La justícia que afecta directament els ciutadans està gairebé despullada a Catalunya. Almenys aquesta és la conclusió després de veure la reclamació feta per la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al Consell General del Poder Judicial (CGP): demana 30 nous jutjats i 11 places de magistrats per aquest any. L'última paraula la té el Ministeri de Justícia, que és qui aprova la nova planta judicial en funció del seu pressupost. Mai es concedeix tot. L’any passat se’n van demanar 10 nous jutjats a Catalunya. El Departament de Justícia, per la seva part, reclama al ministeri més dotació econòmica per crear els jutjats nous, ja que amb les noves tecnologies la partida es considera molt minsa. El ministeri, que encapçala Pilar Llop, tampoc ha respost encara a la petició del TSJC, amb el suport del CGPJ i de totes les associacions judicials a Catalunya, perquè es pagui un complement econòmic als jutges perquè es quedin més temps en territori català, ja que passat el primer any obligatori d'exercir en el primer destí, la majoria demana el trasllat per treballar més a prop de les seves ciutats d'origen.
En concret, la sala de govern del TSJC, que presideix Jesús Maria Barrientos, en l'acord del 22 de març passat, afirma que la reclamació de nous jutjats s’ajusta a les càrregues de treball fixades com a òptimes amb l’entrada d’assumptes, acordada pel Poder Judicial i el Ministeri el 2018, tot i que afegeix que assumeix que la creació de nous òrgans judicials està vinculada a les disposicions pressupostàries. Així, precisa que les necessitats més importants es concentren a l’Audiència de Barcelona, on demana 10 places de magistrat, un per cobrir les seccions civils 12 i 18, i un jutge per a cada secció penal (2a, 3a, 5a, 6a, 8a, 9a, i la 10a). La sala del govern de TSJC exposa que fa anys que els 58 magistrats de l’Audiència de Barcelona tenen càrregues de treball que superen els mòduls fixats per la llei: són 300 assumptes per magistrat i ells n’assumeixen uns 390. I l’onzè magistrat per a la secció civil 2a de l'Audiència de Lleida.
Jutjats
Pel que fa als 30 jutjats, el TSJC els sol·licita a: 8 jutjats a Barcelona ciutat (4 de primera instància, un de capacitat i estat civil); 13 jutjats a la demarcació de Barcelona, i d’aquests 6 de Primera Instància (2 a Badalona, 1 L’Hospitalet del Llobregat, 1 Granollers, 1 Terrassa i 1 a Mataró, família) i 7 jutjats de Primera Instància i Instrucció (1 a Cornellà de Llobregat, 1 a Esplugues de Llobregat, 1 a Sant Feliu de Llobregat, 1 a Santa Coloma de Gramenet, 1 a Cerdanyola del Vallès, 1 a Rubí, 1 Vilanova i La Geltrú). A més, sol·licita 3 jutjats a Tarragona ciutat ( 1 jutjat de Mercantil 1 de Primera Instància 1 de Social), mentre a la demarcació de Tarragona es sol·licita 1 jutjat Social a Reus. I tres jutjats a Girona ciutat (1 jutjat de Primera Instància, 1 mercantil i 1 Social. A la demarcació de Girona es demana 1 jutjat de Primera Instància i Instrucció a Figueres. I finalment, a Lleida es demana un nou jutjat social.
Des del Departament de Justícia, que encapçalada Lourdes Ciuró, també s'ha demanat amb les associacions de comerciants que es reobrin el segon jutjat de guàrdia per a furts a Barcelona, tancat l'any passat. Justícia proposava reactivar-los cada any quatre mesos a l'estiu, quan hi ha més turistes que poden patir furts i robatoris, mentre la junta de jutges sol·licita que almenys funcionin sis mesos a l'any. El Poder Judicial i el ministeri han de respondre.
Falta de jutges
Llegir els acords de la sala de govern del TSJC és comprovar com els jutges i magistrats fan mans i mànigues per intentar descol·lapsar els jutjats, i constantment es demanen reforços puntuals de jutges, les anomenades comissions de servei, per anar cobrint la feina d'una justa plantilla judicial, a banda de la seva històrica mobilitat i falta de vocacions a Catalunya. Les darreres peticions de suport són dels jutjats Terrassa i dels de Martorell. L’any passat, dels 188 nous jutges que van concloure la seva formació a l’Escola Judicial, 74 havien de cobrir places vacants a Catalunya. El gener passat, en la seva visita a Barcelona, la ministra de Justícia va assegurar que el complement per jutges i altres funcionaris que exerceixen a Catalunya “està en estudi” i que havia encarregat un informe al TSJC, però fonts des de l’alt tribunal català van aclarir que no tenen cap encàrrec concret. El complement de destí s’aplica actualment al País Basc, Canàries, Balears, Ceuta, Melilla i la Vall d’Aran. Segons dades del Departament de Justícia, en l'actualitat a Catalunya hi ha una plantilla orgànica l’administració de Justícia de 9.464 funcionaris, dels quals 849 són jutges i magistrats i 397 fiscals.
La jura dels nous jutges a Catalunya, el novembre passat. Foto: TSJC