Com es garanteix la protecció d’una víctima de violència sexual? Què cal canviar perquè les proves d’una agressió sexual no només recaiguin en la víctima? Com evitar la seva revictimització? Quines mesures són urgents per desenvolupar en els jutjats, que recull la llei ‘del només sí és sí?’ Són algunes de les preguntes que es plantejaran a juristes i expertes en diferents àmbits en el 1r Congrés Justícia Feminista i Llibertat Sexual, que aquest dilluns se celebra en el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de Barcelona, organitzat per l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista, òrgan adscrit al Departament de Justícia. El congrés s’ha dividit en quatre taules rodones en les quals participaran magistrades, advocades, psicòlogues i forenses. Són: la prova en els procediments judicials per violència sexual; la victimització de les dones supervivent de violències sexuals en els processos judicials; els nens i nenes víctimes de violència sexual: el model Barnahus, a Tarragona, i Debats entorn del punitivisme jurídic a la llei orgànica 10/2022, de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la llei del ‘només sí és sí’.
La reducció de penes a agressors sexuals, que ha provocat l’entrada en vigor de la llei del ‘només sí és sí’, impulsada per Podemos, ha enverinat el debat polític i social, fins al punt que el govern espanyol del PSOE ha introduït ara una modificació legislativa perquè la violència i la intimidació estigui en els tipus delictius principals. El Ministeri d’Igualtat insisteix que la base de la llei és el consentiment o no de la dona, a banda d’altres millores per a les víctimes. Per la seva part, la Fiscalia General de l’Estat (FGE) ja ha ordenat una nova circular, consensuada, que presentarà recurs en tots aquells casos en què els tribunals han aplicat una rebaixa de la condemna a un agressor, quan es podria haver mantingut la mateixa amb la nova norma.
“Debats de l’extrema dreta”
Davant aquest soroll, la directora del CEJFE, Encarna Bodelón, explica a ElNacional.cat que amb el congrés busquen “aportar reflexió jurídica sobre la llei del ‘només si és si’ i emfatitzar la protecció social i jurídica de les víctimes”, a banda del debat sobre l’augment o no de les condemnes, del qual assegura: “Més anys de presó no implica una prevenció en la violència sexual.” “El debat s’hauria de centrar en si la pena compleix amb el mandat de rehabilitació de la persona”, sosté Bodelón, professora de Filosofia del Dret a la UAB i presidenta del grup de recerca Antígona, sobre violència de gènere.
En la polèmica sobre la reducció de penes a agressors sexuals, s’ha sumat recentment la de si cal reduir l’edat de la responsabilitat penal dels menors, fixada en 14 anys, davant recents casos de molta gravetat. “En absolut s’hauria de baixar l’edat penal. El menor ha d’entendre que genera un dany a través de processos socioeducatius, no en el dret penal; realitzem les mateixes línies d’intervenció que en l'àmbit europeu i internacional”, declara Bodelón i manifesta: “Són debats manipulats, populistes, de l’extrema dreta, que no ens ajuda.”
Formació a jutges, fiscals i a presons
La directora del CEJFE explica que la llei del ‘només sí és sí’ inclou serveis per a les víctimes que cal desenvolupar als jutjats, així com “l’obligada formació de tots els operadors jurídics" i a altres professionals. “És un nou model d’atenció a les víctimes, i a més de formació, cal capacitació per fer-ho”, declara Encarna Bodelón. En aquest sentit, destaca el model Barnahus, d’atenció integral a menors que han patit abusos, que es va implantar de forma pionera a Catalunya (tot i que està pendent el seu desplegament) i ara, la llei estatal, reconeix com un paradigma a seguir.
Bodelón avança que ja ultimen la formació a jutges i fiscals, com recull la nova llei de garantia integral de la llei sexual, que ja han començat a realitzar professionals de Justícia Juvenil que treballen amb agressors sexuals. Les xifres policials i judicials indiquen que les denúncies per agressions sexuals augmenten, any rere any, segons detallen des de l'Advocacia de Barcelona, i que els professionals situen en diferents factors, com ara una major sensibilització de les víctimes i el seu entorn, que els dona més seguretat per denunciar. Les dades recollides pels Mossos d’Esquadra indiquen que l’any passat 3.064 víctimes van denunciar accions contra la seva llibertat sexual en l’àmbit social i comunitari, prop d’un miler més que el 2021. El mateix amb els agressors sexuals: 2.205 en l’àmbit social i comunitari, enfront dels 1.058.
Per Bodelón, tot i la sensibilització més gran, "encara hi ha un 90% xifra negra" de casos d’agressions sexuals que no afloren. Recorda que en els casos de menors, la majoria són en l’àmbit familiar i entorn conegut, i la majoria, fins fa poc, eren silenciats, “com els de l’Església”. La directora del CEJFE ho diu clar: “El problema no és la llei del ‘només sí és sí’, sinó que ve de molt abans, amb un Codi Penal que no protegeix la llibertat sexual de les dones, que no comprèn la necessitat de les dones, i la nova reforma ho fa amb perspectiva feminista.”
En la foto principal, participants en la manifestació d'estudiants el 8-M a Barcelona. / Foto: Carlos Baglietto