Aquest any, el 29 de juliol de marca el 'Dia de Superació de la Terra', el punt en el qual la demanda de recursos i serveis ecològics de la humanitat en un any determinat supera els que la Terra pot regenerar. Com a conseqüència, la crisi climàtica no frena: els desastres naturals a Europa que arrasen amb tota mena d'infraestructures són cada vegada més freqüents.

La Comissió Europea (CE) ha publicat avui noves orientacions tècniques per protegir els futurs projectes d'infraestructures davant la crisi climàtica a fi d'identificar els possibles riscs en desenvolupar les construccions. Per aquesta raó, la CE preveu que la construcció en zones que puguin veure's afectades per la pujada del nivell del mar requeriran una atenció especial. De la mateixa manera, els països membres hauran d'adaptar les seves vies fèrries per tolerar la calor a causa de l'augment previst de les temperatures màximes en els pròxims anys.

Europa es prepara per al desastre

Les directrius van de la mà de l'Acord de París i amb l'objectiu de la Unió Europea d'aconseguir l'eficiència energètica. Això inclou reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en un 55 % d'aquí a 2030 i arribar a ser climàticament neutres el 2050, és a dir, ser capaços d'absorbir totes les emissions de Co2 que s'emetin a l'atmosfera.

Brussel·les va aprovar fa dues setmanes una bateria de propostes per combatre la crisi climàtica, entre les quals destaca una reforma del sistema de comerç d'emissions el 2025 per encarir el preu per tona de Co2, fet que afecta el transport aeri, al marítim, als vehicles privats i l'energia que consumeixen les llars.

El bloc també va proposar d'imposar costos a les fronteres de la UE els productes importats de tercers països que necessitin per a la seva fabricació més emissions de C02 de les que Brussel·les permetrà a l'interior.

La infraestructura

Les orientacions tècniques adoptades aquest dijous per al període 2021-2027 estableixen principis i pràctiques comunes per a la identificació, classificació i gestió dels riscos climàtics a l'hora de planificar, desenvolupar, executar i supervisar els projectes i programes d'infraestructures. En el cas de les infraestructures amb una vida útil posterior a 2050, les orientacions europees estipulen que el funcionament, el manteniment i el desmantellament final de qualsevol projecte s'han de dur a terme de manera que tinguin un impacte neutre en el medi ambient.

Segons el document explicatiu fet públic per la CE, el climate proofing, o construir infraestructura a prova del clima, "és un procés que integra mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic en el desenvolupament de projectes d'infraestructura. Permet a les institucions europees i als inversors privats prendre decisions informades sobre projectes que es qualifiquin de compatibles amb l'Acord de París. El procés es divideix en dos pilars (mitigació i adaptació) i dues fases (garbellament i anàlisi detallada)."

Aquestes noves orientacions compleixen també amb els requisits establerts en la legislació per a diversos fons de la Unió Europea (UE), com InvestEU, el Mecanisme Europeu d'Interconnexió (MIE), el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons de Cohesió (FC) i el Fons de Transició Justa (FTJ).

 

Foto principal: les destrosses causades per les inundacions massives d'aquest últim mes a Alemanya i Bèlgica / Efe