Alemanya ha rebut amb estupefacció una notícia del diari Die Zeit que ha investigat les escoles de toreig infantils a Espanya, on s'ensenya a matar toros. Amb el sonor títol de "La mort, un joc de nens", el diari explica com són aquestes instal·lacions i què s'hi fa, i dona a entendre que és una pràctica carpetovetònica. "Les corrides de toros són més controvertides que mai a Espanya. Però els nens es formen per ser toreros en escoles especialitzades", indica.
Die Zeit explica el cas de dos nois que van a una d'aquestes escoles. "L'any passat, ens explica Juan Nicolás Sanz, de 12 anys, a qui tots diuen Nico, va ajudar a matar un vedell. Ho descriu com una gran sort: com va apunyalar l'animal al coll amb l'estoc. "Alguns dels meus companys em deien assassí", indica. Nico s'asseu en una cadira en un passadís. En una paret on s'alineen maniquins de toros, i en una altra hi pengen cartells esgrogueïts. Un diu: "El tabac, l'alcohol, les drogues, el sexe i el joc són pitjors enemics que el toro". Al costat de Nico s'asseu Óscar el ros, que escolta amb enveja les descripcions del seu amic. Encara que al final l'animal el va sacrificar un matador experimentat, Nico hi va contribuir. Óscar ja té 13 anys i encara no ha matat cap animal. Però espera que el torn li arribi aviat", descriu. Aquest és el panorama.
Es calcula que a Espanya hi ha 63 escoles taurines, on s'educa i s'ensenya en aquestes pràctiques com si fos una professió. Es creen així nous toreros, banderillers, subalterns, picadors, empresaris, apoderats, i també presidents de festejos. Andalusia és la regió espanyola amb més escoles taurines, amb un total de 31 escoles el 2021, seguida de Castella-la Manxa i la Comunitat de Madrid, amb 11 i 7 escoles respectivament, que representen la segona i tercera posició del rànquing. El nombre de toreros inscrits es va mantenir el 2021 al voltant dels 460 per segona vegada consecutiva. Per la seva banda, la xifra de dones inscrites com a matadores de toros es va mantenir en quatre. Hi ha estudis que calculen que les subvencions públiques a la tauromàquia són del voltant de 500 milions d'euros a l'any en total, sumant les que procedeixen d'Espanya i d'Europa.
Les corrides de toros estan prohibides a Catalunya des de l'any 2010, quan el Parlament de Catalunya va aprovar una iniciativa legislativa popular (ILP), i va entrar en vigor l'1 de gener del 2012. El Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar l'abolició el 2016 amb una sentència on afirmava que contradeia la competència estatal per a la protecció del patrimoni cultural, i va entendre les corrides de toros com a part del patrimoni cultural comú. Però a Catalunya no hi havia ja cap plaça de toros en ús, i per tant no s'hi han celebrat més corrides. A Catalunya en canvi sí que hi estan permesos els correbous, que són una polèmica pràctica que, això no obstant, no acaba amb la mort de l'animal. Són populars a les comarques de l'Ebre.