Un grup d’estudiants universitaris -una vuitantena segons la Guàrdia Urbana de Barcelona- han tallat aquest matí a primera hora l'avinguda Diagonal a la zona universitària, per reclamar el "compromís" dels rectors per revertir la crisi educativa. La via ha quedat tallada en els dos sentits de la marxa a l'altura del Palau de Pedralbes i causa afectacions al trànsit privat i al transport públic tant d’entrada com de sortida de la ciutat. A la B-23 les cues arriben als 7 quilòmetres, des de Sant Feliu del Llobregat, per accedir a Barcelona.
Es tracta d'una acció per donar el tret de sortida a diverses mobilitzacions en el marc de la campanya impulsada amb el manifest 'Compromís contra la Crisi Educativa', que recull cinc punts bàsics per impulsar els canvis necessaris cap a un model públic i equitatiu.
A la capçalera de la protesta, els manifestants porten una pancarta on es pot llegir 'Rectors, sou el primer pas, signeu', ja que s’insta els rectors de les universitats catalans a signar el manifest, per poder abordar així la “situació límit” de les universitats públiques. Els concentrats han llançat pots de fum taronja i han corejat consignes en contra de la privatització de les universitats.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha donat suport a la manifestació i ha instat a l’Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) a signar el Compromís per posar fi a les "retallades" i millorar la qualitat de l’ensenyament superior.
Cinc reclamacions
El manifest que defensen els manifestants consta de cinc punts i el primer d'aquests és l'equiparació dels preus de màsters i graus i de graus entre si. En segon lloc, demanen que la remuneració de les pràctiques sigui obligatòria i en tercer, que es doni suport a l'absolució de tots els encausats per defensar la universitat pública. En quart lloc, els universitaris volen un pla de xoc contra l’“emergència lingüística” i en cinquè, protocols feministes efectius i revisió dels plans docents.
El Compromís defensa que l'educació ha de ser gratuïta perquè és “un dret que s'ha de garantir”. Aposta per una remuneració de les pràctiques equivalent al salari mínim interprofessional i que es garanteixi la totalitat de la docència en català en tres anys. També en tres anys demana que es creï un protocol únic per a totes les universitats públiques i que s'augmenti la presència d'aquestes en els plans docents.