L'acte que avui certificarà el final de la banda terrorista ETA ha començat amb un minut de silenci en memòria de "les víctimes del conflicte", en el qual l'advocat sud-africà Brian Currin ha assegurat que aquesta és "una jornada de celebració", encara que "el procés de pau no ha acabat".

Currin ha obert a la vil·la Arnaga de Kanbo-les Bains la reunió de personalitats internacionals que ha avalat el final de la banda terrorista, batejada com a Encuentro Internacional para Avanzar en la Resolución del Conflicto en el País Vasco i organitzada pel Grup Internacional de Contacte (GIC), que lidera Currin, el Fòrum Social Permanent i l'associació bascfrancesa Bake Bidea.

Al seu discurs l'han seguit, entre altres, els de Jonathan Powell, exassessor de l'exprimer ministre britànic Tony Blair, i l'expresident del Sinn Féin, Gerry Adams, que ha advocat per "escoltar les víctimes" i per l'acostament dels reclusos de la banda terrorista, a qui Currin s'ha referit com a "presos polítics".

A més, s'ha llegit una carta remesa per l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan, que va participar en la conferència d'Aiete del 2011 i en la qual assegura que cal celebrar "el final de l'últim conflicte armat a Europa".

L'advocat sud-africà, que s'ha referit al paper de "mitjancer" del GIC en no haver funcionat els contactes entre el Govern espanyol i ETA, ha destacat l'important paper que, segons la seva opinió, va dur a terme la societat basca per arribar al moment actual.

"No conec cap altre procés de pau que hagi sortit de les arrels", ha assenyalat Currin, després d'indicar que quan el Govern espanyol "es va negar" a participar-hi, va ser la societat civil, que "volia arribar a la pau", la que va intervenir, "i nosaltres vam tenir un paper dinamitzador".

Ha lamentat, a més, que a aquesta reunió no hi hagin acudit representacions dels governs d'Espanya i França ni del País Basc.

"Els governs han pogut assumir la seva part, han tingut en compte diferents sensibilitats i han ajudat alguna cosa, però no són aquí avui. És trist, és un problema, perquè cal integrar les diferents sensibilitats perquè la participació sigui el més àmplia possible. Ahir tampoc no van ser a Ginebra i és una pena", ha manifestat.

Currin ha recalcat que "el procés de pau no ha acabat", ja que encara "s'estan vivint les conseqüències de la violència", existeixen "problemes" amb les víctimes i cal arribar "a la reconciliació".

"I una vegada més, la societat civil és la que ha de prendre part, i també les institucions. Caldrà continuar treballant per teixir llaços, bastir ponts i construir la pau de baix a dalt", ha destacat.

Per a Currin, "el poble ha de participar en el procés democràtic al País Basc", que segons el seu parer "està condicionat per Espanya, i hi haurà d'haver reconciliació entre diferents nivells i estructures".

"L'acció a favor de la independència del País Basc va seguir endavant, de forma democràtica. La reconciliació és ineludible. En primer lloc hi ha el problema dels presos, hi ha molts presos polítics", ha subratllat.

I ha insistit que la desaparició de la banda terrorista ETA "obre la porta als Estats, als polítics i també al Govern Basc" i "dóna l'oportunitat de treballar junts i buscar solucions i per resoldre les conseqüències de la violència".

"No es pot abordar el procés de pau sense resoldre aquestes qüestions, i un corol·lari és que cal ajudar a les víctimes, per descomptat, caldrà veure quin és el paper de les víctimes dins del procés de pau", ha emfatitzat.

El mexicà Cuauhtémoc Cárdenas, fundador del Partit de la Revolució Democràtica, s'ha congratulat en una breu intervenció que hagi conclòs "aquest període de lluita armada" i s'hagi iniciat un de "pau constructiva".

L'excap de Govern d'Irlanda Bertie Ahern ha destacat l'evolució "espectacular" cap a la pau del País Basc i ha reconegut que ell mateix va ser criticat per decidir "sobre reconciliació o favor dels presos, però aquestes decisions són positives".