El Consell d'Estudiants de Medicina de Catalunya s'oposa a la creació de les noves facultats de medicina en la Universitat Pública Politècnica de Catalunya (UPC) i en les privades Blanquerna-Universitat Ramon Llull i Abat Oliba-CEU, en considerar que no solucionen l'actual problema de manca de metges. En un manifest presentat aquest dimecres a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, l'esmentat consell d'estudiants ha precisat que s'oposen "públicament" a l'obertura de les tres noves facultats si no s'aposta també per "una reducció de les places de la resta d'universitats catalanes i la reducció de la ràtio estudiant-professor”.
"L'obertura de noves facultats no ha de ser mai la primera eina d'actuació per intentar augmentar el nombre de metges, ja que depenen en darrera instància de les places MIR", s'apunta al manifest, al qual s'hi han adherit cinc facultats de medicina ja existents, Metges de Catalunya i Marea Blanca. L'obertura de noves facultats "implica l'ús d'uns recursos materials i econòmics que no posen solució al problema que intenten resoldre. Aquests haurien de ser destinats a potenciar les ja existents facultats de medicina públiques, que sempre haurien de ser prioritzades abans d'una iniciativa privada i millorar-ne la qualitat".
“Tot i que en l'àmbit matemàtic, i fixant-nos només en les xifres podria tenir sentit ampliar l’oferta, la realitat és ben diferent”, ha apuntat Jesús Marí, president del Consell d’Estudiants de Catalunya (Cemcat). El president de Cemcat ha valorat que crear noves facultats o incrementar les places d’estudiants un 15% són mesures “poc efectives a curt termini”. Ha recordat que la formació d’un metge suposa sis anys de Grau i després el MIR, que sol allargar-se quatre o cinc anys més depenent de la modalitat. “Això vol dir que aquests nous professionals no podrien introduir-se al sistema fins d’aquí deu o onze anys”, ha comentat.
Des del seu punt de vista, només agreujaria la "saturació" que pateix el sistema universitari català. Alhora, ha lamentat que les decisions s’hagin pres amb la voluntat d’obeir "interessos privats" i no pensant en la millora del sistema: “Sabem que oferir un grau de medicina atorga un plus de qualitat a la universitat i estem segurs que darrere aquestes mesures hi ha un interès més gran que el de cercar nous professionals”, ha apuntat.
Millorar la inversió en les facultats existents
Demanen, a més, que la seva veu com a estudiants "sigui escoltada" per les instàncies administratives que prenen aquestes decisions. Els estudiants han reclamat que els diners públics s'inverteixin a millorar els recursos i els espais existents, augmentar el cos docent acreditat, disminuir la ràtio d'estudiants per tutor i en millorar les condicions laborals dels professionals. "Augment dels sous, reducció de les hores de guàrdies, creació d'espais de treball saludables i foment de la participació dels professionals en la presa de decisions" són altres de les peticions dels futurs metges en formació.
Aquesta no és la primera vegada que els alumnes del grau de Medicina han reivindicat que no s'obrin més facultats i fins i tot han exigit 'numerus clausus' (places màximes establertes) a les ja existents. A judici dels membres del Consell, "s'està perdent una inversió de diners públics que, en lloc de pressupostar-se en noves facultats en situacions precàries, podrien utilitzar-se a reforçar el nostre ja existent sistema universitari, actualment en decadència, malgrat els esforços dels equips que el dirigeixen”. "S'estima que formar un estudiant de Medicina té un cost d'uns 60.000 euros per cadascun. Si aquest capital es destinés a les facultats ja existents produiria una repercussió molt més positiva en la nostra formació”, s'assegura al manifest.
Solució "populista"
Per la seva part, el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, ha titllat la creació de nous centres i l’increment de places de solucions “populistes”. Considera que per resoldre l’actual dèficit de professionals mèdics no s’ha de recórrer a mesures que seran efectives a més de 10 anys vista i ha apostat per millorar les condicions laborals i retributives perquè els 1.000 metges que cada any es graduen a Catalunya es quedin al territori. Alhora, ha explicat que la manca de metges actual està vinculada al gran volum de jubilacions de professionals nascuts en l’època del denominat ‘Baby Boom’. Ha dit que la tendència és que en els anys vinents aquesta necessitat vagi a la baixa, de forma que en el futur podria, fins i tot, haver-hi un excés de professionals.