La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha exhumat les restes òssies de 26 soldats de l’exèrcit republicà, sepultades durant la Guerra Civil en dues fosses comunes a Bovera (les Garrigues). Es tracta de soldats morts durant els combats de la batalla de les Garrigues, a Lleida, arran de l’avanç de les tropes franquistes per Ponent, entre desembre de 1938 i gener de 1939, que va culminar amb l’ocupació definitiva de tot Catalunya i la posterior caiguda dels últims baluards de la República. Les actuacions arqueològiques s’han executat al cementiri de Bovera i en un indret anomenat la Casilla, que comunica Bovera amb el poble de Flix, durant els mesos de juliol i agost d'enguany. D’acord amb el protocol vigent, totes les restes recuperades se sotmetran a estudis antropològics i genètics, amb l’objectiu final de poder identificar-ne la identitat i retornar-les a les famílies.
🟡 Identificats 700 brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya
✝️ Familiars de les víctimes de Cuelgamuros temen un retard en les exhumacions per traves judicials
Prèviament a la intervenció, les fosses van ser documentades en el treball 'Documentació i ampliació del mapa de les fosses i la repressió de la Guerra Civil i la dictadura franquista a les Garrigues, Pla d’Urgell, Urgell i Segarra (2019)', encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica amb l'objectiu de detallar els llocs on podrien haver desaparegut molts combatents republicans i represaliats del franquisme per trobar-los i contactar les famílies. En aquest sentit, els treballs d’excavació al terme municipal de Bovera van ser catalogats de prioritaris a la programació del Pla de fosses per a 2023. A més, està previst que aquest hivern es completin les intervencions amb una prospecció en una zona afectada pel canal Segarra-Garrigues, a Coll Roig, una vegada es tanqui el reg.
Provenen d'un hospital de ferits durant la batalla de l'Ebre
Les dues fosses intervingudes estan associades a la rereguarda republicana, amb un hospital d’evacuació de soldats ferits a la batalla de l’Ebre, establert al mas del Senyor de Bovera. La intervenció al cementiri ha permès recuperar les restes de 14 soldats enterrats a la fossa comuna, documentada a partir de fonts orals de testimonis de l'època i coneixedors dels fets. Tot i que els soldats presentaven traumatismes perimortem —al voltant de la mort, poc abans o després d'aquesta— associats a un context bèl·lic, també s’hi han trobat evidències de tractaments mèdics, com ara amputacions o tubs de drenatge, que constaten el seu pas per l’hospital, segons expliquen els arqueòlegs encarregats de les tasques d'exhumació.
Afusellats
D’altra banda, pel que fa a la intervenció de la Casilla, s’han recuperat les restes de 12 soldats inhumats en dos punts diferenciats. En aquest cas, a més dels traumatismes perimortem, també s’han localitzat nombroses bales que van impactar contra els soldats. Aquesta evidència corroboraria el relat segons el qual els soldats republicans que eren en aquest lloc de triatge, proper al mas, van ser sorpresos i afusellats per un contingent de soldats de l'exèrcit franquista. Així mateix, entre els materials recuperats, destaquen una xeringa d’ús mèdic i una insígnia de la sanitat republicana. Aquests elements podrien estar associats a un metge que, d’acord amb les fonts orals, fou assassinat juntament amb els soldats.
Més de 900 fosses comunes (identificades) a Catalunya
A Catalunya, hi ha identificades unes 930 fosses comunes de la Guerra Civil, segons les darreres dades del Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat (153, segons les dades del ministeri espanyol de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica). Repartides per tot el territori català i la majoria de les quals es troben encara sense intervenir o, fins i tot, sense trobar, i de les quals només hi ha testimonis orals o estimacions d'on podrien ser-hi. Bona part d'aquestes fosses es troben a Ponent i les Terres de l'Ebre, arran de les cruentes batalles que van presenciar aquests indrets amb l'ofensiva de les tropes franquistes sobre el territori català. El Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat i el seu Comitè Tècnic de Fosses, creat per la Llei 10/2009, executa les tasques de localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb l'objectiu de dignificar les seves restes.
Darrera intervenció, al Montsià
En el marc del Pla de Fosses previst pel període 2023-2025, la darrera actuació va ser al cementiri de Masdenverge, al Montsià, que va començar el febrer de 2023 i a on Memòria Democràtica ha identificat un total de vint soldats morts entre els dies 26 i 27 de juliol de 1938, en el marc dels primers combats de la Batalla de l'Ebre. L'excavació ha permès recuperar sis individus en tres llocs d'enterrament, que serien una tercera part dels individus que hi hauria enterrats segons les fonts de documentació. També s’hi han trobat diversos objectes materials associats: una xapa d’identificació, una cantimplora i munició en abundància.
Identificats més de 700 brigadistes internacionals morts a Catalunya
Aquest juliol, a més, la Direcció General de Memòria Democràtica va detallar la identitat de 722 brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola. A través de dos estudis es van recollir dades de combatents d'Alemanya, Àustria, els Països Baixos i d'altres orígens, així com de soldats espanyols; la majoria dels quals va lluitar amb les Brigades Internacionals al front de l'Ebre, batalla decisiva per la caiguda de la República i la victòria franquista, de la qual s'han complert 85 anys aquest estiu. Les recerques van detallar també els llocs on podrien haver desaparegut moltes d'aquestes persones i l'objectiu és trobar i contactar les famílies per intervenir les fosses. S’estima que, al llarg de la Guerra Civil, entre 35.000 i 40.000 persones d’origen estranger es van unir a la lluita republicana i, a Catalunya, es calcula que al voltant de dos mil voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer, per bé que la recerca continuada en pot fer reduir la xifra o, per contra, la pot fer augmentar durant els anys vinents.
