La classe social de la família de naixement condiciona la vida de les persones i això inclou els seus estudis. Si bé hi ha hagut nombroses investigacions que assenyalen una correlació entre arribar a cursar estudis universitaris i partir d'una base socioeconòmica almenys còmoda a casa, ara un estudi elaborat a Catalunya analitza quines opcions d'estudis universitaris trien els joves en funció de la seva classe social. L'informe, elaborat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), aporta llum l'equitat en la inserció laboral i sobre la mobilitat social (si els graduats ascendeixen o no de classe social) després de cursar estudis universitaris.
Segons ha apuntat el responsable del treball, Josep Lluís Mateos, al sistema universitari català hi ha "estratificació horitzontal". Això significa que hi ha diferències entre les titulacions pel que fa al prestigi social, la qual cosa té un efecte en la composició socioeconòmica de les aules. Així mateix, les classes socials altes tendeixen a matricular-se més en titulacions que tenen més bona inserció laboral o una nota de tall més elevada. Així ho demostren les dades, recollides el 2023 de titulats universitaris al cap de tres anys d'haver-se graduat.
En concret, l'exemple més clar d'això es dona en el camp de la medicina i les ciències biomèdiques, on hi ha un 58,5% dels titulats de classe alta i només un 11,8% de classe baixa. A la medicina la segueixen els estudis d'arts i disseny, a on hi ha un 52,2% de titulats de classe alta i només un 12,2% de classe baixa. Després, les tecnologies industrials, on just la meitat dels titulats (50,7%) són de classe alta i tan sols un 15,3% de classe baixa. Segueixen la comunicació (proporció 49,7%-14%), l'arquitectura (49,2%-36,2%) i les ciències experimentals i matemàtiques (49%-17,9%).
Per contra, si medicina, art o comunicació semblen les carreres dels estudiants de famílies més benestants, en l'altre costat hi ha les carreres d'intervenció social, les llengües i literatures, l'educació, la psicologia o les humanitats com la filosofia i la història. En els graus relacionats amb la intervenció social, els alumnes de classe alta són un més discret 28,3%, mentre que en predominen els de classe mitjana (39,2%) i baixa (32,5%). En les llengües, la majoria d'alumnes són de classe mitjana, el 41%, mentre que un 34,6% són de classe alta i un 24,5% de classe baixa. I a l'educació, la majoria també són de classe mitjana (39%), mentre que un 35,7% són de classe alta i un 25,3% de classe baixa. En general, els alumnes de classe baixa són minoria en la gran majoria d'estudis universitaris i, a vegades, fins i tot una rara avis, d'acord amb l'informe.
La pública, ascensor social
L'estudi revela també que els centres públics de Barcelona i la seva àrea metropolitana tendeixen a tenir un percentatge de classe alta inferior als dels centres privats d'aquest mateix àmbit geogràfic. Els centres no metropolitans, en canvi, tenen una distribució més equitativa de la població titulada independentment de la seva titularitat. L'informe afegeix que són aquests centres metropolitans els que tenen més proporció de persones de classe baixa i, per tant, són els que afavoreixen més a l'ascensor social. Per exemple, el subàmbit d'intervenció social a les universitats públiques no metropolitanes és el que té més població titulada d'entorns menys privilegiats. En canvi, 8 de cada 10 titulats en estudis de medicina i ciències biomèdiques d'una universitat privada i metropolitana són de classe alta.
L'informe també assevera que la universitat continua sent un ascensor social, donat que les dades trobades indiquen que el 42% dels titulats al sistema universitari català aconsegueixen feines de rang superior que les que tenien els seus pares. Concretament, més de set de cada deu titulats al sistema universitari català ocupen feines de tècnics superiors —que requereix una titulació universitària—, mentre que només un terç dels seus progenitors ho són. Amb tot, el president de l'AQU, Francesc Xavier Grau, ha dit que aquest ascensor "no arriba a les mateixes plantes". Davant d'aquesta realitat, Grau ha fet una crida a establir un sistema de beques salaris que permeti trencar amb aquesta estratificació horitzontal i cobreixi el "cost" d'estudiar no només a la universitat sinó segons quines titulacions.