Dos estudis liderats per l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell), l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Hospital de Bellvitge han mostrat com amb mostres no invasives com l'orina, una citologia o una automostra vaginal, a través de petits dispositius similars a un tampó, serien "útils" per detectar el càncer d'endometri. Això suposaria una eina "confiable i fàcil d'utilitzar" que permetria conèixer el pronòstic de cada dona i ajustar el tractament a les seves necessitats, ha informat aquest dimecres l'Idibell en un comunicat.
Es tracta d'un mètode més fàcil i àgil per diagnòstica un dels més freqüents entre les dones i afecta més de 400.000 dones a l'any a tot el món. Aquests innovadors estudis han estat publicats a les revistes científiques Clinical Cancer Research i eBioMedicine. Actualment, els mètodes de diagnòstic són invasius i dolorosos, majoritàriament a través de biòpsies de l'endometri, i amb les mostres d'orina o automostres vaginals les mateixes pacients es podrien prendre la mostra sense cap mal.
Els investigadors han assegurat que els mètodes no invasius podrien reduir la pressió assistencial, la necessitat de derivació a un especialista i contribuir a un diagnòstic més ràpid que millori la supervivència dels pacients. S'ha analitzat l'ADN de les mostres de gairebé 160 dones amb càncer d‟endometri i s‟ha comparat amb el càncer original, i s‟han seqüenciat els 47 gens més comunment mutats en càncer d'endometri. En el 100% de les orines i el 73% de les automostres vaginals analitzades s'han pogut detectar mutacions similars a les del tumor original, cosa que les posiciona com a proves invasives "molt prometedores" per al diagnòstic i classificació del càncer d'endometri.
La investigació catalana, pionera en la detecció de càncers
La recerca catalana per facilitar la detecció de càncers s'expandeix més enllà de l'endometri. Per exemple, recentment, un grup d'investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han identificat nous biomarcadors del càncer de pulmó de cèl·lules no petites, del tipus més freqüent. Aquesta identificació s'ha fet gràcies a una nova tècnica que permet analitzar quantitativament les mostres de teixits de pacients. Tot plegat desemboca en una metodologia pionera, més econòmica i fàcil d’aplicar que les tradicionals en hospitals i altres entorns clínics.
Segons exposa la Universitat de Barcelona en un comunicat, determinades característiques de les fibres de col·lagen (abundants al voltant de les cèl·lules canceroses) serien potencials indicadors per diagnosticar i pronosticar l’evolució de la malaltia. "La nostra nova eina pot millorar la gestió clínica dels pacients quirúrgics amb aquest tipus de càncer, ja que pot identificar quins tenen més risc de recaiguda i poden beneficiar-se, per tant, d’un seguiment més exhaustiu i, fins i tot, de teràpies neoadjuvants", explica Jordi Alcaraz, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i investigador de l’IBEC.