A pocs dies per a l'inici del curs escolar, la Sindicatura de Comptes ha publicat un informe en què analitza l'eficàcia i eficiència del val escolar concedit per la Generalitat als alumnes de primària el curs passat per a la compra de material escolar, una mesura que va suposar una despesa de 43,92 milions d'euros i que enguany s'ha repetit fent-la extensiva als alumnes de secundària. La conclusió de l'ens és que no és possible determinar-ne quin ha estat l'impacte econòmic i social, perquè els objectius de la mesura impulsada pel Govern de Pere Aragonès es van definir en termes "molt generals" sense establir indicadors, valors de referència o valors objectius que permetessin fer-ne una valoració detallada. "No hi ha evidència de cap anàlisi sobre si la mesura va contribuir a reduir la despesa de les famílies o si, per contra, va facilitar un increment del consum", recull l'informe.
📚 Calendari escolar 24-25 a Catalunya: quan comença el curs, festius i vacances
"No es va fer un diagnòstic de la situació"
La Sindicatura ha justificat la fiscalització operativa d'aquesta mesura perquè es tracta d’una "actuació d’actualitat i interès públic per la seva finalitat i perquè té un impacte pressupostari significatiu". El curs passat, l'ajut, destinat a infants d'educació primària de l'escola pública i concertada, era de 100 euros per alumne, mentre que enguany s'ha rebaixat a 60 euros per alumne per fer-lo extensiu a la secundària amb el mateix pressupost. Se’n van beneficiar 451.131 alumnes de primària matriculats en 2.378 centres, dels quals 1.748 eren públics i 630 concertats. El 95% dels alumnes van utilitzar els vals i l'informe assenyala que sis establiments van concentrar gairebé la meitat dels bescanvis, entre els quals destaca la papereria Abacus, amb més d'un 30% de les vendes.
L'ens ha criticat que la nova edició s'hagi tirat endavant i sense haver fet una avaluació dels efectes de la primera edició i només tenint en compte el nivell de bescanvis dels xecs com a mesura d’èxit. En aquest sentit, un element que destaca en l'informe és que no es va presentar l'Informe d'impacte econòmic i social (IIES) del val escolar, “que era exigit segons la normativa”, per la qual cosa "no es pot acreditar documentalment que abans de l’aprovació de la mesura s’hagués fet un diagnòstic de la situació i que s’haguessin avaluat diferents alternatives".
L'IIES es va elaborar després de l'aplicació de la mesura, però la Sindicatura insisteix que aquest no aporta "una justificació vàlida" de la mesura en relació amb l'import triat, el caràcter universal, la distribució directa dels vals a les famílies o el fet d'haver escollit només els alumnes de primària. L'ens subratlla que la mesura no contribueix a incrementar l'equitat entre els alumnes, i que això es podria assolir amb una mesura destinada a les famílies amb una situació econòmica més desfavorida.
L'informe inclou dues recomanacions de cara al futur en cas que s'implementin mesures similars. En primer lloc, insta que es facin "avaluacions rigoroses que ajudin a prendre decisions en termes d’eficàcia i eficiència". Alhora, ha demanat que es determini si el val escolar és una mesura conjuntural o estructural, la seva relació amb altres iniciatives existents en aquest sentit i si el seu disseny és adequat o s’hauria de modificar en funció dels objectius que es persegueixin.