Els europeus ja es drogaven fa 3.000 anys i Menorca n'és la prova. Bé, la prova realment és un floc de cabell de fa gairebé 3.000 anys que es va trobar a l'illa l'any 1995. Els cabells eren part d'un ritual funerari i van ser amagats a la cova des Càrritx (barranc d'Algendar, prop de Ferreries), en una època en la qual la societat de l'edat de bronze estava canviant. Ara, es tracta de la primera evidència directa de l'ús de drogues a Europa — tal com revela un estudi encapçalat per Elisa Guerra (Universitat de Valladolid), que es publica a Scientific Reports i que afegeix que aquestes drogues es podrien haver fet servir com a part de cerimònies rituals.
La cova des Càrritx va albergar una cambra com a espai funerari on es van trobar petits contenidors cilíndrics de fusta amb cabells de fa uns 2.900 anys. La recerca planteja l'evidència directa més antiga de consum de drogues a Europa, a l'edat de bronze tardana. Així ho explica a Efe una de les signants de l'estudi, Cristina Rihuete (Universitat Autònoma de Barcelona).
Sense finalitat terapèutica
L'estudi va fer servir només un floc dels disponibles, alguns de fins a 13 centímetres. La gràcia aquí és que trobar cabells conservats d'aquesta època en el Mediterrani occidental és "absolutament extraordinari". Gràcies a això, una anàlisi hi va detectar la presència d'atropina, escopolamina i efedrina — alcaloides que queden fixats en els cabells i que poden respondre al consum de plantes com la mandràgora, el jusquiam o l'estramoni. L'atropina i l'escopolamina es troben de forma natural a la família de les solanàcies i poden provocar tant deliris com al·lucinacions, mentre que l'efedrina és un estimulant derivat de determinades espècies d'arbusts i pins.
L'equip científic no creu que aquestes substàncies es fessin servir per alleugerir el dolor, tot i que hi ha "una línia molt fina fins a quin punt alguna cosa és per a ús medicinal, màgic o endevinatori". I és que l'escopolamina i l'atropina juntes indueixen a la sedació, però la seva manipulació és molt arriscada per la seva alta toxicitat — motiu pel qual s'ha pensat més aviat en el consum d'al·lucinògens que en finalitats terapèutiques. El creixement dels cabells deixa un registre de determinades substàncies i "la sorpresa és que es va poder demostrar que el consum es va produir durant almenys un any", sense indicis de com es prenien les drogues.
Xamanisme i 'obrir els ulls'
En una de les cambres se celebrava un ritual funerari en el qual es tenyien de vermell els cabells, es pentinaven i es tallaven flocs per posar-los en contenidors cilíndrics de fusta. Es calcula que s'hi van enterrar uns 210 individus, però només alguns van ser sotmesos a aquesta pràctica. "És probable que fossin persones de la cronologia final de la necròpolis que tal vegada tenien aquests atributs d'endevinació xamànics als quals es vincula la ingesta de drogues", diu Rihuete.
El contenidor analitzat està format per tres tubs de fusta d'olivera i un tap, decorat amb cercles concèntrics que ja s'havien vist en altres cultures i que poden tenir una interpretació relacionada amb les drogues. Els dibuixos sovint s'han interpretat "com un símbol de dilatació de les pupil·les vinculada a la ingesta de substàncies que permeten obrir l'ull, obrir el coneixement interior".