i el consum d'aigua per a l'elaboració de fertilitzants.
En aquest sentit, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) alerta que la demanda mundial de nitrogen per utilitzar-lo com a fertilitzant creix anualment un 1%, que equival a 1.074 milions de tones més cada any.
El procés de l'estudi
Per avaluar la viabilitat de l'orina com a fertilitzant, els investigadors han posat a prova el procés al mateix edifici bioclimàtic de l'ICTA-UAB, on disposen d'una planta pilot per recuperar nitrogen i d'un hivernacle integrat a la coberta on es prova l'impacte del nitrogen recuperat en un conreu de tomàquets.
El procés comença a la planta subterrània, on s'emmagatzema l'orina, provinent d'urinaris masculins que no fan servir aigua, i es dirigeix cap a un reactor especialitzat. Allà l'orina es barreja amb una base per regular-ne l'acidesa, mentre que uns microorganismes transformen la urea de l'orina en nitrats, una forma de nitrogen que les plantes poden absorbir fàcilment.
El nitrat produït s'utilitza posteriorment per regar els conreus hidropònics de tomàquets a l'hivernacle situat a la coberta de l'edifici. Segons l'estudi, amb un metre cúbic d'aigua groga tractada es poden obtenir 7,5 quilos de nitrogen, que permetrien cultivar 2,4 tones de tomàquets a l'aire lliure.
Es podria reduir l'impacte ambiental i econòmic
Tot i que es tracta d'un estudi encara a escala de laboratori, els resultats mostren que l'impacte ambiental i econòmic es reduiria si la recuperació d'orina es fes a una escala més gran. La investigació de la UAB, que s'ha publicat a la revista científica Resources, Conservation and Recycling.