S'enceta el canvi d'estació i s'acomiada l'hivern i, un any més, el dia de la marmota: el diumenge vinent hi ha canvi d'horari enmig de l'etern debat sobre si fa falta o no, si és bo per a la salut o no, i, de nou, la manca de consens polític. L'abolició del canvi d'hora és un debat existent entre la ciutadania, si bé els governs europeus no ho tenen ara mateix com una prioritat. Fonts europees admeten aquest dimecres en declaracions a l'ACN que aquest debat està aparcat per la "complexitat" de trobar un consens entre estats membres i, de fet, ara mateix "no hi ha indicis que hi hagi voluntat" entre els 27 per reobrir el meló. "No és la carpeta més fàcil de debatre entre els estats", reconeixen a Brussel·les.
El debat ve de lluny. Ja el 2018, el llavors president de la Comissió Europea, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, tocant el seu final de mandat va proposar eliminar el canvi d'hora a Europa i mantenir l'horari d'estiu. L'Executiu comunitari va posar sobre la taula una directiva per abolir els canvis estacionals d'hora a partir del setembre d'aquell any. El març del 2019, l'Eurocambra es va mostrar favorable a obrir negociacions amb els estats i optava perquè la UE doni flexibilitat als països a l'hora de triar si es volen quedar a l'horari d'estiu o d'hivern.
Ara mateix, continua vigent la directiva que obliga els estats membres a canviar a l'horari d'estiu l'últim diumenge de març i a tornar a l'horari d'hivern l'últim diumenge d'octubre. Els estats, això sí, són lliures d'escollir a quina zona horària volen estar. Espanya es troba a l'Hora de l'Europa central (CET) com França i Alemanya, mentre que Portugal està a l'Hora de l'Europa occidental (WET). El canvi d'hora és una pràctica que es va introduir a Europa per estalviar energia durant la Primera Mundial i molts països la van recuperar als anys 70. La Unió Europea va començar a legislar-lo el 1980 amb l'objectiu de posar ordre de cara al mercat únic europeu.
Fonts diplomàtiques europees expliquen a l'ACN que els estats del sud d'Europa volen mantenir el sistema actual "principalment per motius econòmics", mentre que n'hi ha d'altres estats membres que volen abolir el canvi d'hora. Incapaces de posar-se d'acord durant sis anys, han preferit aparcar les discussions de moment. L'executiu comunitari ha instat a la presidència polonesa a reprendre les negociacions, però des del Consell de la UE dubten que es mogui fitxa.
Debat ciutadà
La Comissió Europea va impulsar una consulta pública l'estiu del 2018 per avaluar el suport a la iniciativa. Dels més de 4,6 milions de ciutadans que van respondre, el 84% es va declarar a favor d'abolir el canvi d'hora a la UE. Només a Grècia i Xipre una majoria ajustada prefereix mantenir el sistema actual. En canvi, a Espanya més del 90% dels consultats vol eliminar-lo. Els detractors del canvi d'hora creuen que és perjudicial per a la salut humana (43%) i que no comporta un estalvi energètic (20%), mentre que els seus partidaris defensen que és positiu per a les activitats de lleure al vespre (42%). Si han de triar un horari, un 56% dels consultats es queden amb el d'estiu. La proporció més alta d'enquestats a favor d'un horari d'estiu permanent es troba a Portugal (79%), Xipre (73%) i Polònia (72%), mentre que a Finlàndia (48%), Dinamarca (46%) i els Països Baixos (45%) hi ha la proporció més alta d'enquestats a favor de l'horari d'hivern. Espanya es troba en línia amb la mitjana europea a favor de l'horari d'estiu. Brussel·les va advertir, però, que els resultats no es poden considerar com a representatius, tot i que reconeix l'interès que desperta el debat.
Diverses campanyes han sorgit a la UE en els últims anys que promouen l'abolició del canvi d'hora. És el cas de la Barcelona Time Use Initiative, que fa temps que reclama a la Comissió Europea que reactivi el procés per eliminar el canvi d'hora estacional pel 2026. L'organització assegura que viure en zones horàries desalineades inclou més riscos de càncer, diabetis, obesitat i trastorns metabòlics, així com efectes en el rendiment de treballadors i estudiants, en el PIB general, problemes de salut mental, fatiga, letargia i menys concentració.